Abans que acabe l'any faré una última entrada, que després no se quan la faré. Hi ha que curar-se en salut. No cobre per açò, no tinc ningun ad-sense ni res semblant, però crec que si el deixe mort després em costarà mes d'arrancar; soc l'últim de la saga en romandre obert, cadascú pels seus motius, però em sembla injust matar una cosa que ni m'ompli ni m'ofega. És una cosa que no se ni com ni perquè em plena tindre-la i donar-li quan em sembla un poc de vida. Sou poca gent la que li pega una ullada, i menys encara els/les que poseu comentaris. Tant me fa se que alguna gent esteu ahi i açò és el mitja d'estar en contacte, encara que siga només per a saber de mi i algunes de les paranoies que tinc. No totes les pose ací, és evident per a qui em coneix, i supose que lògic, ja que com vaig dir fa temps, exposar-ho seria d'egocèntrics avorrits i amb problemes de comunicació. Una xarradeta amb un cafè és mes lògic que una bitàcola, o aixina em sembla a mi, tanta era de la comunicació per a estar com a autistes l'un al costat de l'altre i sense dir ni mu.

A poques dies ja de perdre l'edat de Brian i afegir un dígit mes estic fet pols, l'edat no perdona, tinc fred als ronyons, no se si serà lumbàlgia, una infecció o que, el que si se es que no em fotrà el cap de setmana; el refredat queda en tos seca i uns pocs mocs... Si continue xarrant segur que em tanquen a l'asil, aixina que al meu favor he de dir que tinc els ànims pels nuvols, sobre tot pel que fa al roscó, o com merdes s'escriga (tortell encara que siga la normativa no m'agrada)

Si esperàveu una felicitació especial per a any nou, aneu a cagar a la via, qui dia passa any empeny, o això posava a un còmic de l'Asterix i l'Obelix.

Genollut, of course!

Ja el tinc, ja tinc el meu tatuatge, i fa un mal que te cagues, sobre tot ara, que estic mort de fred i no puc dirigir-me l'estufa, passe també de posar-me gel al genoll, sense que servisca de precedent he tirat ma de l'empresa assassina farmacoquímica. Una capsuleta d'ibuprofeno i a esperar que em faça efecte. La cosa vindrà demà quan m'alce a les 5 del matí i vaja cap a la fàbrica... pujar els esgraons del vestuari serà una prova de foc, però baixar-los... encara em tiraré per la barana. cóm tira el cabró, han estat 3 hores i mitja per tal de fer-me'l però ha quedat que te cagues, no ho creieu? (Val si, encara està sagnant i la càmera és la del mòbil, tot no es pot tindre)

Sobre el que va passar dissabte a La Vall d'Alba, ja us ho contaré en viu, Marujones, que sou totes unes marujones, tampoc cregau que us contaré molt, ja que com ja sabreu, gràcies putopelao, és que van vindre per mi sobre els 2 de la vesprada.

Aprovechando que el Pisuerga pasa por Valladolid...

Això mateix, que com que m'obliguen a publicar per a vore els canvis que he fet (posar mes enllaços) doncs ho faig.

Qualsevol dia d'aquest eixiré al carrer a penjar del coll a tots eixos pares noëls de palo que la gent compra als xinesos i deixa al balcó, finestra o canals de sa casa. Se van a enterar!

Lástima que terminó, el festival de hoy...

Jo també vull dir alguna coseta sobre el que va massacrar al poble xilè durant molts anys.

Diumenge quan tornava de terres catalanes vam escoltar a la ràdio que Augusto Pinochet havia mort després d'una setmana a l'hospital militar de Xile on estava. Sobra dir que és una llàstima que no haja estat jutjat pels seus crims, però no és el primer cas de dictador que mor "a la tranquil·litat del llit". Videla, Stroessner... o és el caràcter hispà o no s'explica, ja que Ceaucescu va ser afusellat junt amb la seua dona Irina a la Romania, Mussolini "il duce" i la seua companya, Clara Petacci, van ser apallissats, arrastrats i penjats per una burrada de partisans i gent anònima. És dificil d'imaginar que l'Hugo Chávez i el Fidel Castro siguen portats a tribunals, ni que el poble es prengui la justícia per la seua ma.
Només recordar que el fill de puta de Franco va morir al llit, i que la suposada normalitat de la transició va tan simple com tancar els ulls i oblidar, a la força, que hi havia fet el malparit aquest i els seus amics/diputats/militars/familiars, a l'estil que ara critiquen a l'Argentina, una llei de "obediencia y punto final" Que el Pinochet te no se quants conters bancaris? Per què no diuen els que tenen els Franco/Martínez-Bordiu/Cabezas/Suñer?

Crec que amb açò queda tot dit sobre alguns fills de sa mare, i el que es pot esperar de l'orgue que administra les lleis, que no la justícia en aquest país.

Oye Jinks, gato bigotón!!! (Pixie & Dixie)

He fet un canvi de "look", no res si el compare amb d'altres anteriors, però la gent continua estranyant-se de la meua nova imatge. M'han dit de tot: Rey león, motorista, Zangief, Charles Bronson, Satan (el de Bola de drac)... i els que no m'hauran dit a la cara.

La idea me rondava ja feia un poc de temps, no es que estiguera fart de la meua imatge, però variar-la amb l'excusa d'un sopar era perfecte per a donar el pas. No se que passarà quan faja el pròxim canvi, que ja el tinc pensat tot siga dit, això si, aquest toca per a quan puge a Andorra a vore l'Empar, aixina ella en tindrà 2 de sorpreses, jejejeeje.

Portar bigoti de "Tachenko" me mola un punyao, cada volta m'agrada mes, i això que només el porte unes hores, però queda mes original que la "perilla" o barbó. Queda com de seguretat amb un mateix, ja que s'escapa a la norma, com si la resta de la meua imatge no fora ja de per si diferent com per a anar afegint coses encara mes desconcertants per a la "gent normal", sort que no em veuen les arracades de l'orella i el de la cella com que molts Visentemanuels el porten no és de "furtabolsos" i lladres d'eixos que abusen de les aueles.

Sort tinc també que el tatuatge no serà visible sino a l'estiu, i sempre que vulga ensenyar el genoll, sembla que m'estiga fent un macarra taleguero a la "vellea". En un any m'he foradat l'orella 4 voltes, i les que me queden, i per fi tinc decidit el lloc i el dibuix que vull lluir. Justament ara que ja no està de moda lluir piercings i tatoos... ja veus quina llàstima, sempre fora de lloc!!!

Per a vosaltres, que res me dol, us diré que mentre estic escrivint açò estic escoltant el disc "Ki sap meets València all stars" dels Ki sap
Si voleu us el descarregueu de bades, jo ja estic esperant que graven l'instrumental i espere tindre sort per a poder anar a la presentació, a vore si la fan al CSO Malas pulgas ja que la Pilona fou cremada per algun terrorista urbanístic (Rita algún dia pagaràs el mal que estàs fent)

Au ja contareu els vostres desvarios sobre els afegits del vostre cos i com us expresseu a través d'ell, sempre que us done la gana, clar. Jo quede a l'espera que el pelao em faça un truc per a començar la festa, que hui hi ha una gran punxada a L'illa, ni mes ni menys que Rubén, ex cantant del grandíssims Malarians!!!

Bon cap de setmana

Retalls al pes

Vinc de vore BORAT, una peli molt divertida amb el brut de l'askerrit i el llanterner del Rivera, no us la puc contar l'heu d'anar a vore, fijo que els Visentemanuels no la van a vore!!! Brutal simplement brutal.

Ara anem per feina, que tinc açò molt abandonat ja que la pàgina mare ja torna a funcionar amb normalitat i el temps d'escriure articles se'l menja quasi per complet. Torna el fred, o no!, i ja tornem a moure'ns per la city propietat de Lubasa, la vídua de Gimeno i alguna que alta família pudenta. Ja rodem eixos carrers amb olor a pixat, impossible d'aparcar i amb locals que tanquen a les 3. Amb el Ricoamor xapat, el groc que ha canviat de gerència i d'estil, que no d'ambient, ara fa lleig entrar si ets hetero... on merdes està la tolerància? En fi, que cauen les fulles i cauen llocs per a anar de festa; encara que ben mirat per Castelló els arbres perden les fulles per pestes, no de natural, ni tarongers, ni pins, ni sureres son de fulla caduca, l'única fulla que cau és la de la pasta que amollem en cada consumició, ciutat africana amb "glamour" centreeuropeu...

Supose que d'ací res hi haurà un article a La Plana fa olor sobre les eleccions sindicals, el que estic vivint a la fàbrica no ho havia vist mai de la vida. Macarrisme de nivell preescolar, súpliques que no fa una beata a genollons en processó per tal de presentar una llista amb suficients candidats; m'he fartat de riurem de tots ells, uns per que s'han destapat com a "Padrinos" de 3ª regional, amenaçant qui s'havia presentat a la llista del nou sindicat (una escició dels OGT's) i els altres per ser uns "I want, but I can't" agafant a la seua llista gent que no porta ni 1 any al lloc del treball i que son uns autèntics Visentemanuels i amb menys personalitat que una veleta.

Certa gent mes veterana i amb el cul curtit en mes batalles laborals han posat el crit al cel i diuen d'impugnar les llistes dels macarres per coaccions a l'altra llista, on no estaven perquè no creien en eixe projecte; gent que no ha creat la secció sindical de COCO's perquè no pensaven que la cosa agafaria aspectes tan xungos. No se qui és mes innocent, si qui s'ha presentat pensant que seria fàcil o qui pensava que el fill de puta de l'alliberat no defendria el seu dret de NO TREBALLAR a costa de les hores sindicals, en 11 anys i mig que porte allí l'hauré vist unes 5 voltes, si parlem de trobar-lo al seu despatx de Vila-Real, bo a mi em va costar 6 viatges; m'haguera costat menys si l'haguera buscat al bar del meu poble, el molt subnormal encara es pensa que estic afiliat al seu sindicat, no sap ni que he estat en altre, ni molt menys sap que ja ni milite, ni cotitze a la Confederació. En fi, que una altra volta començarà la tonteria del "treballem per tu...!", "Junt farem mes força" o subnormalitats d'eixes dites per gent que ni s'ho creu ni sap que diu. Aquesta eròtica del poder és d'allò mes bizarra, tipets panxuts, malfeines i trepes que se venen per un partit de futbol, o per no anar a treballar un divendres nit. Com sempre a riure'm fent contrapropaganda i convencent que la gent no vote, tot un triomf si comparem mitjans.

Havia dit fa dues entrades que la següent potser tractaria d'un local de la festa de Castelló, i bo ara que tot està clar toca parlar; m'havien ofert punxar alguna nit, tant a La Lola, com a L'illa del tresor; convertir-me en "selektah" (1) per unes horetes. Doncs bé, em van enviar un SMS preguntant-me que quin nom volia utilitzar i quin estil anava a punxar, els conteste quedant-me un poc mosca pel tema dels cartells, jo no havia demanat res d'això!!! M'abellia punxar per als col·legues, no una cosa anunciada ni parafernalia d'eixa. No res que com que el divendres encara anava de nit ens plantem dissabte pels locals buscant a Vicent Bocaccio 70 per a xarrar i es desfà l'embolic. Eixe missatge no era per a mi, era per a un ex-membre de la banda The Cabrians !!!!!!!
Cartell fet, amb el nom que jo havia dit i sense que l'altra persona ho sapiguera, a sobre és la presentació del disc L'edat daurada de la distri Jamaican memories, casi ná, mans al cap i jo que bufe aliviat, la resta de la gent de la distri cagant-se amb el Vicent, ja xarraré jo personalment amb la gent de L'illa si vull punxar, juasjuasjaus. El que no m'acabe d'imaginar es com òsties es farà la presentació a La Lola, el local del Borja, conegut anteriorment com La gramola, local de reduidísimes dimensions per a la gent que no el conega. No se com acabarà la cosa, el que si se es que el divendres Tarson Turner, askerrit i jo mateix, anirem al Swan a Benimaclet a la 3ª festa SKA-YEYÉ, on ballarem cançons de Marisol, Raphael, Las 4 monedas i tot el que ens punxen la gent de la Safa powa/meteoska.

(1) Pose l'enllaç en anglès perquè tant en castellà com en català l'info de la wikipèdia és mínima, si no heu clicat a l'enllaç, símplement dir que selektah és com es pronuncia selector en jamaicà, i que això és el que ací en dirien un DJ

La parte contratante de la primera parte será considerada....

Açò era un esborrany d'una cosa que no vaig penjar al seu dia, no se perquè, però hui m'abellix deixar-ho escrit, que m'he enterat que al treball "tornem a sobrar uns 20/30 treballadors..." Ni repase les errades gramaticals que puguen haver, au, me'n vaig al sobre, a vore si hi ha sort i me tiren, 11 anys i mig poden ser molts leuros!!!

Hui vaig al fisio, a que me rematen una rotura fibrilar d'una cama, igualet que els futbolistes, però sense cobrar el que eixos neo-deus clar! Ja fa uns quants mesos que me la vaig fer, i encara com la vaig "notar", ja que per culpa del treball no es pot parar, sempre produïnt, la cadena no pot parar, si es trenca una màquina se l'arregla, si es trenca un humá se'l substitueix, per improductiu, a nosaltres es veu que no ens toca el manteniment ni les revisions després d'unes quantes hores treballades. Queda clar que també has de pagar-ho tu el que li pase al teu cos, aquella ciència que se'n diu ergonomia no existeis, i la fatiga la tenen els materials, tu no pots, tingues 20, 30 o 40 anys, siguen les 6 del matí, les 12, o les 4 de la vesprada en ple mes de Juliol a uns 34ºC, ens queixem de vici i només mirem per nosaltres, no tenim l'amor pel treball que ells voldrien; tampoc tenim els diners ni la vida que volem, a vore si només nosaltres ens tenim que prendre un dilatador anal, o tots o ningú!
Estic cremant la meua juventut, si és que em queda, i et destorba que cada volta m'esforçe menys mirant per la meua salut enlloc de fer-ho pel teu benefici, quant tu no mai t'has preocupat de pregunatr-me si la feina era incomoda i es podia millorar o com es deuria de fer per a que no fora tan penosa; com diuen en castellà: Amor con amor se paga.
Treballe per a viure, i no vaig a camviar açò per res del mon, he renunciat a ser un Visentemanuel i soc feliç, cada volta estic mes convençut de la meua elecció, si no ho vols entendre és el teu problema, no em pots tallar les meues ales. Les teues armes contra mi no serveixen, que no me dones hores per a fer?

Gilipollas, si saps que no en faig ninguna!

Penyagolosa gegant de pedra...

Crònica d'una acampada "jipiosa" a les faldes de la muntanya mes emblemàtica de Castelló. Tal com si forem el profeta eixe Crist i els seus deixebles 13 persones ens n'anarem a fer bolets a Vistabella i els voltants del Penyagolosa. Podia ser tranquilament l'últim sopar, de no ser pel Jimmy, que si bé no és un expert micòleg si que te molt de seny per a segons quines coses i feia tria tria d'alló que anàvem agafant sense criteri la resta de gent per eixos camps dels voltants del gegant de pedra.

Voliem eixir a les 3 de La Vilavella, però no va ser fins les 4 que ho vam fer, jo tinc una part de la culpa, però bó, son coses del directe. La frago del Jimmy, amb ell, jo mateix, la Lliber i l'Alexis, que ja te el 3er grau i a Borriol pujaria el pudent del Rivera, que quan es va posar el cinturó va descobrir que tenia fongs al sobaco... Total un viatge d'alló mes entretingut fins a Adzeneta, ja que el Xavi havia agafat la frago del company de la seua cosina o algo aixina, i era d'alló mes cantosa. Moraeta, amb flors i només 3 places... aixó si, llit, cuina i generador elèctric, i un cobrecàrter penjant que rascava l'asfalt, sumat a que el Xavi feia una burrada de temps que no conduia.

Apleguem al voltant de les 6 i poc a Vistabella i el Jimmy vol possar-se ja mateix a fer bolets, només hi ha un problema, la resta no sabem que òsties hem de buscar. Per tant, tota cosa semblant a un bolet va dins la cistella, això qui en tinga, ja que el Sid va amb una paperera de plàstic... i sense ganivet; jo per la meua part porte el punyal de bucetjar... Com es pot vore anem preparadíssims per a l'event. Com que no trova (Jimmy) setes de card anem a un pinar a per camaseques, i ne trobem burraes, jo mateix faig una cistella d'allò mes arregladeta i de foto en menys de 1 hora, que poc a poc ens quedem sense sol. Ens n'anem cap a la zona d'acampada per tal de plantar tendes amb un poc de llum i intentar cuinar el cous-cous i les setes per al sopar. Rises mentres fem el sopar, i sorpreses per a la sobre taula, com el meu pastís de xocolata i les llimonaes de paperet per a fer carases, les herbes mallorquines que porta l'Ana o que no hi han pujat prou llanternes... Si, qui mes utilitzen la paraula llanterner no en pujen cap, tot el campament ple de ciris i les llums de la frago del Jimmy. Mentres el pastís va fent efecte les hores pasen i el fret s'apodera de molta gent fent que "se retiren a sus aposentos" Pets i ronquits fins hora d'alçar-nos i cap al sanctuari a esmorzar i vore les rèpliques de cames i braços de la gent que està malalta i demana sanació (Nat, quan te pregunten si és greu digues que els ho pregunten als sants i que no destorben si no confien en tu)
Amb la panxa plena i el sol pegant fort pasem olímpicament de pujar al pic i ens n'anem altra volta a fer camaseques, ja que amb les que van sobrar d'anit no hi ha prou per a sopar, tornem al mateix lloc per a acabar de expoliar les poques que quedàren i baixem cap a Adzeneta, que allí feien una fira de caça i natura... Tot cacera i poc mes, exposicions de plantes fetes per l'alumnat de l'escola i tot tipus de material per a exterminar la fauna de la contornada, hi havia també una exposició de gossos i faltava una exposició de com els malparits dels caçadors els penjen una voltan es fan vells o perden l'instinct, com a ponent nosaltres proposavem al Felete, i com qui no vol la cosa ens vam anar a casa a duxar-nos i a fer el sopar al Poli.
Colorín colorado, este cuento ha terminado. No vaig haver de fer de xamàn ja que tota la gent es va comportar, supose que com que no hi havia lluna ningú no s'aventurava a caminar fora de la taula del sopar so pena d'obrir-se el cap, no vam vore cap tipus de nan, ni vam conseguir cap tipus de seta de els de riure i els arraps de les cames paguen la pena per que les setes estàven que te cagues. Ara estan proposant repetir l'acampada, però dubte molt que es puga fer, el Jimmy ja treballa (i fins març-abril no pararà ni un cap de setmana), jo no puc fins ben entrat Novembre i ja l'estic ocupant, els altres no tenen ni tendes, ni foguerets, ni res de res... potser a la primavera!

PS: A la próxima entrada potser hi han novetats a vore amb la festa de Castelló i un local en particular

"Time is by my side, yes it is..."

Fins l'any passat no havia volat mes que una volta, i era de Palma a València, ja suposareu que era el viatge de fi de curs, i no se molt be com, desde l'any passat estic agafant l'avió cada 2 per 3. He tornat a ses illes varies voltes i he anat fins a Dublín per vore la festa que s'organitza allí per al dia de sant Patrici. Total que un de tants correus d'eixos que t'apleguen d'allà on has fet la reserva pintava molt però que molt bé, vols a 0'01 cèntim de leuro, taxes apart evidentment, però bó, qui no te ganes de viatjar lluny per 30 leuros aproximadament? Els vols es podien reservar fins hui (26 Setembre) a les 12 de la nit, però els vols son fins el 26 de Març de l'any que ve i mira per on que vaig pensar: "I si els hi dic a la meua germana que viu a les Valències i al meu cosí que també viu allà?" Total que l'expedició familiar serà de només 3 persones, el meu cosí, la seua companya i jo, tots fent el subnormalet a Londres fugint de les falles i la mare que les va parir. La resta de familia o no pot o no vol, ells i elles s'ho perden.

No se ni quin torn portaré a la fàbrica, si es que encara treballaré a ella o jo que sé; el meu cosí no sap ni com estarà laboralment parlant, a sobre el vol eixirà per la vesprada desde Reus, ja que a l'aeroport de 3a de Half-eggs land no hi han vols a horaris decents i si hi han son mes cars... Si a sobre mirem que el pàrquing de Reus és gratuït la cosa va abaratint-se o igualant-se. Ara queda mirar si de cara al nadal em quedarà pasta per a fer snow i coses d'eixes de la neu, que em va agradar molt i molt l'experiència d'aquestes pàsqües, encara que les raquetes aquesta volta no les vaig ni treure de la funda i és l'única cosa que pots fer d'esport bades a la neu (sense entrar en temes escatològics clar).

Jo cada volta flipe mes amb el meu blog, a poc de començar Setembre ja havia planejat tot l'Octubre, quan encara no hem acabat el primer ja estic organitzant coses per a Novembre i posant ull al nadal i fins i tot mes enllà. Val que com diuen el Torio i el Curro, si no s'organitza res no es desorganitza res, i que a mi m'agrada organitzar un poc les coses, però crec que amb açò m'estic passant un poc, tal i com diu el refrany, el que va davant va davant!

PS: Jo també vaig a ser poc original i diré la música que estic escoltant mentres escric açò, és el nou disc recopilatori del segell discogràfic de La Plana Jamaican memories, anomenat L'edat daurada.
PS II: Per cert, el títol és d'una cançó dels Rollings, no se de quina, però em va fer gràcia a una peli que es diu Fallen, on un poli negre (l'infumable Denzel Washington) investiga un assasí en serie i la música juga un paper important a ella, i la cançó final, als credits, és superimportant.

Españoles....

Hui ha estat un matí d'eixos que pareixen de película per que son extranys i creus que t'estan filmant amb càmara oculta. Com que no sabia a quina hora els meus pares portaven al meu nebot al cole ni a quina prenien café he decidit anar a vore al meu germà el gordo, per tal de comprar-li un ventilador extern de PC, ja que el que tenia estava agonitzant entre grans estertors i ja me destorbava fins per a escoltar la radio , i això no es podia consentir. Tot feliç que anava jo pel carrer ja prop de la tenda i davant meu un cotxe es para demanant informació a una senyora que venia del mercat (és dimecres), fa cares extranyes i em senyala, total que quan aplegue al seu costat em pregunten pel registre civil, els ho dic i em donen les gràcies. A ca'l gordo pille el nou ventilador i vaig a buscar als meus parents que estan ja esperant entrar a la guarderia, just al seu costat està la seua veïna argentina, la seua filleta va neixer 2 dies després del Pau, i ella ja diu el meu nom, o alguna cosa molt pareguda i el cabró del meu nebot no diu ni tio... Me cago en sus muelas!

Total que anant a ca'ls meus pares hem pasat per davant els jutjats i mira per on, allà estaven la parella del cotxe d'abans. Se m'han tornat a acostar preguntant si els podia fer un favor, "per la confiança i amistat que ens unia..." si junt amb alguna altra persona els podiem fer de testimonis per tal d'aconsseguir la nacionalitat espanyola !!! Ni li hem preguntat el nom, ens ha dit quin expedient era i on deviem anar, allà que hem anat mon pare i jo, mentre ma mare s'emportava al seu net per a donar-li dinar. La funcionària s'ha extranyat de la rapidessa de trobar testimonis i ens ha fet firmar en un full on deia que les dades que ella donava eren certes, el seu nom, que estava casada amb qui deia, que feia tant de temps que vivia on deia i que el certificat de penals era cert, si ella diu que és cert, per què he de dubtar jo? Ha estat graciòs quan hem eixit d'allí i els hem felicitat per la seua nova nacionalitat, ens han convidat a un restaurant que porten a Onda, que pujem quan vullgam han dit. Supose que no pujarem, mon pare perque no se'n recordarà on han dit i jo perque no m'abellix, em trobaria extrany que alguna persona es sentira obligada cap a mi, quan se suposa que el que hem fet no és res de l'altre mon. Altra veïna dels meus viejos és colombiana, casada ací fa anys, la setmana passada conseguia la nacionalitat espanyola també, i ho va fer perque si vol tornar al seu pais, encara que siga de vacances ha de pagar taxes i visats als EEUU de Nordamèrica, el seu home per ser espanyol no. Les seues germanes no poden vindre ací perque les vises pujen una barbaritat; i dels veïns argentins... ella encara ho te bé que te familia espanyola i pot demanar la doble nacionalitat, però el seu company... li està costant un ronyó, en fi, que no es pot naixer pobre a un pais pobre, ah que si Danilo?

Açó ho pague jo, capità moro...

Ja tocava, estava pensant que aquesta bitàcola només em valia per a plorar, ja que la major part de les coses que he escrit son laments, però hui, apunt de sopar i anar-me'n al puto treball (si divendres de nit) m'he animat. Total perque estic preparant una carpeta de cançons per al meu nebot, cançons que qualsevol de les 2 iaies li tararejaran i almenys no se li quedaran al cap coses ràncies com les que escolta sa mare. Això mes una carta del banc on l'estat em fa un ingrés de 49 i poc leuros, si si, l'estat m'ingresa no aplega a 50 leuros per que ja fa un temps em vaig tragar una coberta d'un camió que estava en mig de l'autovia i vaig reclamar. Els danys que va sofrir el meu Marbelleta van ser mínims si tenim en compter que m'haguera pogut estampar contra el guardarrail i fer-me xixines. M'hauré gastat aixó si uns 70 o 80 leuros en conseguir que m'abonaren el que creia que era meu, però què és això comparat amb la inmensitat de la mar?

També és un gran motiu d'alegria per a mi el que demà apenes si dormiré, acabaré de treballar a les 6, i a les 9:45 m'alçaré, el motiu? Demà començarà la copa d'esmorzars a la mar; abans de que acabara Juliol la vam donar per finalitzada i ja tenia ganes, a sobre la començarem amb un bon vi (aixó espere) ja que l'Adsu i la Yoli van a ser pares; d'ací uns anys el casal ja no tindrà alcohol, tindrem champi i pallassos, yuju!
Dissabte passat al concer de la Banda Baseta i Obrint Nas ens vam poder fer fotos amb la gent dels Toasters, i també amb el Dr.Ring Ding que a la gira europea toca amb ells. Un tipet simpàtic el Dr, no entenia res del que deia quan parlava amb el pelao en alemany, i com que jo el vaig abutxarar pel concert de Reus... com que no xarrava amb mi, només per a donar-me l'adreça de la seua nova banda i la seua pàgina personal, on ens va dir que li enviarem les fotos, cosa que encara no he fet...
Res, que demà per la vesprada després de vore com xapen definitivament el Ricoamor marxarem cap a Alaquàs, o n se'ns unirà el Senyor Cubedo, que des de'l Reggus que no ens veiem i tinc ganes de ballar-me uns quants temazos reggae i ska amb ell. A l'altra setmana toca descans, que ja estaria be, encara que si busque algún concert trobaré. No obstant faré bondat i supose que proposaré un sopar pudent per tal d'avançar a la pàgina, samarretes, i-party, festa presentació i alguna cosa mes, que ve l'Octubre i el temps s'acava. Per al 29 la farra està ben clara, jo me'n vaig al Conino-Gurillo, a l'avinguda germans Bou, a vore la presentació de l'EP de Contratempo, i als guanyadors del Rototom, la gent de La familia Torelli. Sembla que si, que Castelló és tropical i que tot s'adreça.
PS: Si el del mig és el Dr. Rng Ding i l'altre un pelao, qui és l'altre? tic tac tic tac... Que passeu un bon cap de setmana gentola

Back to life, back to reallity...

Ara mateix no recorde (no t'en rigues Paco que ja te veig) qui cantava açò, una cançoneta poperilla d'eixes de quan era "jovenet?", tot açò ve per a intentar explicar la síndrome post-vacacional i com ho m'estic enfrontant a aixó de tornar a la rutina laboral.

Dues setmanes de curro i ja m'han amenaçat en fer-me fora, ens han prohibit portar ràdio al lloc de treball, ara bé, del mp3 no han dit res (festival del humorrrrrr) un dels malats, el Cabut, ja està a casa, però hi ha un altre a l'hospital per causes desconegudes (tranqui Paco, que és el guitarra d'eixe grup (singuermornins) del poble que vendria a sa mare per tocar amb els Maiden, o Camela...) les festes del raval estan a punt de començar, i aixó implica les "despertaes" que per a variar me pillen torn de nit i em desperten creguent que soc a Kabul, quan encara no porte ni la primera dormida, en fi, que si, que si fora cristià supose que ja tindria guanyat el cel...

Menys mal que ja estic pensant en farres i festes, perque ja se sap, s'embolica qui vol! El dissabte el senyor Pelao, (que està apunt d'entrar a l'univers informàtic i d'internet i que vol fer-li una pàgina al seu gos el Rudie), el skin mes pacífic que haja conegut la terra, conegut com Ramón i supose que tota la troupe de Castelló anirem a vore el festival eixe de la terra que fan a Vilareal, nosaltres a vore The Toasters, la resta supose que Obrint nas i la Banda Bassoti. Aixó pel que toca a aquest cap de setmana, a l'altre a Alaquàs a vore el Spanishclash, o competició de DJ's reggae, qui no haja vist mai un soundsystem fliparia amb la canya que es pot montar allà.

Per altra part la meua penya te una pagineta web, un forum mes que res, però allà estem proposant parides per tal de fer les festes d'Octubre un poc mes divertides. Com a propostes hi han algunes meues, i no totes tenen a vore amb la droga, la de jugar al dicciopinta havent menjat un pastís de brossa sip. Ara bé, la que pareix que te mes gantxo és el Monopoly Noulas-edition, un de normal però amb els carrers del poble i les tarjetes personalitzades, promet diversió, imagina per un moment ser l'amo de tota la Masà, del carrer Ponent i del carrer Ample, ser propietari de l'empresa de llum EMO, i de les aigües FACSA, tindre totes les paraes de autosVives, etc etc etc; pagant quan agafes la targeta de "Primera pasà de sant Vicent" etc etc etc. El "tablero" beta1 suposem que estarà llest per a festes
El Pelao ja m'ha amenaçat que el diumenge 8 es quedarà a dormir a ma casa, perque la pensa agafar ben gran, la seua companya ja serà a Alemanya i dilluns serà festiu, eixe dia aplega l'Empar desde Menorca, i te unes ganes loques de farra després d'estar tancada allà desde Maig, maremeua... una setmana que promet intensa.
La següent seré de boda a terres gironines, i aprofitant que pujem, em donaràn l'altre tarjetó per a tornar a pujar a decembre. Per últim aniré a les carreres de Xest amb mon pare i ma germana, per a mon pare és el regal del seu aniversari, mai ha anat al circuit, i sempre li havia fet il·lusió, després de tot el que li ha passat supose que li ho devem, abans no li falle una altra cosa i si que se'ns quede.
No se si es que com deia el Torio escoltem el que vivim, o que m'estic fent molt major i només escolte temes roots que em fan tirar avant "contra viento y marea", encara que jo no espere el cel ni recompensa divina

Tot "lo" bó s'acava

Iepa que s'acava el mes i se m'acaven les vacances... Ara mateix encara em queda un poc de desfase amb les festes del poble, però com que el sopar de germanor no me mola, i el sopar d'antigermanor enguany tampoc es podrà fer... pues eso mesmo.
El Paco no baixarà de Barcelona, (T'han castigat per fer el perdut a festes de Gràcia?), mr Tarson Turner no estarà per ací, el Moll te ganes d'acabar l'esquelet i mes coses de la pàgina (mil gràcies) i el panorama de gent que queda per ací és paupèrrim. Al cabut li ha entrat un "sincdecopes" i està a l'hospital des d'el dimarts-dimecres, possible úlcera a la boca de l'estomag; al Ximo Pi li han operat de la vista per un desprendiment de retina, i te fins a final d'Octubre, em tocará fer de xofer per a la boda que tením a Girona la setmana abans de les carreres. El Gavara operat del genoll pel tema bicicleta està un poc fastidiat, de fet anit en acabar de sopar se'n va anar a casa a possar-se gel al genoll i a gitar-se, la cama feia por de vore-la tota unflada, ja vorem que tal hui per la nit. Del Pelao no en se res des que es va posar a treballar, a vore si hui apareix. Els llanterners de La Vilavella fa unes hores que son a Dublín, jo encara tinc resaca ... Què no me'n tornaré a Menorca?

Vaig a dutxar-me i cap al casal, a vore si hi ha algú i comence a bufar-me que tinc ganes de farra joer, tot no pot ser tan roïn.

De todo hay en la viña del señor...

... el que no diuen és de quin senyor es tracta. Havent tornat ahir de la primera part de les vacances i encara sense haver posat la llavadora mira per on em venen ganes d'escriure sobre les coses que he vist allà per les terres encara no cremades d'Asturies.
Per tercera volta vam anar a Llanes com a centre neuràlgic de totes les nostres incursions a la natura del voltant i coses d'eixes de turistes.

Anàvem el brut de l'askerrit, el pelao, la seua senyora i com a guest star "Rudie" el que mes amics i amigues va fer. El dia que vam aplegar al càmping teniem com a companys de parcel·la a uns gallegs i a una gent de Logronyo, gent molt maja de veres, amb els de Logronyo vam estar fins dissabte, varen baixar el riu Sella amb nosaltres i van vindre de borratxera el dijous nit. Dels altres se'n van anar sense dir ni mú (una llàstima perquè eren bona gent i ens haguera agradat despedir-nos) i la gent que va anar ocupant eixe troç va ser d'allò mes i mes extrany i freak. Un orso que va estar una nit, dos parelles de Vitoria que van aguantar amb estoicitat com el Rudie s'enganxava a la seua cameta... i per últim altres dos parelles d'Aldaia que eren per a donar-los de menjar apart. La gent de les comarques de València que llegisca açò no se m'enfade, però és que eren tots els tòpics dels mitjos ouets junts. Parlaven el valencià a trocets, què com es fa açò?
->Fàcil, el primer que has de fer és despreciar la llengua catalana que és la que parlen els teus pares, això només ho fan els de poble i els garrulos.
->Expresat sempre en castellà, ara bé, no pergues eixe accent de Don Pio, que es note sempre d'on vens, no siga cosa que te puguen comfondre amb un diabòlic catalufo, o amb un vulgar castellonero pudent.
->Amolla espardenyaes per a expresar alló que vols dir, o utilitza frases com si foses Ned Flanders: "Que te duele la panxeta?" "Vamos a hacer una torrà, no se si sabes que es eso?" "Somos una multitud enfurecidita!" "Felipe! Hay una araña dentro de la tienda, y es patuda!"

Menys mal que Felipe, Amparo i els altres dos es van quedar allà, contant una volta i altra pel mòbil a crits (sembla que la gent no recorda que la tenda de campanya és un troç de tela) que havien estat a San Vte de la barquera fent-se fotos davant la casa del triufito eixe que canta/patrocina el turisme a Cantabria i a Espanya i resulta que viu a Miami (EEUU) per a pagar menys impostos, això si, que la innombrable no deixe de donar-li els seus leuros.
En fi, que no hi ha res com el viatjar, sobre tot si te pots unflar a sidres com vam fer, deprens idiomes, ara ja sabem dir NO en riojano (Si por los cojones!) i hem recuperat allò que vam perdre amb tant d'esforç al gimnàs.
En uns 10-12 dies la segón crònica, la part insular, sempre i quan el final de festes no em mate, no cregau que us enssenyaré les fotos, a no ser les que vaig fer a un gat pollós de Llanes. Au cacau

PS: El Rudie per a qui no ho sàpiga és el bulldog del Pelao

Afortunat que soc...

Anresulta que jo soc d'eixa gent que poseeix tot un mes seguit de vacances, el mes d'Agost, el mes per excelència de les vacances, o de tot allò que representen, per a bé i per a mal.
Allà on vaig sempre és temporada alta, amb el conseqüent augment de preus i la també fastigosa masificació. Com que soc l'únic que les te fixes, tots els anys els col·legues han de pillar també part o la totalitat de les seues vacances a eixes dates... sempre i quan vullguen fer plans amb mi clar.

Enguany un viatge serem 4 persones mes un gos i d'altre només dos.
Com dic no em puc queixar, en part, ja que si no fos per la meua germana el segón viatge no el feia ni de conya, només, dic només 24o leuros el bitllet d'avió, i comprat 2 mesos abans, ara només ens cal una vaga d'iberia, aviaco, o fins i tot tabacalera per a que pergam l'avió i ens toque anar nadant a ses illes.

Només espere treure prou fotos per al muntatge del primer aniversari pudent, i avore si esta nit al cinema podem treure en clar un camvi d'administrador per a la pàgina mare, que cada dia que pasa em crema mes i mes el no tindre-la.

Si per un casual poguera triar dades els viatges que faria serien l'hòstia, no és que els que faig ara no ho siguen, però poder anar a certs festivals europeus en dades primaverals, una Oktoberfest com cal, un san Patrici com10 mana (festival de l'humor...) baixar al desert al novembre, Còrsega al Setembre, i mes i mes llocs que només puc vore en postal si continue treballant al mateix lloc.
Això si, no vaig a Benidorm ni fart de vi, que una cosa és tindre vacances a l'Agost i altra no tindre ni gust ni dignitat, ni memoria, que per a mi això de Spain is different continua viu i és ben cert

Confesions d'un que passava per ací

Anit vam fer un soparet "pudent" ja que sense voler ens vam juntar 4 de l'equip de La Plana fa olor, cal dir que els mes actius i amb ganes de continuar el catxondeo pudent i vam coincidir en com ens costa fer blogs personals, no és tan fàcil com semblava. Això d'escriure sobre el que et passa al llarg del dia per a que d'altra gent ho puga llegir ens pareixia a tots pretenciós. Açò no vol dir que amb aquesta excusa aquest blog queda tancat, però si confirma el que a mi em semblava i el que la poca gent que el poguera llegir li podia pareixer: "... en lo que ascrivia a la plana fa olor i lo poc que ascriu ací..."
No és que tinga sequera cerebral, ni res semblant, el que pasa és aixó, que no em va l'escriure sobre mi com a eix central de les històries, l'egocentrisme de la meua personeta no és tan i tan gran, les històries pudentes continuen succeïnt al nostre voltant, però no és el meu blog el lloc on volcar-les al "públic". No vullc ni soc la part mes ingenyosa de la Plana fa olor, ni era intenció que açò fora una versió .2 d'aquella. La resta de redactors fan el que poden als seus respectius blogs, però com em pasa a mi, tampoc es prodiguen molt, tot i aixó encara pensen articles per a la pàgina mes pudenta de la contornà, tant singulars com fets en grup i pel que sembla potser, dic potser a l'Agost tornarem a tindre operativa la pàgina, sempre i quant el servidor vullga clar, que el pobre està molt cascaet.
PS: Mireu com està el tema de la pàgina que estem pensant en fer una festa del primer aniversari...

Benedicto: acaba con los drogadictos....!!!

Iepa, que un poc mes i pasa la setmana i no publique el que ens va passar amb la visita del pope, B-16, el del nom de vitamina eixe.

Anresulta, tal com soltava Don Pío, que el dissabte, abans que el redactor Askerrit se'ns n'anara de farra per terres ocupades a l'estiu per gent meset-ÀRIA, que vam anar a la platja de Moncofa.
El redactor Tarson Turner havia fugit de les Valències per tal de no patir els inconvenients de tant de beato i policia pel carrer, i com que nosaltres no teniem res millor que fer li vam dir que deixara les traduccions i se'n vinguera a fer el gos i a possar-se morenet. No és que sigam uns fashion victims, però tampoc ens agrada anar blancs com les sepies....
Total i per resumir, que no ens agrada la platja de Nules per a fer segons quines coses (volar el freesbee malpensats i malpensades) i preferim una amb un poc de sorra baix els peus, encara que no molta, a menys pedres mes gent, i com que som un poc antisocials, ens tirem pedres uns a altres per tal d'estar amples, és el que té ser de poble amb mar de pedres.
Però no avancem esdeveniments (òstia què wapo m'ha quedat açò, a què si?), pel matí cert personatge que cobra per fer-te mal em va despertar, culpa meua per tindre el mòbil encés, i una volta desvel·lat, vaig pegar una volta per la mar, quina casualitat pujant al poble vaig darrere del Pelao , que va a ca l'Askerrit per tal de fer un poc de jardineria, em convida a dinar a sa casa i quedem per tal d'anar a la platja tots junts.

És l'hora, pasen per mi i anem a pel "pocopelo", corseta plenet i cap a les platjes de blavons amb bandera blava i ISO de gestió mediambiental de la vila dels PAI's abans coneguda pels seus melons. Com no el comentari principal és el pope i tot el seu sèquit de fariseus, mira per on veiem uns quants dels suposats pelegrins, amb el kit oficial (motxilla, gorreta, hemoal, paper de plata per al xino, etc etc etc...) i els cridem 2 bovaes que ens naixen del mig del fetge, era massa tentador no dir-los res, encara que no fora ni el lloc ni el moment, però si no ho feiem reventàvem. Total, que avancem per l'avinguda i quan apleguem al lloc que ens molava aparquem. Fent apol·logia del puto fumbol, reconvertim alguns càntics per al pope : "El papa, el papa, el papa es cojonudo, como el papa, no hay ninguno!", o el que mes ens xanava "Benedicto, acaba con los drogadictos!", "Futbol club Vaticano"... tot corejat de "lolololos" of course. Davant nostre hi havien unes dones que anaven rient-nos les gràcies, no serien molt beates, i estavem preguntant-nos si seria molt dificil cridar al paper eixe fet a València per l'infame Paco Nadal que es fa anomenar prensa deportiva i de nom te Superdeporte, per tal d'aconseguir una d'eixes samarretes de futbol amb el nom darrere de Benedicto i el número que porta imprés és el 16... què catxondos els periodistes aquest del Blavensia fumbolclú...

Només entrar a la platja mirem la bandereta de la creu roja i esclafim a riure, està groga, una damunt de l'altra fan groc i blanc, els colors del Vaticà, som a la platja privada i no ho sabiem, juasjuasjaus. Moments de prendre el sol i al poc de temps ens posem dins l'aigua que el sol apreta, quan estem fent el burro amb el frisbi apareix Benet... els ulls com a plats, ens ha reconegut i ens crida pels nostres noms... nosaltres l'animem a que entre amb nosaltres i li corejem els càntics abans assatjats, es possa roig com una tomata i entra per tal que callem. Juasjausjaus, no et pots dir com el pope segons quins casos i segons quins amics, com qui no vol la cosa es posa a jugar amb nosaltres i la gent ja pasa d'ell, quin papa mes campetxano diuen!!!

Total, que l'home se n'ha anat, no ha deixat diners, ens havem gastat una fortuna i mai sabrem exactament quan, i els que només demanavem cordura som uns terroristes-talibans-homosexuals... ara ens queda una pancarta molt xula que reutilitzarem quan ens vinga en gana i contra qui vullgam, o és què tu l'anaves a tirar?
No faces com els nostres polítics, enssenya'ls com les coses es poden reutilitzar i no malbaratem recursos com si fosen infinits.

JO NO T'ESPERE, NI ARA NI MAI

Lazy sunday afternoon...

Les vesprades d'estiu es fan mes acceptables si hi ha gent que t'alegra el dia, a mi m'ha aplegat en forma d'enllaç de correu electrònic, ací us el deixe per a que poseu la música que vullgau mentres van caent les hores de canícula...
http://www.planetdan.net/pics/misc/georgie.htm
PS: Si s'enganxa, arrastreu-lo amb el ratolí fins que torne a caure

Viaje con nosotros...

Aquest dissabte he estat al Reggus, festival de música ska i reggae a Reus. En un principi anavem a anar amb cotxe particular el pelao i jo mateix, ja que ens havien dit que el bus de Castelló estava plenet, aixina que vaig reservar les entrades sense preocupar-me de res mes, però el dijous el Borja em va localitzar i em va oferir la possibilitat d'anar amb "la élite del reggae de Castelló" i ni m'ho vaig pensar. Aixina que el dissabte a les 4 i poquet aparcavem el meu marbelleta prop de tràfic i anavem cap a la plaça de la farola a esperar el bus. Salutacions a la gent que allí estava esperant i a esperar al bus que no aplegava... Som una bona colla, rondem la pràctica totalitat de les places del bus i això vol dir unes 50 persones, personatges o homínids, com vullgau dir-nos. Pelaos i gent de tot pelatge formem l'expedició per tal de gaudir d'un concert que promet molt.
Només arrancar el bus les birres ja van que volen i als pocs quilometres ja hi ha que està pintant, càntics futboleros i un cd de ska yeyé, el xofer ha de flipar amb la gent que porta, ja que ell mateix pot cantar totes les cançons que escolta.

En aplegar a Reus ens perdem perque estan en obres i peguem una volta increible, desde fora el recinte pinta molt però molt wapo, arbres i terraceta, mmmmmm, meleta. Entre a preguntar l'ordre i horari d'actuacions perque al cartell no el possa la qual cosa fa que ens separem del grup, perdent-nos i trobant una bar on omplir /buidar la panxa... Quan se fan les 10 i poc anem a la terraça del concert per a fer un café fins que comence el mateix, girem carrer i esperem que la cua amaine per tal de no esperar drets a entrar. El lloc em sembla genial, pareix un cinema d'estiu, una espècie de pista de circ/ball, l'escenari i te arbres, després la zona coberta on es punxa non-stop te una pinta que te cagues també; pots triar música en viu fora o en llauna dins, genial, simplememnt genial, 3 sound systems front a 5 bandes, van haber moments increibles amb "temazos" dels Toots and the Maytals, Desmond Decker, Skatalites... si en eixe moment hagueren vingut maquinetos hagueren flipat com estavem ballant i cridant amb eixes cançons tant antigues, el feedback amb els dj's era increible.

El concert en si comença i la festa ja no es pot parar, van passant els grups i les hores, jo personalment tinc un conflicte amb el meu propi cos i no puc gaudir com toca d'un concert aixina, per què no em posaré malet entre setmana i pille la baixa? Demane d'anar a dormir al cotxe d'uns col·legues i allà que vaig fins que venen per mi per que ja s'ha acabat el concert, encara que els soundsystems continuen, son les 7 i estic destroçat, el pitjor ve ara, la tornada amb el bus; el viatge d'anar va ser roïn, però el de tornada és un martiri.
Prova a dormir a un bus plenet d'skins que venen de festa, i prova a fer-ho després que minuts abans de pujar al mateix han ostiat a un nazi català d'eixos de 33, damunt aquest subnormal en la lluita va perdre el seu mòbil, i els del bus estaven cridant als seus amics per tal d'amenaçar-los i dir-los que no provaren de vindre a Castelló, que encara en rebrien mes d'òsties. Comencen a copiar l'agenda per tal de difondre els telèfons d'alguns malparits i van callant-se. Amb el sil·lenci la gent intenta acomodar-se com pot per tal de dormir un poc i descansar, error, error molt perillós ja que no se com ni per que però un dels mes macarres porta un rotulador permanent... Unes 5 persones van ser pintades dins del bus, un d'ells portava pintats els llavis, una dent, el nas, el pit, braços i perque no anava amb pantaló curt, que sino també li pinten les cames.
En un bus d'una "despedida de solter" hi ha mes droga però aplega un punt que la gent mor i la tornada es fa tranquilament i sense sobresalts, ací no. I jo què pensava que no hi havia res mes demacrant en transport per carretera!
En definitiva, feia anys que no anava en bus a cap festival, i ara recorde perque era, els seients son una merda, estrets i no es reclinen el suficient per tal de dormir, sempre se fa un "submarino" i que vols que te diga, jo no fume..., la persona del costat o és una mala persona que te farà una putada quan te dorgues, o com el meu cas, ronca que te cagues. Les parades per a pixar/cagar o estirar les cames sempre son d'allò mes justes si vas apurat i excesives si no et passa res.
No m'imagine fer un viatge d'una setmana amb bus, de bojos, encara que no siga ni amb pelaos ni de despedida; a un tren tens wc's i pots estirar les cames; un avió és mes estret, però vas mes ràpid i mes lluny, i al vaixell si bé és lent i et pots maretjar mes fàcil, tens molt d'espai. En definitiva que el festival ha estat be, encara que haguera pogut estar millor, però el viatge... a vore quan s'inventa la teletransportació que el bus és un martiri!

Anem a treure punta a la mala hòstia...

Ei què pasa? Discutint que estava amb el llanterner de l'askerrit per vore on anem a fer la festa de sant Joan, on sopem i on anem a vore botar foc unes fustes que simbolitzen, en el millor dels casos, allò que és prescindible.

Com que només eixir del treball m'ha cridat un dels redactors a l'exili la cosa ha camviat de la proposta que ja teniem, o millor dit, tenia en ment. La parelleta ve per a una boda, de fet ara només baixen per bodes, i es perdran la revetlla al seu barri, jo em perdré la foguerada mísitca en el seu esplendor, però que vols que te diga, m'estiem molt mes sopar amb ells 2 i el Moll, que ha dit que també vindrà a sopar i de festa. La foguera mística pintava ideal per a possar-se fins el cul de substàncies tòxiques, i amb una guia ideal, almenys per a mi, la Lliber, també he de dir per a ser sincer que la resta de llanterners místics que son la seua colla em semblen cumbaiàs, ni Jah ni Iaveh, ni Yemayà ni la mare que ho ha parit. Qualsevol religió em sembla un insult a l'inteligència, encara que l'amaguen darrere de mil drogues, i aprofitar una fita astrològica, que segueix unes normes físiques i no divines per a possar-se fins el cul, pues como que no...
Sembla una contradicció, però és la veritat, qualsevol nit , o dia, és bona per a probar reaccions del teu cos i/o ment, esperar amb ansia cert dia, cert lloc i hora pot condicionar el resultat, qualsevol persona que investigue t'ho dirà. Has de controlar les variables per a obtindre un resultat fidedigne... si tu fas que tot siga de color rosa, el resultat no pot ser blau, i per a vore-ho tot rosa quasi que no calen les drogues. Pastilla azul y a seguir tu sueño, no recordarás esta conversación (remember Matrix?)
Anar a la platja a botar-li foc a uns troncs, pallets, caixes i cantar "te alabaré te alabaré versió ying-yang no me mola"
Que no te dic que jo no em pose, però ho faig pel tema de estar junt la meua gent a un lloc wapo, no em cal cert dia en concret, simplement la meua gent, i si no els abellix, fem bondat i no en prenem, que hi han mes dies que llonganises, o no? O és que son mes importants per a tu les drogues que les teues amistats?
S'està reivindicant la festa de sant Joan com a cosa pagana i no cristiana, ara bé, se li posa el ritual de la foguera, el banyar-se els peus, contar les onades, tirar un ou dins la foguera, i com no, aprofitar per a colocar-se. Si no fas aquest ritual eres un puto cristià de merda, un reprimit. No m'agraden les falles perque has de ser faller per a ser part i tindre dret a festa, això si, tens carta blanca per a fer despertaes, tallar carrers, fer verbenes i fer 5807458475094 errades ortogràfiques i que te subvencionen amb diners públics (concursos de bandes, llibrets, ninots....) les fogueres eren la festa de la gent pobra, ja que només calia tindre ganes de cremar "trastos" si és que en tenies, i l'oratge sempre sol acompanyar, 2 en 1 pel mateix preu.
Fogueres alternatives? però és què hi han oficials?

Prova de camvis

Això mateix, que estic mirant la merda d'Antena3 ifent camvis al blog...

Café i calor

La cosa remunta, un cap de setmana de desconnexió i les piles a tope. Divendres quasi envie a cagar el treball per culpa del filldeputa de l'enginyer, ahir dilluns la vaig tornar a tindre, però venia mes finet i la cosa no va anar a menys, apart supose que el subnormal de l'encarregat i la gent de qualitat alguna cosa li deuen d'haver dit, perquè anava amb peus de plom, intentava ser graciòs però sense passar-se, i va acabar demanant-me les coses amb educació i provant de destorbar-me el menys possible a la meua màquina. No se jo si acabaré l'estiu treballant a la fàbrica o serà un nou camvi a La Plana fa olor crew, que soc dels pocs que no ha camviat de treball des que l'inaugurarem, ni de casa ni de poble de residència, ni ha trobat parella...., vamos, que per a mi tot és igual, la pàgina ha camviat segons quines coses, però les mes rutinàries no, aquelles que costa mes de tragar segueixen aspres i estopenques.
Potser és el motiu pel qual tire tant en falta la pàgina, em descarregava moltísim d'això que en anglo se'n diu "stress", i ara ho estava notant prou.
En fi, que com aquest cap de setmana és la nit del solstici, i la meitat de la banda se'n va a un akelarre a Nafarroa, i d'alres ens n'anem al festival d'AldaJAH, a vore bon reggae, tot pinta be.
Ara mateix me'n vaig a fer un café amb els viejos i si tinc sort amb el meu nebodet, a per un café plé d'optimisme, ens veiem.

Me'n vaig a vore el mundial...

Si senyor, aquest dissabte me'n vaig en companyia del Ximo Pi, a les 8 i mitja baix de ma casa, cotxe plenet d'il·lusió i un poc de son perquè vaig de nit i farem camí a vore els amics que vam fer ja fa uns quants anys allà pel nord.
És ben certa la dita, amics? fins i tot a l'infern! No els veiem des de Novembre, al pont de tots sants, que vam poder pegar una escapada i coneixer uns llocs increibles, i unflar-nos a menjar clar, cada volta que pugem allà dalt engordem uns quants quilets, i encara sort que jo no menge animals, que si no ens matàven un cèrvol o senglar per a fer festa, per no parlar dels litres i litres de cervessa que cauen, si jo arribe a tindre a ma casa una manxeta de birra tal com ells i els seus amics tenen acabaria panxut que te cagues.
No ens arrimarem a vore ni entrenaments ni res de res, això t'ho asegure jo, és mes enguany com que en teoria aplegarem tardet, a berenar, fins hora de sopar, moment que començaran a vindre tots els familiars i amics i farem la taula encara mes gran, a vore si hi ha sort i el veí també s'ajunta, que l'última volta s'ho va pasar en gran, encara que la seua dona no pensara el mateix...
Per a rematar hi hauran trufes, cóm no?, ja me les han demanat i a flipar fins l'hora de dormir, a no ser que vullguen fer un mundialet a la plei, cosa que a mi no em fa gens ni miqueta, però si me deixen al llit de baix ni m'enteraré.
El dia grós serà el diumenge, que si tenim un poc de sort encara ens alçarem per a anar a esmorçar amb el Martínez, i en acabar, a la piscinai a vore la tele, que és al que hem pujat, o què et pensaves?

Vaig a vore el mundial de motociclisme, a Montmeló, encara que ni ens aproximarem al circuït, la gent de la que parle la varem coneixer fa uns quants anys a Asturies, a una concentració que ens va marcar a tots i totes, i amb una baixada al riu Sella que serà recordada al riu durant anys, si no que li ho pregunten als pescadors que van treure una truita amb les ulleres del Ximo Pi, o a l'helicopter que va ser assaltat per 2 descerebrats amb una canoa, o al duenyo del primer bar de dins del riu quan la seua senyora, propietària del 2n bar del riu, li va preguntar quantes copes d'orujo li havien furtat? Enssenyant-li les que ens havia confiscat a nosaltres, i d'altres mes.
En fi, un cap de setmana on l'excusa és el mundial de motos, de l'altre s'en parlarà, però poc, ja que encara que el germà menut de la Glòria juga al Barça de no se quina categoria i tots son culés a muerte, l'ambient és 100% motard, per elles ens vam coneixer i per elles ens continuem veient.
Espere que em servisca per a omplir-me d'optimisme, i que torne a agafar forçes per a la recta final que és Juliol, com trobe en falta el poder submergir-me a la mar, cóm és possible que la bassa aquesta que és la Mediterrània puga estar quasi 2 mesos bruta i amb maror? Fins i tot a Menorca hi bufa el vent que te cagues, res que fins el 15 que anem a les Columbretes supose que de mirar peixos nadar res de res.
Ara només queda esperar un bon espectacle a l'asfalt de Montmeló i confiar en que aquesta volta si, la Ducati siga efectiva/fiable al 100%. FORZA DUCATI

Anit vaig fer un passeig baix la llum de la lluna, i faltaves tu

Sip, hi havia una lluna plena increible, i portava trufes de les meues. Com que la nit de divendres vam fer el salvatge a la siti de Castelló i l'alcohol em va acompanyar fins hora de dinar en quantitats dignes d'un cosac, vaig decidir que dissabte nit seria d'allò mes tranqui i a ser possible sense alcohol.
Dit i fet, sopar al poli de la Vilavella amb ganes de passetjar per la muntanya aprofitant la lluna amb la Lliber, si es que podia i volia clar. Només aplegar al bar ja em diu amb una sonrisa a la cara si he vist la lluna..., jejeje, sonric i li dic que des de la mar estava flipant, i li dic que porte trufes, somriu i diu que ara que ho està deixant tots li portem de tot!
Sopem i esperem que puje el llanterner del Tarson Turner a fer el café, al bar també està una penya fent una especie d'assemblea i aniversari tot junt, de fons el puto futbol. Als cafes ja ens fem la mitja trufa i la Lliber ens diu que si volem anar a caminar quan tota la gent se'n vaja, per mi perfecte, queda convencer a l'askerrit i al Tarson, que un poc de mala gana accepten. Mentre fem temps veient la tele, això del satèl·lit si vas drogat és l'hòstia, quina muntonà de canals i quin mes roïn que l'anterior!!!
Total que fins i tot van tindre temps de vore La Hora Chanante, per a atrapar-nos mes i tot si calia. Patinades de cervell intentant adaptar una escena qualsevol d'una peli qualsevol de pelea en bar de carretera a la Plana-way-of-live.
Per fi ens movem i comencem a caminar cap a la muntanya del Jou, totalment drogats (mira que tinc ma amb la brossa a la cuina!), jo amb pantaló curt, l'askerrit amb sandàlies i el Tarson Turner atrapat cosa mala. Lluna plena si, però no haviem contat amb les ombres i els "albarcers", ni amb les pedres del camí ni els clots... una aventura el caminar muntanya amunt, rises, malediccions i per fi apleguem al camí, primera parada i visió de la Plana sense cap cable electric pel mig, sil·lènci només trencat pels pardals i bitxos nocturns. Quina passada estar tan col·locat a un paratge aixina! Feia anys, però molts anys que no anava allí i pràcticament no recordava res, poc a poc em venia algún rercord d'alguna pàsqua, d'una escapada en dissabte per a berenar amb els amics de clase, a furtar fruita ... Cóm pasen els anys i que ràpid ens camvien els nostres llocs dels records, la maleida autovia omplia de soroll tot, ara encara era mes odiosa que de normal. Tal i com anem avançant per la muntanya van eixint records i pensaments nous fins que en un moment donat veiem com puja un cotxe cap al poli, tornem a buscar-lo ja que haviem quedat amb una parella i creiem que son ells. Fem cap tots a una caseta de dalt de la muntanya i allà comencem a parlar de la merda de la situació de Lliber i d'Alexis i de la merda de les presons. La parella nouvinguda no mai s'havien plantejat res al respecte, i ara amb l'Alexis al trullo comencen a vore distinta la presó.
Total, que en un sol viatge físic vaig fer 3, el del temps, quan feia almenys uns 24 anys que no pujava a eixa muntanya; el sentimental, quan va eixir el tema del talego i el psicotròpic, gaudint d'una natura que està ahí, darrere de tot el ciment que ens imposen, però que no li solem fer gens de cas.
Volia haver pujat a eixa muntanya de setes, però la situació ara no és bona, tot està recent i no crec que Lliber vullga enfrontar-se amb les setes fins que no pase almenys 3 mesos de la separació forçada d'Alexis i tinga els seus sentiments ordenats i no li aflore la tristor tan fàcilment.
És la volta que mes m'ha afectat que tanquen un/a colega meu/a, i tot s'ha de dir que és per l'acte menys revolucionari, ironies de la vida. Ara queda fer-li una visita a Picassent, hauré de fer bondat i procurar un dissabte no eixir per a quedar amb la Lliber i anar tots cap allà, a vore'l com si fora una animal engabiat, cada volta que ho pense em dona mes i mes ràbia, son uns malparits.

Que les presons no son cap sol·lució és obvi i no em calia estar drogat per a vore-ho clar, la seua força l'havia notada a les marxes contra Picassent, la ràbia l'havia viscuda amb Amanda morta de fàstic a Villena o a Soto del Real, però vore a la Lliber amb la vista perduda quan deuria d'estar somrient, em va posar de molt mala òstia, supose que el Nebari encara no és prou conscient d'on és son pare, però segur que li queda marca, i segur que al poble encara els senyalen mes, un poble on el flan va a cabassos i on la meitat d'ells li van pillar a l'Alexis ja fa uns quants anys, però que ara ho neguen i fugen de la seua presència. Fariseus de merda.
Només espere que tinguera una cel·la que donara a l'exterior i puguera vore eixa lluna tan guapa que hi havia ahir, sobre tot després de la tronada tan gran del matí, que va netejar l'aire de merda en suspensió.
Crec que estava gaudint-la tant o mes que nosaltres, ja que allà dins, no cal estar gens drogat, per a gaudir d'una cosa tan inmensa i bonica com és la lluna, és el teu bitllet cap a l'exterior, és el vehicle que et torna cap als teus, que et fa fora d'eixos murs, que fa invisibles als filldeputes dels carcelers i que cura les ferides.

¡No estamos todxs, faltan lxs presxs!

Jo volia parlar de coses serioses, i acabe parlant de cinema porno...

És extrany, però publicar ací se'm fa com a mínim dificil. Fer una nova pàgina per a publicar només el que a mi se'm pasa pel cap ho trobe un poc egocèntric, ja que no tinc a ningú amb qui mirar-me dins la mateixa pàgina exepte a mi mateix, i per a ser just, és prou dificil sincerar-se amb u mateix davant la possibilitat de que t'estiguen llegint gent que no conegues de res. Com diuen certs actors i actrius, és com fer una escena de sexe amb tot el plató ple de gent, clar que també hi han d'actors i actrius porno que viuen perfectament d'aixó i demostren que es pot fer i no passa res de res. Si el porno cassolà està triomfant, per què no un blog personal amb regust de La Plana fa olor?
En fí, que intentarem fer una coseta que ens ompliga, divertisca i siga suficient per a que el vòmit diari, el trunyo eixe que dia a dia ens hem de menjar siga mes fàcil de digerir.
M'acompanyes a taula?