Açò era un esborrany d'una cosa que no vaig penjar al seu dia, no se perquè, però hui m'abellix deixar-ho escrit, que m'he enterat que al treball "tornem a sobrar uns 20/30 treballadors..." Ni repase les errades gramaticals que puguen haver, au, me'n vaig al sobre, a vore si hi ha sort i me tiren, 11 anys i mig poden ser molts leuros!!!
Hui vaig al fisio, a que me rematen una rotura fibrilar d'una cama, igualet que els futbolistes, però sense cobrar el que eixos neo-deus clar! Ja fa uns quants mesos que me la vaig fer, i encara com la vaig "notar", ja que per culpa del treball no es pot parar, sempre produïnt, la cadena no pot parar, si es trenca una màquina se l'arregla, si es trenca un humá se'l substitueix, per improductiu, a nosaltres es veu que no ens toca el manteniment ni les revisions després d'unes quantes hores treballades. Queda clar que també has de pagar-ho tu el que li pase al teu cos, aquella ciència que se'n diu ergonomia no existeis, i la fatiga la tenen els materials, tu no pots, tingues 20, 30 o 40 anys, siguen les 6 del matí, les 12, o les 4 de la vesprada en ple mes de Juliol a uns 34ºC, ens queixem de vici i només mirem per nosaltres, no tenim l'amor pel treball que ells voldrien; tampoc tenim els diners ni la vida que volem, a vore si només nosaltres ens tenim que prendre un dilatador anal, o tots o ningú!
Estic cremant la meua juventut, si és que em queda, i et destorba que cada volta m'esforçe menys mirant per la meua salut enlloc de fer-ho pel teu benefici, quant tu no mai t'has preocupat de pregunatr-me si la feina era incomoda i es podia millorar o com es deuria de fer per a que no fora tan penosa; com diuen en castellà: Amor con amor se paga.
Treballe per a viure, i no vaig a camviar açò per res del mon, he renunciat a ser un Visentemanuel i soc feliç, cada volta estic mes convençut de la meua elecció, si no ho vols entendre és el teu problema, no em pots tallar les meues ales. Les teues armes contra mi no serveixen, que no me dones hores per a fer?
Gilipollas, si saps que no en faig ninguna!
Estic cremant la meua juventut, si és que em queda, i et destorba que cada volta m'esforçe menys mirant per la meua salut enlloc de fer-ho pel teu benefici, quant tu no mai t'has preocupat de pregunatr-me si la feina era incomoda i es podia millorar o com es deuria de fer per a que no fora tan penosa; com diuen en castellà: Amor con amor se paga.
Treballe per a viure, i no vaig a camviar açò per res del mon, he renunciat a ser un Visentemanuel i soc feliç, cada volta estic mes convençut de la meua elecció, si no ho vols entendre és el teu problema, no em pots tallar les meues ales. Les teues armes contra mi no serveixen, que no me dones hores per a fer?
Gilipollas, si saps que no en faig ninguna!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada