14 de març 2007

Tu ego extiende cheques que tu cuerpo no puede pagar...

M'ha costat però per fi em pose davant la pàgina. Tenia ganetes d'explicar com em va anar pel Penyagolosa i la resta del cap de setmana i alguna coseta mes, per a donar enveja i coses aixina.

Comencem pel principi, divendres va ser el dia de la son programada, alçar-me vora les quatre de la vesprada per a dinar mes o menys fort amb Voll-Damm inclosa per tal de fer mes son, i a les 5 i mitja/sis, altra volta al llit fins les 8 i vint, sopar mes o menys llaugeret i a treballar a Auschwitz fins les 6 de la matinada. Excursió mes que interessant, amb només una defecte que no ens tornarà a passar. No portàvem cervesa perquè pensàvem que el bar de l'ermitori estaria obert... CAGADA, i gran. Tancat i ben tancat que no hi havia manera de fer-los obrir ens n'anarem a la marxa sense portar darrere cap pot de beguda per a esmorzar, si que portàvem aigua i aquarius, però esmorzar damunt la nevera del Penyagolosa sense birra ni vi... quedà trist, la veritat, això si, en acabar la marxa, ens quedàrem a dinar allà i ens vam prendre la revenga. Vinet per al dinar i després un bon cremaet per a "entrar en calor" i ajudar la digestió...

Al voltant de les sis i poc aplegàvem al poble i cride al brut de l'askerrit, que m diu que a les 9 i poc puge a sa casa que hi ha sopar, que envia a cagar a les festes de Castelló, que se'n ve demà a fer snow a Javalambre. El sopar a sa casa sempre és d'allò mes sorprenent i damunt estava el sr. Tarson, amb el qual vam vore una peli koreana de por; no aplegaven a la una i jo ja em dormia... Pel matí ens n'anàvem a Javalambre, fins que ens van tancar les pistes, que varem apurar fins al límit, amb resultats ben diversos per a mi i per al masoca del Rubén, jo feliç amb la meu taula nova, provant unes del Corte anglosajón, que encara que mes barates no son millors i a sobre son mes lletges, però això si, em van donar una samarreta per haver-la provat i donar la meua opinió sense demanar-me dades, increïble!.

Aplegant al poble els llanterners estaven jugant al bali-bala i ens diuen si anem al sopar de ca'l Jean Yves (ja se com s'escriu correctament), que el Borja havia baixat d'Irlanda i la Llíber i l'Alexis podien vindre perquè es feia a la mar. Tot rebentat els dic que no els assegure res, que com a molt als postres, quan pegue un toc de mòbil em diuen que no baixe, que se n'anaven tots al sobre o de viatge.

Dilluns ja tenim reservat l'hotel i el bus gràcies a la companya del meu cosí, la meua companya no pot vindre, cosa d'esperar mirant els preus dels bitllets i ens queda esperar altres caps de setmana per tal de tornar-nos a veure, no tot podia ser perfecte, i es que jo vaig comprar els mateixos al setembre de l'any passat, i a ella l'he conegut fa poc més d'un mes...

El gerent em dona el divendres lliure perquè no em pot col·locar divendres matí en cap màquina i em diu que ja li ho tornaré quan vinga millor, i es que ja fa un any per aquestes dades, hi ha un baixó de feina, que enguany es torna a repetir i que a mi m'ha vingut de conya, a sobre hui quan marxava de casa cap a la fàbrica em topete dos paperets de correus que m'avisen que han aplegat els gots de la Voll-Damm quan pensava que no aplegarien mai i que la promoció era un timo. Si la cosa continua aixina reventaré d'alegries, demà dijous (diga el que diga el pc, el calendari i la mare que ho va parir, fins que no em gite i m'alce, dijous serà demà!) aniré a Castelló a vore un poc l'ambient Madalenero i pel matí prontet de divendres cap a Reus a vore com merdes son les noves restriccions en el tema de facturar l'equipatge i eixes noves neures anti-terrorista/anti-llibertat, i a Londres espere trobar-me amb l'sdraba, el xic que va crear la pàgina de la sala jamaican ska del soulseek, un italià que viu fa poc mes de 2 anys allà a la city, ja m'ha dit que per a la nit del dissabte no el busque que com que és san Patrici anirà KO...

L'única cosa que me sap mal es perdre'm el concert mes groovie de la Madalena, en el qual també punxarà el Goma... i del viñarock i d'altres herbes ja en parlaré quan vinga de Londres

PS: No se si el filldeperquins del blogger em publicarà la imatge, que l'altra volta se la va menjar, el molt refilldesamare