04 de novembre 2007

Això era que se era... (una nit de borratxera)



Res feia preveure al nostre personatge allò que el destí li guardava per a eixa nit, una nit en principi igual que la resta de les nits a la city de Castelló, una ciutat poc a poc morta i sense soroll per culpa de 4 gats, però que sembla reviscolar poc a poc. Quedada per la vesprada amb la seua colla al lloc de costum, 2 cotxes, ja que almenys l'heroi volia i sabia que anava a fer-ho llarg, el motiu era ni mes ni menys que la festa "warm-up" del concert aniversari de la distri Jamaican memories, i la punxada reggae es feia a la Lola (hi ha que no te vergonya, mireu el vídeo per favor), al voltant de les 23:00 hrs que estava anunciada. Tasqueo i sopar ràpid per tal d'aplegar al local en qüestió imaginant que comença prompte per culpa d'eixa gent que no ens deixa anar de festa. Sopar de tapes, la qual cosa vol dir frugal i per a rematar-ho cau un xupito d'orujo amb mel... Casualitat? El destí? Què sabia Ribera i m'amagava?

Sobre l'hora de les bruixes apleguen al local en qüestió i oh sorpresa, no hi ha ningú!!! Intenten agafar del coll al Borja (tots/totes sabeu que és impossible) i esperen que aplegue la resta de la gent, dj's inclosos per a començar la festa. Que estrany se fa un local quan està buit! Aplegat el moment la música comença a sonar, hi han problemes amb l'amplificador, els altaveus, gent que tropeça amb la taula on estan els plats i les agulles salten... i mentre van caient cerveses i xupitos, i mes xupitos, i mes xupitos i mes xupitos, (el senyor de la llibreta feia temps que no tenia tanta feina) la nit agafa altra dimensió quan al local entren 2 dones que son conegudes de vista pel nostre personatge. Dones amb les que comparteixen conversa, ves a saber de que xarrarien, això només ho sabran elles, perquè ja sabeu tots i totes dels efectes de l'alcohol si es pren en excés.

La festa s'acaba (o no!) i 3 dels nostres personatges decideixen acompanyar les senyoretes a pegar una volta per alguns locals de ¿festa? de la ciutat sense festa. Altres 2 han marxat farts i amb son. Qui queda no sap ni com es diu, ni com li diuen a qui te al costat, només sap que vol festa, mes festa, confien que les xiques el porten a algun lloc pudent on baixar l'ànim i asserenar-se per tal de conduir cap a casa; això no existeix, o no ho recorda, i de sobte, no se sap com ni perquè apareix una d'eixes persones que dius, o està malalta o és bona persona.

- Veniros a dormir a mi casa, vais muy mal

Aquestes paraules van il·luminar el poc de coneixement que li queda al "guapo" i no paraven de ressonar dins el seu cap. Qui hòsties eres? Per què m'ofereixes ta casa? Me vas a matar? Me vas a violar? Ho faràs en eixe ordre? Assemblea inexistent i a seguir la xica cap a casa, persecució de 2 cotxets menuts, o això creuen recordar, aparquen on els rota, i mira per on, era al mateix cantó d'on tenia la casa la xica!!! Estava escrit a la vorera? Havia estat per allí abans? Dimensió desconeguda? El tema es que la xica al·lucina tant com nosaltres, ascensor i cap a sa casa, repartició de llits i a sobar-la.

Si va passar res us preguntareu? Que creieu? Doncs si va passar jo no em vaig assabentar. No recorde la quantitat que vaig beure, deuria de ser gran, dissabte al concert el Borja diu que varen convidar eixa nit a mes de 300 xupitos!!!!!!!!!!! Tots per a nosaltres no, però si tenim en conter que em van dir que vaig ballar a tutiplén, que no parava de xiular les cançons i que això dona sed...

Ara no obstant he de buscar la meua particular ventafocs, i es que he de confessar que em vaig quedar "prendado" d'ella... si soc sincer no la reconeixeria si me la posaren davant altra volta, però he de buscar-la precís, i es que pel matí quan ens varem anar sense voler, a l'agafar el meu jersei de la perxa vaig agafar una bossa amb bates de l'hospital on treballa!!! Ni se com se diu, ni quin timbre és el seu (ella ens va obrir) i no veges si vaig haver de trucar a gent per tal de aconseguir el telèfon de les seues amigues (2 d'eixos telfs estaven equivocats)

En fi, que una nit de borratxera et poden passar mil coses, ser llogat per una república, dormir a casa una xica que no coneixes de res, ser adduït per ET's.
Jo no se per què la gent s'avorreix!

7 comentaris:

Nat_diamonds ha dit...

Que fort lo que pot passar una nit de borratxera...

Igual les bates són per que és una metgessa que es dedica al tràfic il·legal d'òrgans. T'has mirat a vore si tens els 2 ronyons?

Ara en sèrio, eixa xica deu valer molt per oferir a uns desconeguts un lloc a casa sense més ni menys.

Per trobar-la, potser hauries de repetir la borratxera o bé anar a l'hospital i vore si la reconeixes/et reconeix.

saluten!

urbenportales ha dit...

mirat els ronyons, mirat…

Paranys_R_Us ha dit...

De moment ja se el seu nom, i m'han dit que no troba res a faltar a sa casa... A vore si les bates no son seues?

Respecte al valor de la xica, no és només oferir dormir a desconeguts ( i molt borratxos), és vore que anàvem mal i no deixar-nos eixir. A sobre volia que desdejunarem a sa casa... Demà dimarts intentaré fer-me amb ella a sa casa, si es que la trobe.

Desitgeu-me sort!

Nat_diamonds ha dit...

sort!


(ah pero les bates te les vas endur?)

Anònim ha dit...

Eixe jeroglífic de records està més que clar, 300 xupitos donen per a molt:

"una xica molt agradable" era la infermera que els va arreplegar al carrer quan els van trobar a la voreta del coma etílic, ells insistien en més festa, més festa "alcohol, alcohol, mucho más alcohol!! lolololo lolololo mucho más alcohol"... la infermera no els pot convencer per a que pujen a l'ambulancia i es quan aplega una xicona molt amable que passava per allí que se'ls camela diguent que vagin a sa casa a dormir i els puja en dos ambulancies directes a l'hospital, "persecusió de dos cotxes menuts". Si... persecusió... en dos sirenes i tot! a lo grande... lo de menuts es relatiu...

"Aparquen on els rota i ho acerten"... i tant, com que no conduien ells. Baixen de l'ambulancia:

- Veus, a la porteta de casa, ni fet a propòsit!!

"La xica al·lucina tant com nosaltres", en la vida ha vist uns fetges que aguanten tot això sense caure plegats, i a sobre, encara diuen que van conduint ells i que han acertat a la primera!!

Al arribar, al hospital, repartició de llits...

- hi han per a tots!!! - cridaven un d'ells.
- ta casa pareix que siga un hostal!! - cridava un altre

Unes quantes hores després, surten els nostres personatges de l'hospital, un d'ells porta una borssa amb unes bates del personal de l'hospital, el motiu encara es desconeix. Al sortir està la xicona que van coneixer eixa nit que, vist el estat dels nostres personatges es va preocupar molt, i no era per a menys, i va anar a esperar-los a la sortida per a dur-los a Castelló per a que agafaren el seus respectius cotxes. Pot comprobar que a estos no els lleven la mona ni en l'hospital i els convida a desdejunar a veure si amb una mica de sòlid a la panxa aconsegueixen articular paraula, però aquestos li diuen que no, que ja ha fet prou de deixar-los dormir en sa casa.


Jejejejeje, siga quina siga la història verdadera, sort!

Paranys_R_Us ha dit...

Tu que eres? un revisionista? Això és enveja de no haver estat per ací i haver d'estar a terres vallisoletanes amb la teua respectiva :P

M'agrada la teua versió, però defense la meua, se distingir un marbelleta d'una ambulància.

PS: Encara no l'he topetada però tinc mes dades... la trobaré al cap de setmana? tindrà prou bates netes a casa?

Anònim ha dit...

jajajaja, no, però ens coneixem jajajaja i de enveja res, al contrari, m'alegre per vos, home! i per mi, cert es que tenia ganes d'anar al festival a la japan, però res com passar uns dies amb la respectiva :P

No seria la primera vegada de passar una mona així i després deconstruir la nit el diumenge de matí, almenys per a mi no seria la primera vegada ajjaj ni tampoc seria la primera vegada que li pegue una gargallada a la cara a algú i ni me done compte realment del que he fet fins que t'ho diuen el diumenge de matí.

"Esto es lo que cree que está pasando y esto es lo que realmente está pasando"

Per cert, la respectiva i jo vam vore algo per terres de zorrillas que ens va fer gràcia i t'ho vam comprar, "Rudy a present to you!!"