17 de desembre 2007

Què me regalaràs?


Ve el nadal i la febre consumista s'apodera de tot el món, nosaltres inclosos. Tant me vols, tant me regales. Els regals només son vàlids per aquestes dades, tant se val si abans o després has regalat.

Jo estic pensant que regalar-vos, jo i la resta de components de LPFO...

02 de desembre 2007

FEA, Festival Estem Apanyats!


València no dona per a mes, ja li poden posar barquets, formules 1, illes artificials o el que els rote. És i serà la "siudad de la lus i del olor". De tota la gent que teníem que ser només 7 férem cap allí, i a falta de fotos i de vídeos aquest és el resum del que allà férem i vegérem.

Aplega a eixe gran cortijo de 4 fills de putes i a imaginar on estarà la sala, ningú no ha agafat un plànol o sap exactament on està, aixina que decidim tirar cap al port i fluir... mira si estem sembrats que al primer carrer que diem per ací, va i està la sala! Pinta bé diem. Aparquem i al baixar de la furgo del Jim ens trobem 2 culleretes de postres, lleugerament doblades i cremades, quines coses tenen els de la capi! Portem 4 ampolles de ribeiro per a escalfar motors i estalviar pasta (ens caldrà) i ens n'anem a un parc pròxim a beure-les. Entrant en calor mentre el fred s'apodera de les nostres cames tornem cap a la furgo a per la 3 i 4 ampolla i unes birres que portava el llanterner. Moment que aprofitem per a mesclar-nos amb la gent del barri. Un personatge que quasi no pot parlar ens demana tabac, mentre 2 mes s'apropen, un d'ells mira amb interès dins la frago, i un altre se'n va en mirar-nos mes de prop. El del tabac torna on estava i comença a cridar u d'una finestra... Torna a demanar-nos mes tabac i ens pregunta on anem (al concert) i quant de temps estarem dins (???) Què fem, anem al concert o vigilem la furgo? Marxem al concert mig cagats i enfilem l'entrada. Una volta paguem ens diuen que fins les 3 no podem eixir, i si volem el cunyo hem de pagar 3 euros mes !!! Joder con el glamour!
Dins la disco veiem com va el tema, 4 gays, i poques dones (menys mal que hem guardat els suros de les ampolles, tots menys el Janif clar) Al costat de la barra està Arturo Valls, el de Cámera café i anterior membre dels CQC. Passant d'ell i a preguntar preus de beguda: 4 eurazos una Heineken de merda (the one and only beer in the disco) i 7 € el cubata; la frase de la nit i cap de setmana va ser: "o me drogue o me gaste l'herència en birres! A per cristal!"

Fotos amb tota la gent que pillàvem, els Locomia, The Movidas, abans dels concerts, incloent a l'Arturo Valls, que no va tindre opció, als demés els ho preguntàvem, a ell no!

Comença el festival i omplint-se de gent (cada cop mes ties i menys gais) i van caient els grups i/o dj's, mierda enferma, dj eclectico, fins que puja a l'escenari la Lorena C, per a rematar la seua actuació ens fa cantar extasi de Chimo Bayo, ou yeah. Ambient caldejat i pugen els Locomia. Penós, no calen mes expressions. Comencen amb la sabuda sexo Ibiza, moda Ibiza, locomia... van per la segon i peta el playback :S Intenten arreglar-ho i continuen com poden, això vol dir una altra cançó i a repetir 2 d'elles. Fi de l'actuació. Mentre baix hem xarrat i ens hem fet fotos i vídeos amb la Lorena C que diu que quina llàstima que canten en playback.
???
A però eixa gent ha cantat alguna volta en directe? Silenci i fa mitja volta... Els herois, amb els quals hem estat xarrant i intercanviant mòbils, pugen dalt l'escenari i fan un poc el garrulo amb palmitos de piramide i d'altres discos Visentemanueleres.
Tots esperant-los i el dj de dalt l'escenari no acaba mai, passa el temps i de sobte ens ve per darrere un dels herois ... comorl? Resulta que dalt hi ha un altre escenari i no ens hem enterat, de puta mare! Ens queda vore The Movidas, que acaba massa prompte per a tots, 5 cançons i poc mes... ni se caguen en Rita ni en la America's Cup ni ná al Gran puzle cozmico, que no està mal, me fa gràcia la lletra de los lunnis al sol. Trobem que ja és hora de marxar i fem cap a la furgo, son mes de les 6 del matí i fora segons el Jim que ha anat un moment a dormir a la furgo i ha hagut una pelea entre 20 o 30 persones fora de la sala. Una d'elles ens fa saber que si volem flan ell és el nostre home. Menys mal que per a les carreres dels barquets dels rics han netejat el barri.

Cansat i derrotat dure poc despert, i pràcticament tot el camí de casa el faig dormint. És possible que torne al FEA, però dependrà dels grups i sabent que les actuacions duren tan poc i la beguda és tan cara.

29 de novembre 2007

Grabé tu nombre en mi barca.... me hise pol ti marinero...



Aprofitant que el Paco fa un comentari sobre muchachada nui, i que el Pisuerga passa per on està Sara, doncs jo vaig a dir-vos amb que us veig quan navegue per l'internet.

Us comente com tinc configurat el meu navegador a Güindous ix pi, que l'Ubuntu l'utilitze poc, m'he fet còmode i me cal un pringao howto al meu costat...

Val si, un Sistema Operatiu propietari, no diré res mes si no és en presència del meu advocat, excepte que tinc instal·lat un pack Crystal XP per a fer que funcione millor, ja sabeu, millor gestió de l'arranc i de l'apagada, canvi dels gràfics per a fer-lo un poc distint, rematar-lo i deixar-ho com deuria de fer-ho el propi fabricant al meu entendre, i de molts.
Navegador, Mozilla-Firefox/2.0.0.10. Ara ve el cacau, si no l'utilitzeu no sabreu de les possibilitats de tunejar-lo i ara és quan comença el cacau de add-ons, plug-ins, temes i algunes parides mes, quines porte jo?

Add-ons:

- All-in-one sidebar. Tan simple com tindre a un lateral de la pantalla historial, adreces d'interés, baixades, actualitzacions...
- Cooliris Previews. Una nova forma de navegar sense obrir pestanyes.
- Diccionari en català. Per a no cometre errades tan fàcilment, increible com vas millorant per a evitar vore la paraula amb la ratlleta roja.
- Diccionari en castellà. També cal, i no se si instal·lar-me el d'anglès.
- DOM inspector. Que la veritat ara mateix no trobe l'enllaç. Inspect the structure and properties of a window and its contents. Tema de seguretat sobre suplantació de pàgines i tal.
- Download helper. Per a baixar coses d'una pàgina a cascoporro, sense necessitat d'utilitzar el que ve baix.
- Flash Got. El paquet que acompanya al Flash Get, i a baixar tot el que pugues com si no estigueres bé.
- External IP. Una tonteria, simplement t'ensenya constantment la teua IP (jo tinc ONO i no canvia)
- Fasterfox. Per a forçar un poc la connexió de les pàgines.
- Fire FTP. Açò m'ho vaig posar per a poder pujar coses a un servidor que teniem en la penya.
- FireMule. Qualsevol enllaç de eDonkey, eMule, o similars els posa a la cua de la mula.
- Forecastfox. El servei meteorològic dins de ta casa, amb radar, predicció per a varios dies, trobe que no sol fallar molt a curt termini.
- Gmail notifier. Doncs mira, per vore si tinc correu.
- IE Tab. L'invent del segle. Com que no puc des instal·lar el puto esplorer de moco$oft, amb açò t'estalvies d'utilitzar-lo. Fa creure la pàgina que estàs navegant amb un quan és l'altre... Ja pots esborrar els accessos a la e blaveta sense por. Vaig fer la prova a la pàgina oficial de Win i funciona.
- No Script. Cal veure tanta propaganda a les pàgines? Qui hi ha darrere? Amb açò veus qui està darrere una pàgina, a voltes has de permetre (per a la sessió o permanentment) 3 o 4 adreces que no sabies que estaven ahi per tal de poder vore la pàgina, també fa que t'estalvies banners.
- Skype extensions for Firefox. El programa mes estès de telefonia per IP reconeix números de telèfon i es posa en marxa amb un click.
- Talkback. Sempre va bé que qui fa que açò rule sàpiga si algo fa fallanca, tat?
- VideoDownloader. Per a baixar alguns vídeos del Youtube, metacafé...





Temes

Ací acabarem prompte, ja que només en tinc 2, el de serie i l'iFox. Per a gustos colors

Ara només cal esperar a que el Firefox 3 siga millor, cosa xunga d'aconseguir, o no!

12 de novembre 2007

Madre mia! (fuma cigarrillos con el coño)

I si voleu vore els enllaços a la propaganda que varen fer per al festival de Barcelona els salvatges dels herois al youtube... (meleta de romer!)


http://youtube.com/watch?v=tWpmG-PR7Vk
http://youtube.com/watch?v=t5UAuLNF-W0
http://youtube.com/watch?v=OM4reGW1KcQ
http://youtube.com/watch?v=G3EEtV9RR04

Jo si no passa res vaig torn de vesprada, però fijo que vaig a vore a Locomia (disco ibiza locomia, sexo ibiza locomia....) qui s'apunta al lletja? (FEA per als xarnegos)

PS: Gràcies Tor pels enllaços.
PS2: El que posa dalt de tot és part de la cançó "Paquirri era gay" dels The Movidas
PS3: Organitzem un bus?

08 de novembre 2007

Un poquet de música per a animar la recta final de la setmana

Algunes de les persones que em llegiu sabeu dels meus gustos musicals i de la meua incansable cerca de nous i estranys grups i bandes de ves a saber on.

Com que me trobe esplèndid us regale la meua última troballa: Puffy Ami Yumi, unes xiqüeles japos que encara que al vídeo no se menegen molt, sonen curioses. De la banda que les acompanya poca cosa tinc que afegir que no haja estat dit per ahí, ja que ells son la Tokio Ska Paradise Orchestra (poca broma), només espere que la pròxima volta que vinguen per ací es tornen a acostar per València per a vore'ls, o si no, a Barna que ja han estat 3 voltes.



Qui vaja a les tasques que ho disfrute, qui no, que se relaxe, que divendres és demà i ja fa olor a festa.

04 de novembre 2007

Això era que se era... (una nit de borratxera)



Res feia preveure al nostre personatge allò que el destí li guardava per a eixa nit, una nit en principi igual que la resta de les nits a la city de Castelló, una ciutat poc a poc morta i sense soroll per culpa de 4 gats, però que sembla reviscolar poc a poc. Quedada per la vesprada amb la seua colla al lloc de costum, 2 cotxes, ja que almenys l'heroi volia i sabia que anava a fer-ho llarg, el motiu era ni mes ni menys que la festa "warm-up" del concert aniversari de la distri Jamaican memories, i la punxada reggae es feia a la Lola (hi ha que no te vergonya, mireu el vídeo per favor), al voltant de les 23:00 hrs que estava anunciada. Tasqueo i sopar ràpid per tal d'aplegar al local en qüestió imaginant que comença prompte per culpa d'eixa gent que no ens deixa anar de festa. Sopar de tapes, la qual cosa vol dir frugal i per a rematar-ho cau un xupito d'orujo amb mel... Casualitat? El destí? Què sabia Ribera i m'amagava?

Sobre l'hora de les bruixes apleguen al local en qüestió i oh sorpresa, no hi ha ningú!!! Intenten agafar del coll al Borja (tots/totes sabeu que és impossible) i esperen que aplegue la resta de la gent, dj's inclosos per a començar la festa. Que estrany se fa un local quan està buit! Aplegat el moment la música comença a sonar, hi han problemes amb l'amplificador, els altaveus, gent que tropeça amb la taula on estan els plats i les agulles salten... i mentre van caient cerveses i xupitos, i mes xupitos, i mes xupitos i mes xupitos, (el senyor de la llibreta feia temps que no tenia tanta feina) la nit agafa altra dimensió quan al local entren 2 dones que son conegudes de vista pel nostre personatge. Dones amb les que comparteixen conversa, ves a saber de que xarrarien, això només ho sabran elles, perquè ja sabeu tots i totes dels efectes de l'alcohol si es pren en excés.

La festa s'acaba (o no!) i 3 dels nostres personatges decideixen acompanyar les senyoretes a pegar una volta per alguns locals de ¿festa? de la ciutat sense festa. Altres 2 han marxat farts i amb son. Qui queda no sap ni com es diu, ni com li diuen a qui te al costat, només sap que vol festa, mes festa, confien que les xiques el porten a algun lloc pudent on baixar l'ànim i asserenar-se per tal de conduir cap a casa; això no existeix, o no ho recorda, i de sobte, no se sap com ni perquè apareix una d'eixes persones que dius, o està malalta o és bona persona.

- Veniros a dormir a mi casa, vais muy mal

Aquestes paraules van il·luminar el poc de coneixement que li queda al "guapo" i no paraven de ressonar dins el seu cap. Qui hòsties eres? Per què m'ofereixes ta casa? Me vas a matar? Me vas a violar? Ho faràs en eixe ordre? Assemblea inexistent i a seguir la xica cap a casa, persecució de 2 cotxets menuts, o això creuen recordar, aparquen on els rota, i mira per on, era al mateix cantó d'on tenia la casa la xica!!! Estava escrit a la vorera? Havia estat per allí abans? Dimensió desconeguda? El tema es que la xica al·lucina tant com nosaltres, ascensor i cap a sa casa, repartició de llits i a sobar-la.

Si va passar res us preguntareu? Que creieu? Doncs si va passar jo no em vaig assabentar. No recorde la quantitat que vaig beure, deuria de ser gran, dissabte al concert el Borja diu que varen convidar eixa nit a mes de 300 xupitos!!!!!!!!!!! Tots per a nosaltres no, però si tenim en conter que em van dir que vaig ballar a tutiplén, que no parava de xiular les cançons i que això dona sed...

Ara no obstant he de buscar la meua particular ventafocs, i es que he de confessar que em vaig quedar "prendado" d'ella... si soc sincer no la reconeixeria si me la posaren davant altra volta, però he de buscar-la precís, i es que pel matí quan ens varem anar sense voler, a l'agafar el meu jersei de la perxa vaig agafar una bossa amb bates de l'hospital on treballa!!! Ni se com se diu, ni quin timbre és el seu (ella ens va obrir) i no veges si vaig haver de trucar a gent per tal de aconseguir el telèfon de les seues amigues (2 d'eixos telfs estaven equivocats)

En fi, que una nit de borratxera et poden passar mil coses, ser llogat per una república, dormir a casa una xica que no coneixes de res, ser adduït per ET's.
Jo no se per què la gent s'avorreix!

30 d’octubre 2007

Stay tuned for more information


Altra volta he anat al Penyagolosa, altra volta hem fet el burro i altra volta m'ho he passat de conya. La muntanya continua sent màgica, on si no pots trobar un grup excursionista format per gent de tot el món, un punk colombià i una pija que es mira 20 voltes abans d'eixir de casa, per si va ben combinada? Posa-li una lluna quasi plena, una nit sense núvols i un fred brutal, ideal per a estar prop del foc, xarrar i dormir a l'habitació junt a 6 persones mes i que l'única que ronca ets tu...

Dels ventiladors a la fi res de res, ells s'ho perden, ara estic mirant altres coses, i el gerent m'ha vingut a preguntar si me n'anava, ja vorem que m'ofereix esta nit.

Ni nit de jalogüin ni merdes, que treballe, això si, dijous si la gent s'anima a les tasques, divendres a la Lola i dissabte a la Japan al concert, ho lamente Paco i Torio, no podré ser a Valladolid, m'abellia però és impossible, l'altra serà, disculpa'm Sara, però queda any per a fer visita, que enguany no toca anar a Andorra... toca anar a Granada, jejeje, mil gràcies Empar.

PS: Per cert, m'he embolicat en altre sarao, a vore com eixirà la cosa.


16 d’octubre 2007

Ves como no era pa' tanto?


Señor Rabo, su foto, no veas que cara puso la cara la holandesa de delante mio (ella estaba en una terraza de un bar, justo detrás de la cámara) al verme así. Que escandalosxs son lxs europexs! No aguantan una broma tu! Pa eso que no salgan de casa!

Ara en català. Dijous no cal anar a València a declarar, principi d'acord entre les parts, ja anunciarem la sentència final; l'entrevista de treball crec ha sortit bé. Què faré amb tant de temps lliure? un fotolog? un lastFM? un myspace? una carrera industrial? guanyar un nobel com Al Gore (AlGorero) ..., me sembla a mi que millor me caurà una Voll-Damm. Bona nit

14 d’octubre 2007

Miedo y asco en el Penyagolosa


S'han acabat les festes, però de descansar res de res, la setmana que m'espera és d'allò mes apretada i stressant, no se quan podré agafar-me un descans ni si a aquest ritme el meu cos no petarà, espere que una volta passe les coses se tranquil·litzen.

Dilluns no toca res en especial, el dimarts tinc la segona entrevista de treball a l'empresa dels ventiladors, el dimecres matí papers a La Vilavella i prompte a dormir, perquè dijous és el dia que m'he de presentar a declarar al judici a València que es fa contra Jordi i Sergio i dos mes pel tema de les destrosses de la mani dels subnormals d'Estonia2000 a Russafa de fa 5 anys, i allà estarà el cojo i tota la seua troupe... no els tinc molta por dins dels jutjats, i com que no seré fora a la concentració de suport poques fotos me faran els nazis, ara bé, soc testimoni, i el meu nom figurarà a l'expedient, al qual eixos malparits tenen accés, per sort o per desgràcia estan retrocedint com a força política, i es que ser d'extrema dreta i ser cap visible dels puticlubs no és molt bona combinació. Ara tota la gent s'apunta a d'altres partits, de ene, per exemple. En fi, que divendres a les 10 quan acabe de treballar faré plof, o pel contrari, si em diuen que m'agafen als ventiladors rebentarà tot com a una mascletà! A les arandeles no els pense donar els 15 dies, que els follen!

A sobre la Puri ara no va a la Xina... ja vorem que fem. Moltes coses, decisions preses i d'altres pendents a l'espera de que altres moguen fitxa. La seta que em vaig menjar a la muntanya no em va afectar el cervell, només vaig tindre efectes físics, aixina que no vaig poder tindre punts de vista distints dins del meu cervell, a l'altra serà.

PS: Blog i youtube, calen myspace, fotolog, flickr i mes coses d'estes? La gent te temps per a omplir el seu mon virtual i viure al real? Ho dic perquè he descobert el fotolog de molta gent, els myspace d'altra, sembla que el blog ja no tira i La Plana fa olor atura tota activitat prevista per la sentència de la innombrable contra alasbarricadas.org , com sempre farem el que podrem. Està templao el Ribera, tat?

28 de setembre 2007

¡Muera la inteligencia! ¡Viva la muerte!


Así es pequeños drugos. La frase es del genial Millán-Astray, vaya perla!

La capital de la plana, conocida así por el encefalograma plano de sus habitantes y dirigentes da un paso mas hacia la lobotomía colectiva.

Hoy tomando café con mis padres he tenido ocasión de ojear el periódico mas famosos por los gazapos que algunos desaprensivos les cuelan, que por su afán de investigar la certeza de las fuentes, me ha llamado la atención el colapso de la província, y el nulo interés que esto genera entre la gente.

Es el fin, el caos (no, la anarquía es otra cosa mas seria), el empezose del acabose, el armagedón!

Tenemos una posible violación de derechos humanos de un menor que ha colgado el video del rumano quemandose a lo bonzo con la música de fondo de la barbacoa de Gerogie Dann. Mientras tanto algunos videos de corrupción político/urbanística siguen sin poder emitirse en espacios públicos.

No solo cierran los locales de ocio pronto por culpa de una ley que es desmesurada (un camión de basura hace mas ruido que un pub, y pasa todos los días), en el mismo periódico informan que la gente no va al cine... ¿qué cines? las salas del centro han cerrado por culpa de los multicines de las afueras, y los precios son desorbitados, la filmoteca tiene una programación buena cada 3 malas y si tenemos pantallas grandes que te cagas (Trainspotting) e internet... ¿quién va a pagar esos precios?

El teatre del Raval lo cierran, ahora será parte del edificio de sindicatos y empresarios, su salón de actos...

El ex-alcalde de Vila-Real con inmunidad por dejar una empresa hacer mas ruido del que toca durante algún decenio, los bares cerrados por 4 vecinos fachas, sin cines, sin teatro, sin conciertos...

Jack Nicholson en Alguien voló sobre el nido del cuco aun pudo montar una fiesta con alcohol y sexo antes que lo lobotomizaran, ¿y si vamos pensando en ello?

27 de setembre 2007

Desafinando, que es gerundio


Malos tiempos para la lírica cantaven els Golpes Bajos, antic grup del Germán Copini i el gilipollas eixe dels teclats de Complices, membre actiu de la innombrable. La llibertat d'expressió novament atacada, i pels mateixos de sempre...

El dissabte varem anar de festa per la ciutat de Castelló, o eixa era la nostra intenció, i es que cada dia es fa mes difícil l'assumpte de l'oci nocturn per les terres mes properes i planes a Marrana d'Olor. Tasques plovent (presagi del seu tancament?), sopar mal queda a ca'l Curro i la seua companya (soc jo sol o se sembla un webo a Cristina?) Lamentem això d'aplegar tard (o no!) però per a un dia en que es pot estar dins les tasques sense apretons... Això, visita als pisets d'estudiants de la zona de la UJI i a engolir la pizza que ens havien guardat la parelleta. Xarrada sobre coses de pisos i fugida a vore la resto de people que està esperant-nos a la Heamingway, o com s'escriga el ianqui borratxo, maltractador de dones i amant de les corregudes de bous. Allà coses del destí hi ha una xica que porta de cap a Rubén (hi han tantes...) i continuem la festa per Castelló, o això creiem. Volem anar a La Lola a saludar al Borja, però en aplegar està tancant-la!!!

- Borja, caguendeu, que només son les 2, què merdes fas?

- Ja ha vingut la poli a avisar!

- Però si tu no estàs a la zona de veïns feixistes d'aquestos!

- Es veu que ara si, ens n'anem a Vila-Real, a l'aplec, us veniu?

Pseudo assemblea i el brut i jo a la vila del taulell, la resta al Raspa, a jugar al futbolí. Poc a dir, borratxera amb pelaos, bots i samarretes fora (per culpa de les taques de beure litros al gallet foradats per baix, no per voler lluir tipaço) Xarrades amb la penya sobre el casal popul·lar, la abans esmentada associació aquesta i a separar un pelao que se volia pegar amb no-se-qui, després diran que no son violents els punyeteros.

Dilluns al treball un altre company fa pública la seua marxa als ventiladors, i van sis, jo si fora l'empresari ja hauria fet alguna cosa davant la "fuga de cerebros" que està sofrint l'empresa, però com que ni ho soc ni vull ser-ho... te jodes.

La cosa està aixina: gràcies a un tipo rastrero, que ja ni és rei ni nà i a una sentència polèmica ni es pot anar de festa per Castelló, ni es pot muntar una pàgina crítica encara que siga des de l'humor sense tindre por d'una denúncia.

Panes et circensis? Una polla como una olla! Farlopa i hores extres, això és el que demana el vulgo, i això és el que tenen.

20 de setembre 2007

Las bicicletas son para el verano?


A falta de fotos y videos del señor Jimmy, esto es el relato de mi mes de Agosto, no para dar envidia, ni para rememorar lejanos tiempos, símplemente me apetece, tengo el día tonto, y para quien le pueda interesar, no he visto la peli, ni se muy bien de que va.


A la tercera va la vencida, tras 2 intentos fallidos, ésta vez si, me voy a ir a Menorca con mi bici, pasando de atascos, poniendome moreno, expulsando el alcohol de mi cuerpo por la mañana dentro de la mar y encima de la bici... Grandes excursiones en mi mente: Camí d'en Kane, Macarella i Macarelleta, Cavalleries, Punta Nati, subir al barco en València, la llegada al puerto de Maó. Al final NO RES I MERDA, no creo que haga falta traducir esta tradicional frase que se expresa por si sola.
El sábado 4 salida de Nules en tren hacia la "tierra de la lus y color" (color a mierda y dinero), una noticia en la comida hace que mi bici pese menos, VOY A SER TIO POR 2A VEZ!!! Mi hermano mayor (aka El Gordo cabrón) y mi cuñada Bea han de hacer un hueco en su casa para lo que venga, ole!
Después de un trayecto en tren mas o menos entretenido llego al puerto de la AmericaNs Cap, o America's Fuck. Que burrada arquitectónica, pérdida de espacio público y mil cosas mas que solo engrandecen el ego de la Rita y compañía, que asco de puerto. Embarque puntual, las bicis somos primeras (solo viajo yo en bici) y lo mejor, gratis. Lo peor, unas 15 horas, o más de travesía entre València i Maó, con escala en Palma. Salida a las 23:00h, llegada a Palma a las 7:00, horas dormidas, 1 o ninguna... lo peor que quien entra camino de Menorca va con las pilas cargadas, arma jaleo porque ya es de día y quienes por gilipollas hemos preferido leer ahora nos es imposible dormir (a la otra aprendrás inútil) y entramos en el puerto... Es verdad que la mejor llegada a la isla es por aqui, brutal, que visión mas chula. Luego en una visita a la Mola nos dicen que es el 2º puerto natural mas seguro del mundo, después de Pearl Harbour. Reencuentro con la compañera después de 3 meses sin vernos ni olernos, llegada a casa y cambio de planes, pues su compa de piso trae tambien una visita, así que ésta se acopla a mi, o yo me junto con ella y dejo aparcada mi bici hasta justo el día anterior de su partida... otra visita a la isla en coche, cagon la puta. Solo hago una excursión, a s'albufera des Grau y vuelta para casa. Bici mas llena que al salir, las alforjas parece que se van a romper y las ruedas van a reventar pero llego, sin fotos, ni movil, ni pareja...

Road to the loneliness, trip to Andorra, o cómo casi reventar un seat Marbella... así es la segunda parte de mis vacaciones bicicleteras. Sal un 15 de Agosto solo, con una paella y algo de arreglo para la misma en un coche que no tiene aire acondicionado, no pasa de 70 en las cuestas y con la cabeza dando vueltas. Antes de salir de la autopista ya me marca temperatura, antes de llegar a Montblanc el chivato se apaga (menos mal!) pero se enciende el de presión de aceite (me cagon dios!) Como que es imposible verificar en caliente el nivel de agua toca esperar en la cuneta una media hora, tira por encima del radiador y manguitos (racords) el agua fria que tienes para beber para ayudar al motor sobrecalentado y descubre que vas sin gota de refrigerante... teme lo peor y haz los 6 Km que et quedan hasta la gasolinera en 4 paradas y una media hora. Sopla durante 30 minutos con la manguera de aire a presión radiador, bloque, culata y colectores para si hay algo, que sea lo mínimo. Compra antocongelante al precio que sea (caro, porque saben que te hace falta) y rellena el circuito. Son solo 100 km los que faltan, así que tira de orgullo y para arriba, que le den al mierda del coche, ya descansará cuando llegue, si llega. Llegada, cena, fiesta en La Massana con la actuación de La gossa sorda, poco alcohol, y a dormir tarde. Por la mañana me convencen y ayudo a convencer a practicar descenso en bici, machacar el cuerpo es una manera de no tener que pensar, y tener que fijar la atención en un montón de obstáculos que se dirigen hacia ti con la intención de desestabilizarte o hacerte caer, tu cabeza no está para otras hostias, so pena de meterte una. Por la noche toca hacer mi tradicional paella y a dormir, que mañana todo el mundo trabaja, y yo me he de marchar a casa. Vuelta sin muchos problemas para el coche, y a limpiar el casal que empiezan fiestas. Fin de semana raro, ya que el viernes es la fiesta del cumple del JeanYves, y nos vamos a Moncofa al FOC Sound, a ver nosequé bandas modernillas (sic), lo único bueno ver como por allí aparece Antón Reixa (fai un sol de carallo) y a dormir, que ya se ha acabado la segunta etapa.

Para colofón ciclista el Jimmy, el Ribera y el menda nos vamos a Barajas para pillar un vuelo a Eindhoven, luego bus a Amsterdam y a pillar globos, pedales y otros viajes... NO I MERDA. Amsterdam es la gran mentira, todo a reventar de turistas (incluidos nosotros), los garitos los cierran a las 4, las discos a las 6, previo abono de 5 leuros y cacheo en la puerta, justo pasar por un arco detector de metales (Bienvenido al Bronx hermano) Para que luego nada mas salir de la disco, hacer avituallamiento en un kebab, te venga un negrata en un castellano bastante digno a ofrecerte flan... Timo, Amsterdam es un timo, y quien diga que no es que no ha visto el resto de Holanda. Drogas con dosis de teenager, efectos mínimos y bicis por doquier, ojo no te pasen por encima! Su puta madre!
Menos mal que solo la alquilamos fuera, cuando ya estabamos en Hengelo, para visitar la cervecería Grolsch, los vídeos ya los podeis ver en el youtube. Ese día mas la noche de volver en Eindhoven fueron los que mejor lo pasé. Carril bici por todas partes, un lujo para pasear, pero por fuera de las ciudades, dentro l@s educad@s ciudadan@s europe@s se pasan un huevo, el peatón es víctima; dan ganas de meterle hosta a cualquiera que vaya en bici, de hecho al Ribera le apetecía meterle una patada al pecho a uno para ver si lo podía descabalgar, no se si no hubiera sido lo correcto, grabándolo en el movil claro, que no todo va a ser mobbing escolar en los videos para moviles!

Una vez acabado Agosto, la vuelta a la normalidad se presentó de golpe, sin avisar y con ganas de cargarse a mas de uno, lo normal vamos, pero con el añadido del posible cambio de trabajo, esta vez definitivo.

Sin pareja, con el coche en el taller y esperando que me llamen para enviar a la mierda el trabajo despues de 12 años de mediocridad. Algo va a cambiar, y para mejor; algo ha cambiado, para hacerme mas fuerte y ahora que empieza a hacer menos calor y a acortarse el día tengo la clase de spinning en el gimnasio :P

Pues eso, que cuando tenga las fotos de holanda ya las colgaré, incluyendo la del rabo en el rabo-bank... me piro a ve si me puedo escapar del pelotón.

12 de setembre 2007

Spanish Clash'07


Si, vaig prometre parlar del meu estiu a la pròxima entrada, però és que si no parle de l'esdeveniment reggae del cap de setmana me moriré.

A Alaquàs per no se quin any consecutiu es fa la copa d'Espanya, o Spanish Clash. No és si no una competició entre dj's a l'estil de Jamaica, o soundsystems. Molts Visentemanuels no tenen ni puta idea d'on venen certs estils musicals, efectes o d'on merdes ve tot allò que ballen, i encara que no ho parega és l'illa de Jamaica i la seua gent. Lee "Scratch" Perry, Studio 1, Dub... i tot pels anys 70, amb tecnologia analògica. Els clash (no parle del grup de Joe Strummer) son competicions entre soundsystems, o grups de gent que punxa, eren brutals les primeres entre dj's de l'Studio 1 i els de la Treasure isle, i eren unes simples furgos amb amplis i els dj's punxant a sobre. Espectacle pur, l'últim que sortia de la discogràfica (això és promoció, i no el que fa la innombrable o $$$$) i gent amb ganes de ballar, això és el que ofereix un soundsystem.

Ara que ja sabem un poc mes d'història de la música jamaicana anem al tema que ens ocupa. Posa 3 soundsystems a vore qui punxa millor i baix l'escenari posa gent amb ganes de festa i que entenga un poquet/molt (bombo clat) i gent que no entén tant, tots volen ballar, totes volen festa, i els soundsystems els ho han de donar, senzill. Si tu me fas ballar, si tu me dones festa jo aplaudiré, cridaré, faré sonar una botzina o encendré l'encenedor (hi ha qui s'en passa i porta autèntics llença flames) i això inclinarà la balança al teu costat, en cas contrari, si avorreixes i la gent no s'anima... se t'elimina, ací del que es tracta és de ballar, la competició és dalt l'escenari, però el jurat és abaix, i tu ne formes part (sabent poc, gens o molt de reggae), a que ja mola molt mes?

Suma-li que és gratis total, i que qui ve ací és foraster i flipa amb la penya que va a punxar i a actuar per fora de l'estat, quan veu l'ambient de baix l'escenari se fa creus, i es que València i Castelló comencen a tindre cultura jamaicana, qualsevol no pot actuar, i no ens acontentem amb quatre temes mal mesclats, sabem que escoltem i volem que te guanyes la copa, i això és el que me cal ara mateix, ànims.

Doncs això és el que me'n vaig a vore el dissabte per a animar-me, que del tema laboral la cosa te daltabaixos, d'una banda he passat la primera sel·lecció a l'empresa dels ventiladors mata voltors i destrossa muntanyes, però com que era molt precipitat, la segona entrevista no me la poden fer, la fan una gent de Nafarroa (¡!) i del pladur... he acabat buscant amb el meu col·lega feina per ell, i es que sembla que ell també n'està fart dels seus socis. Una temporadeta mes a ca les arandeles rient-me de tots ells, que tal i com vaig dir a l'anterior post: "Es preferible, reir que llorar, así la vida se debe tomar..."


Què feu, us veniu?


Big up massive! Big up!


04 de setembre 2007

Sindrome postvacacional?


No se que hostias es el sindrome ese, ya que mi amor por el trabajo, sea por cuenta propia o ajena es cero.

Vale, este Agosto me he pegado una de viajes del copón, pero es que el resto del año no se ha quedado corto, así que supongo que o me acostumbro o rompo la baraja, y paso de romper la baraja.

Dicho ésto, lo próximo es un resumen de mi pedazo de mes, enseñar fotos, vídeos (que ya hay algunos en el youtube) y empezar a preparar los puentes y próximos jolgorios, que la vida son 4 días y no es cuestión de perder el tiempo viviendo solo para trabajar.

Carpe diem? No pero casi

13 d’agost 2007

Just a song; nothing more, nothing less


La primera de totes les que em venen al cap després de la meua primera etapa de vacances a l'illa de Menorca, abans d'anar a Andorra i molt abans de fugir a Holanda.

Bob Marley and the Waylers; Three little birds. Durarà la meua relació? Canviaré de treball?

Don't worry about a thing
'Cause ev'ry little thing gonna be alright
Singin', "Don't worry about a thing,
'Cause ev'ry little thing gonna be alright."

Rise up this morning,
Smiled with the rising sun
Three little birds pitch by my doorstep
Singin' sweet songs of melodies pure and true
Sayin', "This is my message to you-u-u."
Singin'...

(Repeat 4 times)

La segona que em ve al cap després de la meua primera etapa de vacances a l'illa de Menorca, abans d'anar a Andorra i molt abans de fugir a Holanda.

The Specials. Durarà la meua relació? Canviaré de treball?


Is everybody happy?
knock, knock, knock, knock
You can't come in
knock, knock, knock
You can't come in

You're wondering now, what to do, now you know this is the end
You're wondering how, you will pay, for the way you did behave

Curtain has fallen, now you're on your own
I won't return, forever you will wait

You're wondering now, what to do, now you know this is the end

Curtain has fallen, now you're on your own
I won't return, forever you will wait

You're wondering now, what to do, now you know this is the end
You're wondering how, you will pay, for the way you did behave

You're wondering now, what to do, now you know this is the end
You're wondering now, what to do, now you know this is the end



Pessimisme? Optimisme? Dues cares d'una mateixa moneda, dues cançons i moltes preguntes en l'aire, potser l'aire de les muntanyes andorranes m'ajudarà, potser la merda de les vaques amb la calor m'omplirà el nas, ni idea del que passarà demà, només una cosa queda clara, gaudir al màxim d'aquest Agost que se'm presenta d'allò mes viatger i variat, mar, muntanya, "nacional", "estranger", amb la parella, amb la família, amb amics, amb drogues, sense drogues, temps per a pensar i temps per a desconnectar, es pot demanar mes?


30 de juliol 2007

Vull morir-me i després sopar


Mare meua quin aplec! Brutal, increïble, he fet quasi de tot i m'ho he passat de conya. Es pot demanar mes?

El divendres es va sumar a la festa el Choqui, fent que fórem 6 a la furgo del Jimmy, mes el Núvol, el gosset dels místics, que també ens acompanyava a la farra. No se que passa que quan portem un gos entre nosaltres, aquest es converteix en el puto amo de la festa, fent amics ací i allà i replegant menjar de tot el mon, en canvi els gossos dels kostres no fan tants amics, per què serà?

Que ens parara la guàrdia serril abans d'aplegar era cosa sabuda i esperada, no ens van pillar res, de fet ni es van donar conter de la polsera de 3er grau de l'Alexis, la porta al peu, perquè anava en sandàlies i li la tapava el calcetí, encara que probablement mai n'hauran vista cap. Aplegar i montar el campament, birres per a festejar-ho i a rel·lacionar-se amb els veïns, que mira per on, eren gent coneguda.

El segon convoi aplega mes tard d'allò que es pensava, s'ha retardat la seua eixida des de València i a sobre han fet volta per Morella. Ni idea de que van sopar, nosaltres com que ens varem deixar la paella no varem poder fer la truita de papes, i ens va tocar menjar només amanida, cremaet de brandy i trufa al cos, QUE COMENCE LA FESTA!

Frikades a coll i a dormir amb la lluna molt baixa i sense frontal, menys mal que estava quasi plena, que si no hagueren hagut moltes baixes degut a caigudes pels bancals. Esgotat degut a haver-me alçat a les 5 del matí per a anar a treballar, menys mal ja que aixina vaig poder dormir un poc, encara que em caigueren al damunt (literalment) mentre dormia a la meua tenda.

A les 10 amb un sol que badava penyes i 2 llanterners fora xarrant, toca esmorzar, birres, papes i olives i a fer temps a la piscina, on per primera volta, el Ribera va ser víctima de la violència. Fent el subnormal dins la piscina el Choqui li va fotre una patada al cap i com que no parava de dir que li feia mal, per la vesprada va anar al metge, diagnòstic? Perforació del timpà! A la ma portava uns sobres d'antibiòtic i altres de calmants, i el dissabte era el dia de l'absenta amb marihuana!

No vaig vore a Toni Albà, i es que encara que ja portava unes 3 hores de soundsystem, m'ho estava passant de conya, amb el Torio, Sara, i demés que per allí s'arrimaven, altra volta serà, que li anem a fer!

Tornar a l'acampada, agafar trufes i l'absenta i a sopar al poble i que siga el que tinga de ser. Trobada amb gent coneguda (què estrany, no?) i a xarrar de tot, marujeo confederal (madre mia como está el patio en la Confederación!), repàs de l'agenda del mòbil i projectes de sortides de cap de setmana. Rialles, boca seca degut als efectes de la brossa i a la pols de la zona dels concerts.

Diumenge desmunta, a riure del control de la guàrdia serril altra volta, encara que no ens van parar i cap a casa, dutxa, dina, dorm i a treballar, i es que per tal de no netejar, l'encarregat va aconseguir que entrarem a treballar el diumenge la nit, per tal d'acabar la nit de dijous a divendres.

Acaba de treballar el divendres a les 2, ves d'acampada salvatge, entra a treballar diumenge a les 10... vull morir-me i després sopar!

23 de juliol 2007

Campamento Krusty de verano para inadaptados de La Plana (osease l'Aplec)


Aquest cap de setmana toca aplec, i toca amb ganes, que només feia un any que no el feien, però 3 en feia que jo no anava, i de veres que li tinc ganes.

Quanta gent serem? ni idea, ja que la reunió per a aclarir-ho serà dimecres, i pareix que hi ha gent que vol pujar dijous i caldrà que alguna persona porte les tendes per tal de alçar el campament Visentemanuel (juerga asegurada), festa i mes festa. Cremaets de rom i de brandy, truites, gaspatxos, trufes del "Marroc", piscina, calor, molta calor, encara mes calor, i per les vesprades concerts, soundsystems i l'actuació de Toni Albà.

Serà un bon moment per a fer fotos, videos i mirar de fer anàlisi social, que el Visentemanuelisme no te millor expresió que l'Aplec, on s'ajunten tots els tipus de Visentemenuel, i nosaltres estarem allí per a guardar constància del fet, encara que no tinga'm la pàgina pendrem apunts i si tot va bé, a la reobertura de la mateixa serà penjada la crònica, ja que una gran representació de La Plana fa Olor serà present.

Xarrarem del FIB i les seues conseqüències entre algú de nosaltres (delicte contra la salut pública), del proper viatge a Holanda (que farà que envie les festes del poble a la merda) i de tot un poc, que per això és una acampada entre amics, no? Encara que la munte altra gent del que es tracta és de passar-ho bé.

18 de juliol 2007

Mano dura




Zapatitos tiene la culpa, seguro. Ésto tiene que terminar, ¿cómo hemos podido llegar a una situación tal que asín, eh?

La gente se queja y tiene razón, ¿por qué hemos de tolerar su presencia, eh? ¿Acaso son útiles? ¿Las necesitamos? Van por ahí sin control, okupandolo todo y "destruyendo" lo que tanto trabajo nos ha costado, basta ya! La pregunta es, ¿y el gobierno que hace? Pues va y permite que los pijos tengan mas amarres y el resto tengamos que compartirlo con vecinos indeseables.

Quien piense que hablaba de personas, se equivoca, o no tanto, ya que las personas son culpables de la invasión de las medusas, esquilmar el mar no es una manera muy buena de mantener el equilibrio, tanto climático como biológico. Comerte o matar a quien se come las medusas y luego mirar a otro lado no es muy buena idea, has elevado la temperatura del mar, has quitado sus depredadores, ¿aun te extrañas de su presencia?

Increible la actitud de la peña, te apuntas a una excursión a un parque natural, y ¿te extrañas de ver bichos? ¿Dónde crees que vas, a Port Aventura? ¿Ves normal pedir matar a un bicho (especie protegida) en un parque natural porque te da asco? ¿Ves lógico pedir la anulación de la excursión porque la mar está algo picada y te mareaste? ¿Acaso esperabas que a tu paso pasara todo por que llegas tu?

Que ésta sea la actitud en un Visentemanuel (producto de La Plana fa Olor.org) es algo lógico, pero en sus padres!!! Se supone que son hijos de la postguerra o que aun han vivido muchas penurias, saben de la vida en el campo y no ven extrañas a cualquier criatura pues se han criado entre ellas. ¿Por qué adoptan ellos la actitud de sus hijos/nietos? ¿Es esto el síntoma inequívoco que el Visentemanuelisme no es una malformación genética?, ¿o si? Los electroduendes decían que había que desenseñar a desaprender como se deshacen las cosas, y les di toda la razón, pero ahora me cuestiono si no habría que hacer excepciones, o acotar zonas libres de tal enseñanza, la Plana una de ellas.

La Plana fa olor, ahora mas que nunca, creo que deberíamos volver a abrir la página, actitudes así hacen que me replantee mi fe en la especie humana (nunca la he tenido, la verdad) y mas ahora que estoy leyendo a Michel Houellebecq y su obra La posibilidad de una isla. Gracias Puri por liberar el libro.

Mas detalles escabrosos y fotos en el blog del señor askerrit y su respectivo flickr, cuando desee publicarlo, claro está.

PS: Va o què? L'obrim a la tardor?

12 de juliol 2007

Será maravilloso...


Mallorca la deixarem per un altra ocasió, i Menorca toca a l'Agost, aquest cap de setmana toca fugir a les Columbretes. Per tercer any consecutiu el brut del Rubén i jo fem cap allí. Fer estrena de guants (els vells els he cremat amb la taula de l'snow), cinta per al pel (com que mai l'he portat tant llarg ara he de comprar coses que mai haguera pensat) i rodet de fotos de 1600 asa, que si que és una barbaritat, però es que el 800 que puc aconseguir al poble no me val, la imatge que acompanya l'entrada està feta amb la mateixa càmera de merda reutilitzable que em varen donar amb les aletes al decathlon, si el dia el fa un poc fosc segur que seran brutals, com el sol siga potent hauré de baixar mes de 5 metres per a no socarrar les fotos.
Encara hauré de mirar això del flicker si surten totes bé o fer-me un fotolog, que els vídeos ja els penge al youtube.

Au, us deixe amb les dents llargues i que tingau un bon cap de setmana.

PS: I pensar que hi ha gent que va de vacances a Marrana d'Olor i els agrada?

01 de juliol 2007

Get up, stand up, stand up encara que et canses


Ufffffffff, mare meua, estic fet pols, estic rebentat, no puc amb la meua ànima. Peaso festival, grans com sols els Skatalites poden ser i un ambient d'allò mes sa.

Reggus només hi ha un, i menys mal, ja que en cas contrari moriria, tinc els bessons fets pols, molt carregats, i es que el reggae destrossa eixos músculs de la cama i els ronyons i ballar durant unes 8 o 9 hores seguides és una barbaritat, però es que no podiem deixar de ballar, si no era el grup en directe ens n'anàvem al soundsystem a pegar bots, o si la banda que actuava no ens agradava, que de tot hi va haver, bandes bones i alguna que no tant.

Dels soundsystems només dir que al voltant de les 4 i mitja de la nit van començar a punxar el dub mes semblant al drum'n bass que jo haja pogut sentir, una canya, i es que miràvem el rellotge i al·lucinàvem les hores que eren i el poc que ens quedava per a marxar, i es que el festival acabava a les 7 i eixa era l'hora d'anar la bus, però es que eren les 7 i l'últim soundsystem encara seguia donant canya i ningú no volia que pararen, acabar amb temes com 5446 that's my number dels Toots & the maytals o el que dona títol a l'article de Bob Marley fou insuperable, fer-se de dia ballant reggae!, mireu el vídeo i jutgeu vosaltres mateix.

El bus enguany millor, amb millor música i mes ben organitzat, mes festa a l'anar i menys cares pintades al tornar, ja que tots, i tots vol dir tots estaven rebentats, i part de la culpa la tenien els Skatalites, tots els pelaos que van vindre ballaven al nostre costat durant la gran actuació, i el Dani i jo estàvem a primera fila ballant i flipant amb els iaios, cent voltes mes marxosos que els Rollings, ni punt de comparació; els jamaicans s'entregaren al 100% i tot el públic els idolatrava. Al bus tornant tot eren cossos intentant dormir, ja ningú demanava de parar per a pixar, tot sil·lènci, excepte un parell que portava una conversa d'eixes que es tenen en estat d'intoxicació etílica i no porten a cap lloc i maregen qui les escolta des de fora, perquè son frases inconnexes i/o repetitives i a massa volum. Baixar del bus a les 10 del matí a uns 28ºC segons el catxarro eixe de la plaça de la farola i fer cap a casa mig despert mig dormit i cap a la dutxa per a treure de damunt tota la terra del camp de futbol abans de clavar-se al llit, fer desaparèixer tot el dia fins les 6 i quedar per a comentar les jugades a la 9bast... Suma-li el cansament de la nit del divendres a Onda a vore la minúscula actuació dels Dr Calypso (ells brutals, l'organització una merda) i que entre de mati i te portarà a que me moriré, ho faré a gust, això si, però amb el vostre permís penjaré el cartellet de "Do not disturb" a la porta de casa i a la de la bitàcola fins que em recupere, que serà a partir del dimecres o dijous, que tal i com diu l'anunci de la Coca-Cola necessite 2 dies per a recuperar-me d'un de farra, i com que ha estat una gran festa i de 2 dies...

"... Get up, stand up, 'till you die! ... "

28 de juny 2007

Hasta la última gota de sangre si fuese menester...



La pregunta es: ¿era menester? 277 muertos en accidente laboral entre Enero y Marzo según el própio ministerio de trabajo y asuntos sociales; ninguno con honores de estado, ninguno con paga para la viuda por hacer grande algo tan abstracto como la patria o defender una bandera. Puede que alguno a escasos días de empezar vacaciones, o permiso de paternidad/maternidad. ¿Dónde estan las cámaras? ¿Dónde los llantos y caras afligidas de los gobernantes?

Las palabras que se me ocurren las cantan los Habeas Corpus en su canción Basta ya!

Como los toros, 6 militares 6 serán enterrados con honores por defender la paz.... y yo voy y me lo creo. Toda persona utiliza lo que se le enseña, y si te enseñan a matar que haces? La paz ni de coña, tu sabes matar, ¿cómo defiendes la vida matando? Ataque preventivo, daño colateral, fuego amigo.
Palabras que estan sacadas de 1984, del mismo ministerio de la verdad, palabras que significan justo lo contrario, palabras para esconder otras palabras que no se quieren oir, palabras que hacen daño, palabras que pueden hacer despertar conciencias, por eso han de maquillarse y alejar la realidad.

¡Hasta la última gota de sangre si fuese menester! ¿Para qué?

¿Cómo puede una persona racional dejarse matar por una idea que no es suya? ¿Por qué mata si no es su idea?

¡Hasta la última gota de sangre si fuese menester! ¿Por qué?

HIMNO PARACAIDISTA

Ya truena en los albores...
El toque del clarín
Y en mil pechos se enciende
La luz del frenesí.
Ya ruge en los halcones...
Sus ansías de volar
Y mil sedas al viento
Jalonan su pasar.
¡En marcha!... Paracaidista
Que tienes hambre de Gloria
¡Tu temple!... arrojo y vista
Preludian, fe en las victorias.
Los campos, riscos y peñas,
Admiran tu vocación,
Y al fondo España entera
¡Paracaidista!, vela tu misión.
¡Las tropas!... paracaidistas
Del Ejército de Tierra
¡Marciales! son en revista
Orgullo de su Bandera.
En Ifni abren su Historia
Con sangre de la mejor
¡Pues siempre! son en vanguardia
De toda España, digno defensor.
¡Pues siempre! son en vanguardia
De toda España, digno defensor.
¡Lucharé! Lucharé por conseguir
Que mi España sea grande y fuerte
¡Cumpliré! Cumpliré con mi deber.
Por que la Patria siempre la merece
Y si ten... y si tengo que morir
Yo moriré dando cara a la muerte
¡Por la Patria! ¡Sangre y fuego!
Adelante con furia febril.
¡Por España! ¡DESPERTA FERRO!
Es mi lema triunfar o morir.

Pues nada hijo, hasta la última gota de sangre, ya que es menester según tu, pero que sepas que nadie te llamó, nadie te agradecerá nada y tu entrada en los libros de la historia, es por la puerta de atrás y sin que saborees esas mieles, ya lo decían Faemino y Cansado:
"Haber elegido muerte!"


26 de juny 2007

Per Nules, passa i no t'atures! (PRUEBA DEL TRADUCTOR Nº1)


PRÓLOGO.

Antes que nada, aquella gente castellanoparlante que mire a la derecha de la página. He colocado un botón mágico que traduce a otras lenguas, no se si pondrá "boton de potencia" cuando traduzca "power button" pero hay que darle confianza, que lo han montado los catalanes con la pasta que roban al resto del estado, así que vamos a darle uso en vez de criticarlo, no? Dicho esto vamos al tajo.

-------------------------------------------------------------------------------------------------


Això és el que es diu del poble on visc, ja que diu la llegenda que fins i tot sant Vicent quan va eixir del poble es va espolsar les espardenyes ja que deia que de Nules no es volia ni emportar la pols. Però mira per on enguany se pot liar ben gran, la platja sembla d'altre poble, no només tenim la 9bast, li hem d'afegir el xiringuito d'Anna: "La perla negra" just davant del desaparegut càmping. El dia de la seua inauguració concert per la nit, abans van fer torrada de sardines popul·lar i el diumenge ens van regalar una perla per a les nostres neurones tan castigades la nit anterior, un grupet folk d'Alboraia, que a mes a mes també feien de conta contes, el seu nom Trencaclosques i de veres que varem passar una bona estona allà al solet bevent cervesa i escoltant-los, només cal vore els vídeos que vaig gravar, qualitat de telèfon mòbil, que no tinc altra cosa, fins que alguna persona amb molt de cor i diners de sobra li abellisca de regalar-me'n una... si cola cola, tu!

La nit de sant Joan va ser molt bona, sopant a la mar, fent una foguera de forma prou improvisada i de marxa per la mar com si tinguérem quinze anys, anat a peu des de ca'l JeanYves fins la gola, que era on feien el concert, anar i tornar a peu... (per a qui no conega la platja del meu poble he de dir que son mes de 2Km de punt a punta) , i no anàvem precisament be, i tornar va ser pitjor, ja que el germà del Dani ens va donar absenta amb maria i ens varem acabar tot el que portàvem.

Ja veus, a sant Vicent es va fer un concert a l'entrada del Nona, a sant Joan "burraes" de coses, si la cosa segueix aixina segur que a sant Roc ens porten a la Fanfaria Ciocarlia o a L'ham de foc... i no caldrà anar a Ortigueira o Pirineos sur per a vore bons grups o passar-ho be. Cultura i festa a Nules! Cultura i festa a Nules manant la dreta! Val que no llevaran els bous ni les processons, no se quan s'obrirà eixa biblioteca i que el teatre Alcazar continua amb un ús mínim, però si açò és el començament d'un gir cap a un lloc civilitzat no m'ho vull perdre. Supose que el malson vindrà a festes, que segur que portaran a qualsevol artista adicto al régimen, de moment toca gaudir i apurar al màxim, que els concerts van que volen, i aquest divendres com a preparació del reggus ens n'anirem a Onda, a vore en un mateix escenari a: Boikot, DefConDos, i als Doctor Calypso, tot gratis i si tinc sort i soc dels mil primers em donaran un entrepà de llonganissa (menys mal que acabe a les 10 de treballar i no en tindré, que ja me veig les cares de la gent de la porta en refusar-los el menjar)

Quan vinga'm de Reus ja us contaré que en tinc de pensat per a les dues setmanes següents, aixina que us deixe amb un poc de suspens.

PS: Igual flipe encara mes ja que encara no hem anat a un altre xiringuito que han obert just baix del far, que crec que un nom un poc escatològic, per això no el pose, com deia aquell: "Seguiremos informando!"

18 de juny 2007

Xe què bo!


Aquesta entrada serà 100% en català, ja vorem la següent si no la faig en anglès o ves a saber en quina llengua.

L'estiu ja està ací, el diumenge que ve son les fogueres i son l'intermedi entre dos festivals reggae, l'Aldajah i el Reggus. Un ja passat i per a mi la cosa va millorant, encara que al Dani no li va acabar de fer, el dia del festi de Reus aquesta gent del riddimwize organitza un altre festival, en homenatge a Bob Marley, i si és com el de l'any passat promet molt, llàstima de la seua coincidència, però per a mi el Skatalites son prioritat, abans no palmen mes dels components originals. Calor, nits llargues, pastissets de brossa i música jamaicana, es pot demanar mes? Doncs si, mira per on com sempre passa amb aquestes coses darrere de casa hi ha un lloc que te el que sempre havies buscat i mai topetat, val no es un oasi, ni res semblant, però te coses que volem i a un preu barat.

- On hòsties està eixe lloc?
- A la mar de Nules!
- Comor?
- Si, a la 9bast.

Tauleta de ping-pong gratis, 2 hamaques baix de les palmeres, toldet tipus jaima, voll-damms a leuro i mig, menjars vegetarians... sense maquinols pel costat ni veïns que detorben, i sense horari de tancament!!! Porten oberts els caps de setmana des de nadal, i obriran tots els dies després de les fogueres. A fer la ma el Baccus i a fer la ma el Ruben's, enguany platja de Nules.

I es que el divendres la nit, vam fer ruta a Castelló i ens vam enterar del tancament d'un nou local a eixa ciutat d'ordre i castitat. El bosque també tanca, no es que fora un dels meus habituals, ja que la seua olor a pixat, i els seus clients (punkarrada teenager) no és allò que jo busque com a companys de festa. No obstant he de dir que la ruta no va ser d'allò mes "higiènica", a saber: La Lola, Averno, Distrizz, La Lola (again) i cap a casa en unes condicions diguérem que bones, bastant bones.

Dissabte em tocava conduir a mi i no vaig tastar l'alcohol, per a què si anava de pastís? I per la vesprada del diumenge el Dani va vindre per mi i vam anar allà on el Varient ens havia dit, a la 9bast. Ara podem ficar-nos alegres que tenim casa al costat, i si estem molt mal, ca'l Dani sempre tindrà un sofà on deixar-nos caure fins hora d'anar-no-se'n a casa. Ja se sap que a l'estiu tot el mon viu, però si seguim aixina, moriré abans no aplegue a Maó a vore la companya...

Xe què bo! (o deuria de dir la forma original castellonenca "Xà què bo!"?)

11 de juny 2007

Aquí van a haber andanadas de hostias!


Una mas, y van... el ambiente en el curro se pone al rojo vivo, a un nivel insoportable para no poca gente. Gente metiendose de guantazos en el párquing, todo eso previo de un empujon escaleras del vestuario abajo... Expedientes, amenazas llevadas al comité, y la seguridad que va a ir a peor. Bastante gente se está preguntando porque mierdas sigue allí, que no se paga lo suficiente para lo que se nos putea. Yo por mi parte espero la resolución de la agresión entre los compañeros, espero y voy a tener que ahorrar, porque si no pasa nada (los 3 a la calle segun la ley) eso siginificaría que allá dentro puedes montar un ring y que no pasa absolutamente nada; y que quieres que te diga, no es que me vaya a meter con todo compañero que me caiga mal, alguno hay por desgracia, pero no se merecen que me pele los nudillos en su careto, quien me pone meterle de hostias es al hijodelagranputa del director de producción (mas conocido como "el andaluz") y al cronometrador... voy a tener que pedir consejos al pelao de como meter mas daño y como romper articulaciones si la sanción queda en nada. Van a tener que correr si la sanción no existe y mas conforme está el ambiente, ya que no paran de caldearlo y ya se sabe, no hay nada mejor para quitar el stress que una buena hostia dada a tiempo a un gilipollas, ni yoga, ni pilates ni meditación zen. Con una hostia bien dada descargas ira, adrenalina y te quedas a gusto, sintiendo la ovación de tus compas, ¿qué mas se puede pedir? Debería cubrirlo la seguridad social, ya que mas de uno se abriria la muñeca de tanto manotazo y desde luego, el receptor se lo pensaría otra vez de tocar los cojones sin razón.

Si por contra la sanción es de X días, es cuestión de mirar cuando hacen tal o cual festival/carreras/viaje y sacar cuentas, que el médico de cabecera debe suponer que la gastroenteritis es demasiado repetitiva y siempre coincide con algun viaje. Siempre mirando el lado positivo, el mal ambiente puede crear relaciones entre compas increibles, ahora le meto yo, ahora tu, para mi los huevos, dejadme los riñones... aun tocará hacer un cuadrante y una rifa para la primera patada en los huevos, lo que no consiguen los del sindicato lo va a hacer los de la fábrica. Las risas serán mas gordas si no hacen nada y luego empieza la cacería, ya que en el tribunal el juez o la jueza echarían para atrás tal discriminación; 3 se meten y nada, uno mete a uno de oficinas y a la calle? Juasjuasjaus, risas en el juzgado y risas al volver a currar, a no ser que no quieran verte y te "regalen" un despido decente, so pena de que el pringao de turno reciba mas hostias. En fin, que cada día me lo paso mejor en el curro, juasjuasjuas, tanto que ya he estado mirando otros y hay uno que incluso me esperarian a acabar mis vacaciones de agosto... mandar un burofax el 15 de agosto diciendo que no vuelvo a mi trabajo sabiendo que no hay nadie para reemplazarme en mis máquinas, dejar de ir a turnos, aprender un oficio, cobrar mas...

Segundos fuera!



Ara el sopar i en la llengua en que em trobe mes a gust



Pel que toca al sopar al CAU dir que va ser l'hòstia (sense violència) i que tots i totes ens ho vam passar d'allò mes be; els interns van flipar amb nosaltres, i nosaltres amb ells. Varem cuinar per a una barbaritat de gent, i els místics ens van fer una jugada fosca, no tant com a la mare de Lliber, que es va quedar amb el Nebari, però van fer lleig, diga-ho clar i no passa res, que sembleu xiquets!

Nosaltres vam fer el quadre comprant al Kareful de Vila-Real, amunt i avall per a comprar no se quants litres de cervesa i de vi blanc, cous-cous 4 verdures mal contades, encara que el Rivera diga que n'hi havien moltes, creïlles congelades per a fer-les al cabrales, sense cabrales, i un poc de peixet i calamars. Aplegar, vore com gitaven un intern, passejada per les instal·lacions inclosa la sala Snoelezen, on varem flipar en colorins, va ser el punt màxim, i encara ho haguera estat mes si haguérem portat galetes i ens haguérem clavat allà a veure que podíem vore o sentir amb l'estat de la consciència alterada. Quan el Jimmy em passe el vídeo el penge al Youtube, no patiu, que no te desperdici.

El sopar va passar i després van vindre les postres, on tots vam assaborir els bescuits, alguns mes que d'altres, i es que el Adrián pul·lulava per allà i al menor descuit se'n fotia un tros a la boca, derretint-lo literalment amb la seua saliva, quina imatge del plaer mes simple i gran, o l'altra de quan ballava amb les cançons de la tele de quan jo era menut... Per no parlar de Joaquinet, que ens va cosir a preguntes, i que va demostrar mes interès que molta gent suposadament "normal" sense cap prejudici a la nostra estètica, ja veus quin mon es aquest, tan difícil és acceptar l'altra persona sense haver de fer-li preguntes? Veient-los a ells sembla que no, i a nosaltres no ens va costar tampoc gens acceptar-los, mes gent deuria d'anar aquests llocs i veure que no tot és de color rosa, i que fins i tot en les seues situacions (sent sabedors o no) es pot ser feliç i ser feliç ensenyant al mon que ho son en eixe moment, gaudint de coses tan simples com una cançó o un tros de coca de xocolata. Viure significa estar viu, sentir el que et rodeja, i molta gent és autista en eixe sentit, ni mil sales Snoelezen, ni mil educadors, ni mil centres els podran ajudar, per mes diners que tinguen.

28 de maig 2007

Como alcalde vuestro que soy os debo una explicación.....


Se acabó el circo de los payasos, ahora vienen las fieras. Las caras amables de los políticos prometiendo el oro y el moro no ocupan tiempo en los noticieros, ahora son los tocamientos, las llamaditas, esas miradas las que cobran importancia.

La erótica del poder entra en acción, una erótica que se basa en al disciplina inglesa, pues hay fustas, cambios de pareja y bestialismo por doquier, un sexo no apto para gente con estómago delicado.

La dominatrix de la diputación, ese con un solo ojo, tiene los pezones mas duros que el acero, pues ha sacado mas votos y va a poner un pisito a la Igartiburu en marrana d'olor, va a haber agua para todos y será por los reflujos vaginales que tal cíclope suelta, así que quien no sepa nadar en aguas turbulentas que abandone el barco ya, so pena de tirar las papas en el primer PAI o resort de ésta nuestra provincia decimonónica.

La mierda de ser presidente de mesa debería compararse a que castren a Nacho Vidal y lo metan a eunuco de un haren. Aguantando a odaliscas pavoneandose y diciéndoles que se metan el dedo o que se vayan a cagar, que por mucho que se contoneen nada podrán conseguir. Odaliscas a las que al final acabas hablandoles de lo que sea, una especie de síndrome del norte. Súmale a eso un desfile constante de gente por delante tuyo, gente que va empalmada, gente que va contenta a meter su semillita en la barriguita de mamá, y a empujarla con la polla...

Gente que se desvirga delante las urnas, gente que no sabe nada sobre caricias, jueguecitos y que tiembla ante la raja de la urna, gente que no ha dormido pues sabía de su primera cita y los nervios le han hecho una mala jugada, impidiendo que se luzca ante su amante.
Algún gatillazo, pues se olvidan de la documentación, o se la han robado o no figuran en el censo...

Exibicionistas natos, que van por ahi enseñando su pene-identificación como apoderados/interventoras, gente a la que le gusta asustar, gentes que se ponen cachondas cuando hay algo de escándalo; pero que a la que te ries de su herramienta acachan la cabeza y desaparecen humilladas.

Tambien hay orgías, orgías familiares, pues votan en familia, pidiendo que sean las criaturas las que metan el sobre, u obligando a su prole a ir a votar junto con ellos, sexo en grupo y sin vaselina.

Ahora seran los políticos metidos en sus cuartos oscuros quienes jugarán a todo vale. Fist fucking, bondage, coprofagia... todo por lucir sus caretos en los medios de comunicación y poder jodernos a todas durante 4 años mas. La pregunta es ¿no sería mas fácil pedirlo por favor y aceptar, si es el caso, nuestra negativa a tener sexo con ellos?

Ésto no es Matrix (Bilo & Nano version), ésto es Historia de Ô, o Los burdeles de Paprika, ¿qué no?

PS: Per què hòsties he escrit en castellà i amb una temàtica tant sexual? Doncs la culpa la te el senyor Álvarez Rabo que m'ho va demanar, i com que no entenc l'euskera... Ahora bien señor Rabo, no se me acostumbre.

23 de maig 2007

La xusma futbol club..... santa Maradona priez pour nous


Me cague en els homes de poca paraula! Això deia ma mare quan fèiem qualsevol cosa contrària al que dèiem, i això mateix dic jo ara, ja que xarrant amb la companya passe de posar-me farruco i fer que els picolos envaïsquen ma casa i me porten al calabós. Aniré amb el cap caxo, això si, ja m'estan fen la samarreta, i si no volen eixa, doncs vaig a comprar-me una d'un jugador del Villareal CF, o FC, que a mi tan se me'n dona.

Si, un tio com jo lluint propaganda d'un esport al que li tinc tant d'amor com a l'acte al que vaig obligat, per què portar una samarreta de futbol? Molt senzill, hi ha un tipet, un tal Diego Forlan, que juga a l'equip del poble de les botixes planes (coneguts com taulells), el bon senyor s'ha tret la nacionalitat espanyola per tal de no ocupar plaça d'estranger, i casualitats de la vida li va tocar fer de vocal 1er... Jugava el diumenge contra el Valencia CF, o FC, per a mi és el mateix, i van intentar que el partit es jugara dissabte, aconseguit, i no contents amb això, van i han acceptat les al·legacions del club, per tant eixe tipo es lliura... en canvi jo a pringar. Democràcia? Iguals davant les lleis? Aneu a cagar, ja odiava el futbol i la vostra democràcia, però açò és l'hòstia, no teniu vergonya ni la coneixeu, manà de fillsdeputes.

Si no voleu que lluïsca la samarreta amb el logo pintat a mà "Es triste pedir, pero mas triste es votar" portaré la de Forlan, un que se'n riu a la vostra cara del vostre sistema i l'adoreu cada cap de setmana al camp de joc.

Ara ja no vaig a Barcelona a jugar a la Wii, ni cantaré eixa cançoneta dels iaios, ara la que posa el títol a l'entrada, dels Mano negra: "Futbol, futbol, futbol, la xusma futbol club, santa Maradona priez pour nous..." Això mes la visita de la gent de la meua penya, ja que 3 de nosaltres som presidents, un a la presó, altre al poli i jo a Cervantes, els molt cabrons faran tourné pels col·legis amb la brusa de la penya, només espere que em porten orxata, seria un detall. Ja us contaré les impressions d'un "Presidente por accidente" i no parle de la peli eixa llanternera

18 de maig 2007

No estamos tod@s, faltan l@s pres@s


Que si, que ho tinc decidit. No pense anar voluntàriament a la "mesa electoral". Encara no m'han contestat al meu escrit, en aquest cas el sil·lènci administratiu va al meu favor, ja que si l'accepten han de dir la persona que anava de suplent que ja no és suplent, que és titular i per tant ha de tindre temps per a fer la paperassa que li calga, si és que juguen net clar, cosa que dubte. Demà mati cridaré al telèfon de la junta electoral de zona a vore si em poden informar, cosa que també dubte, però en fi, per mi que no quede.

Si volen aniré a Barcelona, si no, al calabós per les meues idees. La idea no em fa gens de gràcia, supose que cap persona vol perdre allò mes gran que hi ha, la llibertat, però no pense amagar-me com una rata ni acatxar el cap com un borrego, soc una persona.

Ni a ma mare li fa gràcia ni a la meua companya, que ara ja la tinc a Menorca, alguna gent encara s'ho pren a caxondeo (va per tu Rubén) d'altres ja m'han dit que estan amb mi, queda avisar a l'amic advocat, a fotre-li eixe dia per tal que m'aconselle/acompanye en la detenció (si es que es produeix, a hores d'ara encara no ho se segur). Mes que res pel tema del treball. Una cosa es no presentar-se voluntàriament al treball i l'altre que et retinga l'estat, i a l'empresa on treballe son de l'OPUS... i es que estem parlant d'una pena de privació de llibertat d'entre 14 i 30 dies, mes una multa de dos a deu mesos.

Ara que tinc companya, i que està ben lluny li presente una situació tan heavy com aquesta, si segueix al meu costat serà molt al seu favor, en cas contrari quedaria com una llanternera. És lícit posar una tercera persona en una situació com aquesta pels ideals propis? S'ha de renunciar als propis ideals per no fer mal ningú? Sentiments i ideals son incompatibles?

Que em seguisca qui puga tu, jo aniré cantant:

"Hijos del pueblo al que oprimen cadenas,
tanta injusticia no puede seguir,
si tu existencia un mundo de penas,
antes que esclavo, prefiero morir!"