Anit vam fer un soparet "pudent" ja que sense voler ens vam juntar 4 de l'equip de La Plana fa olor, cal dir que els mes actius i amb ganes de continuar el catxondeo pudent i vam coincidir en com ens costa fer blogs personals, no és tan fàcil com semblava. Això d'escriure sobre el que et passa al llarg del dia per a que d'altra gent ho puga llegir ens pareixia a tots pretenciós. Açò no vol dir que amb aquesta excusa aquest blog queda tancat, però si confirma el que a mi em semblava i el que la poca gent que el poguera llegir li podia pareixer: "... en lo que ascrivia a la plana fa olor i lo poc que ascriu ací..."
No és que tinga sequera cerebral, ni res semblant, el que pasa és aixó, que no em va l'escriure sobre mi com a eix central de les històries, l'egocentrisme de la meua personeta no és tan i tan gran, les històries pudentes continuen succeïnt al nostre voltant, però no és el meu blog el lloc on volcar-les al "públic". No vullc ni soc la part mes ingenyosa de la Plana fa olor, ni era intenció que açò fora una versió .2 d'aquella. La resta de redactors fan el que poden als seus respectius blogs, però com em pasa a mi, tampoc es prodiguen molt, tot i aixó encara pensen articles per a la pàgina mes pudenta de la contornà, tant singulars com fets en grup i pel que sembla potser, dic potser a l'Agost tornarem a tindre operativa la pàgina, sempre i quant el servidor vullga clar, que el pobre està molt cascaet.
PS: Mireu com està el tema de la pàgina que estem pensant en fer una festa del primer aniversari...
2 comentaris:
Amb tant de blog personal no tenim temps per a vore pornaes pero be, si la cuestio es ficar-se amb Fabra i l'esglesia benvingut siga
Els grans escritors (i els menuts també) fonamenten la seva obra en les experiencies personals, detalls de la seva vida diaria, moments que per a la majoria de gent seríen invisibles, pàgines en blanc.
Es nutreixen de la riquesa d'actes trivials i els converteixen en descripcions plenes de realisme, imaginació i bellesa. No fa falta que t'anomene personatges pk segur que t'en venen a la memória una catarva.
No hi ha res roïn ni dolent ni pretenciós en parlar de la teva intimitat. Ben al contrari es un acte de fe, un fet alliberador i valent. El més fàcil es riure del demés, encara que eixe demés sigui Fabra, el papa o la mare de deu del Rosari i te ho fiquen fàcil. Peró aixó ho saben fer tots. Que està la casa plena.
Pero açó només es la opinió de tipo de poble menut. Jo soc un vell mediocre que te ganes de entendre les coses bones i disfrutar jugan sempre ques puga. Jo escrig per a mí i he deprés a ignorar la resta. Si penses massa amb ells no escriuras res de bo.
Tens una bon domini sobre la teva ment i capacitat per a escriure. Només et falta soltar-te un poc i creure amb tú, baixar-te els pantalons i fer un bon calvo. Despres et fluirà tot com un riu.
Publica un comentari a l'entrada