Me'n vaig a vore el mundial...

Si senyor, aquest dissabte me'n vaig en companyia del Ximo Pi, a les 8 i mitja baix de ma casa, cotxe plenet d'il·lusió i un poc de son perquè vaig de nit i farem camí a vore els amics que vam fer ja fa uns quants anys allà pel nord.
És ben certa la dita, amics? fins i tot a l'infern! No els veiem des de Novembre, al pont de tots sants, que vam poder pegar una escapada i coneixer uns llocs increibles, i unflar-nos a menjar clar, cada volta que pugem allà dalt engordem uns quants quilets, i encara sort que jo no menge animals, que si no ens matàven un cèrvol o senglar per a fer festa, per no parlar dels litres i litres de cervessa que cauen, si jo arribe a tindre a ma casa una manxeta de birra tal com ells i els seus amics tenen acabaria panxut que te cagues.
No ens arrimarem a vore ni entrenaments ni res de res, això t'ho asegure jo, és mes enguany com que en teoria aplegarem tardet, a berenar, fins hora de sopar, moment que començaran a vindre tots els familiars i amics i farem la taula encara mes gran, a vore si hi ha sort i el veí també s'ajunta, que l'última volta s'ho va pasar en gran, encara que la seua dona no pensara el mateix...
Per a rematar hi hauran trufes, cóm no?, ja me les han demanat i a flipar fins l'hora de dormir, a no ser que vullguen fer un mundialet a la plei, cosa que a mi no em fa gens ni miqueta, però si me deixen al llit de baix ni m'enteraré.
El dia grós serà el diumenge, que si tenim un poc de sort encara ens alçarem per a anar a esmorçar amb el Martínez, i en acabar, a la piscinai a vore la tele, que és al que hem pujat, o què et pensaves?

Vaig a vore el mundial de motociclisme, a Montmeló, encara que ni ens aproximarem al circuït, la gent de la que parle la varem coneixer fa uns quants anys a Asturies, a una concentració que ens va marcar a tots i totes, i amb una baixada al riu Sella que serà recordada al riu durant anys, si no que li ho pregunten als pescadors que van treure una truita amb les ulleres del Ximo Pi, o a l'helicopter que va ser assaltat per 2 descerebrats amb una canoa, o al duenyo del primer bar de dins del riu quan la seua senyora, propietària del 2n bar del riu, li va preguntar quantes copes d'orujo li havien furtat? Enssenyant-li les que ens havia confiscat a nosaltres, i d'altres mes.
En fi, un cap de setmana on l'excusa és el mundial de motos, de l'altre s'en parlarà, però poc, ja que encara que el germà menut de la Glòria juga al Barça de no se quina categoria i tots son culés a muerte, l'ambient és 100% motard, per elles ens vam coneixer i per elles ens continuem veient.
Espere que em servisca per a omplir-me d'optimisme, i que torne a agafar forçes per a la recta final que és Juliol, com trobe en falta el poder submergir-me a la mar, cóm és possible que la bassa aquesta que és la Mediterrània puga estar quasi 2 mesos bruta i amb maror? Fins i tot a Menorca hi bufa el vent que te cagues, res que fins el 15 que anem a les Columbretes supose que de mirar peixos nadar res de res.
Ara només queda esperar un bon espectacle a l'asfalt de Montmeló i confiar en que aquesta volta si, la Ducati siga efectiva/fiable al 100%. FORZA DUCATI