Mare meua quin aplec! Brutal, increïble, he fet quasi de tot i m'ho he passat de conya. Es pot demanar mes?
El divendres es va sumar a la festa el Choqui, fent que fórem 6 a la furgo del Jimmy, mes el Núvol, el gosset dels místics, que també ens acompanyava a la farra. No se que passa que quan portem un gos entre nosaltres, aquest es converteix en el puto amo de la festa, fent amics ací i allà i replegant menjar de tot el mon, en canvi els gossos dels kostres no fan tants amics, per què serà?
Que ens parara la guàrdia serril abans d'aplegar era cosa sabuda i esperada, no ens van pillar res, de fet ni es van donar conter de la polsera de 3er grau de l'Alexis, la porta al peu, perquè anava en sandàlies i li la tapava el calcetí, encara que probablement mai n'hauran vista cap. Aplegar i montar el campament, birres per a festejar-ho i a rel·lacionar-se amb els veïns, que mira per on, eren gent coneguda.
El segon convoi aplega mes tard d'allò que es pensava, s'ha retardat la seua eixida des de València i a sobre han fet volta per Morella. Ni idea de que van sopar, nosaltres com que ens varem deixar la paella no varem poder fer la truita de papes, i ens va tocar menjar només amanida, cremaet de brandy i trufa al cos, QUE COMENCE LA FESTA!
Frikades a coll i a dormir amb la lluna molt baixa i sense frontal, menys mal que estava quasi plena, que si no hagueren hagut moltes baixes degut a caigudes pels bancals. Esgotat degut a haver-me alçat a les 5 del matí per a anar a treballar, menys mal ja que aixina vaig poder dormir un poc, encara que em caigueren al damunt (literalment) mentre dormia a la meua tenda.
A les 10 amb un sol que badava penyes i 2 llanterners fora xarrant, toca esmorzar, birres, papes i olives i a fer temps a la piscina, on per primera volta, el Ribera va ser víctima de la violència. Fent el subnormal dins la piscina el Choqui li va fotre una patada al cap i com que no parava de dir que li feia mal, per la vesprada va anar al metge, diagnòstic? Perforació del timpà! A la ma portava uns sobres d'antibiòtic i altres de calmants, i el dissabte era el dia de l'absenta amb marihuana!
No vaig vore a Toni Albà, i es que encara que ja portava unes 3 hores de soundsystem, m'ho estava passant de conya, amb el Torio, Sara, i demés que per allí s'arrimaven, altra volta serà, que li anem a fer!
Tornar a l'acampada, agafar trufes i l'absenta i a sopar al poble i que siga el que tinga de ser. Trobada amb gent coneguda (què estrany, no?) i a xarrar de tot, marujeo confederal (madre mia como está el patio en la Confederación!), repàs de l'agenda del mòbil i projectes de sortides de cap de setmana. Rialles, boca seca degut als efectes de la brossa i a la pols de la zona dels concerts.
Diumenge desmunta, a riure del control de la guàrdia serril altra volta, encara que no ens van parar i cap a casa, dutxa, dina, dorm i a treballar, i es que per tal de no netejar, l'encarregat va aconseguir que entrarem a treballar el diumenge la nit, per tal d'acabar la nit de dijous a divendres.
Acaba de treballar el divendres a les 2, ves d'acampada salvatge, entra a treballar diumenge a les 10... vull morir-me i després sopar!
El divendres es va sumar a la festa el Choqui, fent que fórem 6 a la furgo del Jimmy, mes el Núvol, el gosset dels místics, que també ens acompanyava a la farra. No se que passa que quan portem un gos entre nosaltres, aquest es converteix en el puto amo de la festa, fent amics ací i allà i replegant menjar de tot el mon, en canvi els gossos dels kostres no fan tants amics, per què serà?
Que ens parara la guàrdia serril abans d'aplegar era cosa sabuda i esperada, no ens van pillar res, de fet ni es van donar conter de la polsera de 3er grau de l'Alexis, la porta al peu, perquè anava en sandàlies i li la tapava el calcetí, encara que probablement mai n'hauran vista cap. Aplegar i montar el campament, birres per a festejar-ho i a rel·lacionar-se amb els veïns, que mira per on, eren gent coneguda.
El segon convoi aplega mes tard d'allò que es pensava, s'ha retardat la seua eixida des de València i a sobre han fet volta per Morella. Ni idea de que van sopar, nosaltres com que ens varem deixar la paella no varem poder fer la truita de papes, i ens va tocar menjar només amanida, cremaet de brandy i trufa al cos, QUE COMENCE LA FESTA!
Frikades a coll i a dormir amb la lluna molt baixa i sense frontal, menys mal que estava quasi plena, que si no hagueren hagut moltes baixes degut a caigudes pels bancals. Esgotat degut a haver-me alçat a les 5 del matí per a anar a treballar, menys mal ja que aixina vaig poder dormir un poc, encara que em caigueren al damunt (literalment) mentre dormia a la meua tenda.
A les 10 amb un sol que badava penyes i 2 llanterners fora xarrant, toca esmorzar, birres, papes i olives i a fer temps a la piscina, on per primera volta, el Ribera va ser víctima de la violència. Fent el subnormal dins la piscina el Choqui li va fotre una patada al cap i com que no parava de dir que li feia mal, per la vesprada va anar al metge, diagnòstic? Perforació del timpà! A la ma portava uns sobres d'antibiòtic i altres de calmants, i el dissabte era el dia de l'absenta amb marihuana!
No vaig vore a Toni Albà, i es que encara que ja portava unes 3 hores de soundsystem, m'ho estava passant de conya, amb el Torio, Sara, i demés que per allí s'arrimaven, altra volta serà, que li anem a fer!
Tornar a l'acampada, agafar trufes i l'absenta i a sopar al poble i que siga el que tinga de ser. Trobada amb gent coneguda (què estrany, no?) i a xarrar de tot, marujeo confederal (madre mia como está el patio en la Confederación!), repàs de l'agenda del mòbil i projectes de sortides de cap de setmana. Rialles, boca seca degut als efectes de la brossa i a la pols de la zona dels concerts.
Diumenge desmunta, a riure del control de la guàrdia serril altra volta, encara que no ens van parar i cap a casa, dutxa, dina, dorm i a treballar, i es que per tal de no netejar, l'encarregat va aconseguir que entrarem a treballar el diumenge la nit, per tal d'acabar la nit de dijous a divendres.
Acaba de treballar el divendres a les 2, ves d'acampada salvatge, entra a treballar diumenge a les 10... vull morir-me i després sopar!