Benedicto: acaba con los drogadictos....!!!

Iepa, que un poc mes i pasa la setmana i no publique el que ens va passar amb la visita del pope, B-16, el del nom de vitamina eixe.

Anresulta, tal com soltava Don Pío, que el dissabte, abans que el redactor Askerrit se'ns n'anara de farra per terres ocupades a l'estiu per gent meset-ÀRIA, que vam anar a la platja de Moncofa.
El redactor Tarson Turner havia fugit de les Valències per tal de no patir els inconvenients de tant de beato i policia pel carrer, i com que nosaltres no teniem res millor que fer li vam dir que deixara les traduccions i se'n vinguera a fer el gos i a possar-se morenet. No és que sigam uns fashion victims, però tampoc ens agrada anar blancs com les sepies....
Total i per resumir, que no ens agrada la platja de Nules per a fer segons quines coses (volar el freesbee malpensats i malpensades) i preferim una amb un poc de sorra baix els peus, encara que no molta, a menys pedres mes gent, i com que som un poc antisocials, ens tirem pedres uns a altres per tal d'estar amples, és el que té ser de poble amb mar de pedres.
Però no avancem esdeveniments (òstia què wapo m'ha quedat açò, a què si?), pel matí cert personatge que cobra per fer-te mal em va despertar, culpa meua per tindre el mòbil encés, i una volta desvel·lat, vaig pegar una volta per la mar, quina casualitat pujant al poble vaig darrere del Pelao , que va a ca l'Askerrit per tal de fer un poc de jardineria, em convida a dinar a sa casa i quedem per tal d'anar a la platja tots junts.

És l'hora, pasen per mi i anem a pel "pocopelo", corseta plenet i cap a les platjes de blavons amb bandera blava i ISO de gestió mediambiental de la vila dels PAI's abans coneguda pels seus melons. Com no el comentari principal és el pope i tot el seu sèquit de fariseus, mira per on veiem uns quants dels suposats pelegrins, amb el kit oficial (motxilla, gorreta, hemoal, paper de plata per al xino, etc etc etc...) i els cridem 2 bovaes que ens naixen del mig del fetge, era massa tentador no dir-los res, encara que no fora ni el lloc ni el moment, però si no ho feiem reventàvem. Total, que avancem per l'avinguda i quan apleguem al lloc que ens molava aparquem. Fent apol·logia del puto fumbol, reconvertim alguns càntics per al pope : "El papa, el papa, el papa es cojonudo, como el papa, no hay ninguno!", o el que mes ens xanava "Benedicto, acaba con los drogadictos!", "Futbol club Vaticano"... tot corejat de "lolololos" of course. Davant nostre hi havien unes dones que anaven rient-nos les gràcies, no serien molt beates, i estavem preguntant-nos si seria molt dificil cridar al paper eixe fet a València per l'infame Paco Nadal que es fa anomenar prensa deportiva i de nom te Superdeporte, per tal d'aconseguir una d'eixes samarretes de futbol amb el nom darrere de Benedicto i el número que porta imprés és el 16... què catxondos els periodistes aquest del Blavensia fumbolclú...

Només entrar a la platja mirem la bandereta de la creu roja i esclafim a riure, està groga, una damunt de l'altra fan groc i blanc, els colors del Vaticà, som a la platja privada i no ho sabiem, juasjuasjaus. Moments de prendre el sol i al poc de temps ens posem dins l'aigua que el sol apreta, quan estem fent el burro amb el frisbi apareix Benet... els ulls com a plats, ens ha reconegut i ens crida pels nostres noms... nosaltres l'animem a que entre amb nosaltres i li corejem els càntics abans assatjats, es possa roig com una tomata i entra per tal que callem. Juasjausjaus, no et pots dir com el pope segons quins casos i segons quins amics, com qui no vol la cosa es posa a jugar amb nosaltres i la gent ja pasa d'ell, quin papa mes campetxano diuen!!!

Total, que l'home se n'ha anat, no ha deixat diners, ens havem gastat una fortuna i mai sabrem exactament quan, i els que només demanavem cordura som uns terroristes-talibans-homosexuals... ara ens queda una pancarta molt xula que reutilitzarem quan ens vinga en gana i contra qui vullgam, o és què tu l'anaves a tirar?
No faces com els nostres polítics, enssenya'ls com les coses es poden reutilitzar i no malbaratem recursos com si fosen infinits.

JO NO T'ESPERE, NI ARA NI MAI