Somewhere over the rainbow

Aquesta setmana he fet un curset de cartografia i d'orientació a la muntanya, per si algun dia em faig el valent amb les raquetes i algun fora pistes es complica mes del que deuria. El donava el curset Pascual, al qui no veia des que va deixar la fàbrica, i només per això ja pagava la pena el curset. El millor del tot és l'excursió per a posar en pràctica allò que se suposa hem aprés a classe, una ruta pel Penyagolosa. Dels 6 que finalment hem fet el curset 2 no podien fer-la aquest dissabte passat, motiu pel qual es va canviar al vinent. Per a no dir que no vaig fer res en dissabte l'askerrit, el Torio i jo ens n'anarem altra volta a fer el idiota a la neu a Javalambre. Dos planxapistes i un palillero pudents per la poca neu que encara queda allà.

Per la nit anàrem a la Vall a vore la gent de Kantamaria, que tocàven al teatre del bar de la OGT, i allà que vaig trobar molta gent a la que feia temps que no veia. Un company d'estudis, el Simón, que va flipar amb el meu aspecte i ens vam riure un poc mentre fèiem el carajillo; al trompe, un pelao d'allò mes trompellot i bona persona, el molt burro em va trencar les ulleres en una d'eixes gràcies seues, el Juanca i la Pilar, que des que vaig deixar el sindicat no els veia, ell se n'ha anat a tocar la dolçaina fins i tot a França i la casa la porten un poc abandonada, que el que els cal ara son diners i com tots i totes la cosa va apurada, els vaig comentar allò del curset d'orientació i qui el donava, ja que tenia com a amic comú al Miquel, el qual se n'ha anat a viure a Mèxic junt la seua companya la Irene, després de vendre-ho tot i estar un temps a Costa Rica ensenyant turistes a bussejar.

Torn de nit a la fàbrica, empalmaré amb l'excursió al Penyagolosa dissabte d'unes 4 hores, i diumenge a surfetjar... després dic que estic fet pols i que he de menjar bitxos per tal d'aguantar...

Per sort o per desgràcia a les festes de la Magdalena portaré torn de vesprada, el que vol dir que alguna nit podré arrimar-me a Castelló per tal de vore la festa, encara que la que me molaria i bastant és el concert del dissabte 17, Boney-M; Earth, Wind & Fire i els Blues Brothers, això si que és una festa huitantera i no la bovada d'Andorra, eixe cap de setmana seré a Londres fent el llanterner amb el meu cosí, la seua novia i no se si jo aniré acompanyat, que la senyora m'ha dit que li mire preus que si no m'importa que vinga amb mi...

Mirarem al futur amb optimisme i alegria i ja descansaré/dormiré qualsevol nit, a no ser que siga eixa la que surta el sol.