Que si, que ho tinc decidit. No pense anar voluntàriament a la "mesa electoral". Encara no m'han contestat al meu escrit, en aquest cas el sil·lènci administratiu va al meu favor, ja que si l'accepten han de dir la persona que anava de suplent que ja no és suplent, que és titular i per tant ha de tindre temps per a fer la paperassa que li calga, si és que juguen net clar, cosa que dubte. Demà mati cridaré al telèfon de la junta electoral de zona a vore si em poden informar, cosa que també dubte, però en fi, per mi que no quede.
Si volen aniré a Barcelona, si no, al calabós per les meues idees. La idea no em fa gens de gràcia, supose que cap persona vol perdre allò mes gran que hi ha, la llibertat, però no pense amagar-me com una rata ni acatxar el cap com un borrego, soc una persona.
Ni a ma mare li fa gràcia ni a la meua companya, que ara ja la tinc a Menorca, alguna gent encara s'ho pren a caxondeo (va per tu Rubén) d'altres ja m'han dit que estan amb mi, queda avisar a l'amic advocat, a fotre-li eixe dia per tal que m'aconselle/acompanye en la detenció (si es que es produeix, a hores d'ara encara no ho se segur). Mes que res pel tema del treball. Una cosa es no presentar-se voluntàriament al treball i l'altre que et retinga l'estat, i a l'empresa on treballe son de l'OPUS... i es que estem parlant d'una pena de privació de llibertat d'entre 14 i 30 dies, mes una multa de dos a deu mesos.
Ara que tinc companya, i que està ben lluny li presente una situació tan heavy com aquesta, si segueix al meu costat serà molt al seu favor, en cas contrari quedaria com una llanternera. És lícit posar una tercera persona en una situació com aquesta pels ideals propis? S'ha de renunciar als propis ideals per no fer mal ningú? Sentiments i ideals son incompatibles?
Que em seguisca qui puga tu, jo aniré cantant:
Si volen aniré a Barcelona, si no, al calabós per les meues idees. La idea no em fa gens de gràcia, supose que cap persona vol perdre allò mes gran que hi ha, la llibertat, però no pense amagar-me com una rata ni acatxar el cap com un borrego, soc una persona.
Ni a ma mare li fa gràcia ni a la meua companya, que ara ja la tinc a Menorca, alguna gent encara s'ho pren a caxondeo (va per tu Rubén) d'altres ja m'han dit que estan amb mi, queda avisar a l'amic advocat, a fotre-li eixe dia per tal que m'aconselle/acompanye en la detenció (si es que es produeix, a hores d'ara encara no ho se segur). Mes que res pel tema del treball. Una cosa es no presentar-se voluntàriament al treball i l'altre que et retinga l'estat, i a l'empresa on treballe son de l'OPUS... i es que estem parlant d'una pena de privació de llibertat d'entre 14 i 30 dies, mes una multa de dos a deu mesos.
Ara que tinc companya, i que està ben lluny li presente una situació tan heavy com aquesta, si segueix al meu costat serà molt al seu favor, en cas contrari quedaria com una llanternera. És lícit posar una tercera persona en una situació com aquesta pels ideals propis? S'ha de renunciar als propis ideals per no fer mal ningú? Sentiments i ideals son incompatibles?
Que em seguisca qui puga tu, jo aniré cantant:
"Hijos del pueblo al que oprimen cadenas,
tanta injusticia no puede seguir,
si tu existencia un mundo de penas,
antes que esclavo, prefiero morir!"
tanta injusticia no puede seguir,
si tu existencia un mundo de penas,
antes que esclavo, prefiero morir!"
6 comentaris:
Tu no patisques que et portaré tofu al trullo, ja t'ho he dit... si vas o no vas és perqué vols (quien por su culpa muera...), però tranquil, que dins del tofu t'amagaré una lija del 5 per a que vages pulint els barrots.
Anims company !
Jo solament et propose un canvi d'estratègia, una "diarrea elèctrica" d'urgència diumenge al matí és bona solució. Ja saps ... amb l'estat "miente, roba i sakea " (com ells fan).
Seguirem amb preocupació el "caso Bern" des d'aci.
Salut.
I exactament quins són els motius que accepten per a no poder estar allà?
Sempre podem anar a barna i dir "es que s'ens ha espatllat el cotxe i no podem tornar, ma que ho senc de veritat, xe, no poder participar en la xarlotada democràtica".
Habemus Barna, habemus Wii
Aupa pues!, i no patisques que pots alegar que confundeixes les M en les J, i que et pensaves que et tocava al més següent perqué no aprecies bé els matissos de groc en els pots de voll-damm.
Publica un comentari a l'entrada