Qué puedo hacer? MATAR! Qué puedo hacer? MATAR!

Sip, aixina de contundent, tal i com cantaven els Decibelios, mític grup de l'escena skin a Barcelona.

Acaba d'aplegar-me un SMS dient-me que els companys de la Plataforma Salvem el desert han estat condemnats amb una multa per delictes de coacció, pa cagar-se i no torcar-se. Mentres tant la carretera continua parada, però aquest colp no ens l'esperàvem, ja vorem si puc anar a l'assemblea que es farà demà a les 8 de la vesprada, ja que vaig torn de nit, merda, merda i mes merda. Espere que aixina i tot siga una multa simbòlica perquè si no es per a fer una barbaritat, no es que confiara en el sistema judicial i els seus gossos, però joer, semblava tot tan fàcil, ja vorem si es recorre o que fem. Acabe d'avisar a l'Emili, que com encara està a Barcelona supose que no sabrà res, d'ací no res torna a viure a Castelló, però no crec que li agrade aquesta benvinguda.

Menys mal que sempre trobe coses per a riure, i vore al subnormal de l'Azagra fent vinyetes per a l'Americas Fuck ha estat un raig d'aire fresc. El "gran?" dibuixant de còmics revolucionaris fent dibuixets per als rics de merda... Encara recorde quan el banejàvem dels xats on estàvem... quin fart de riure, ara mireu-lo en la seua pose de rodaor, si sembla el pare del Willow, només li cal la casaca verda i la gorra del "cuerpo". Què com merdes he trobat al tipejo aquest? De rebot, que jo estava revisant el bloc del per a mi genial Alvarez Rabo, i llegint un dels comentaries he investigat un que comentàva, ja se sap, estirant del fil es desfà la "madeja", també es perden moltes hores, i si no que li ho pregunten al Torio, que diu que la Internet deuria de tancar-se per a ordenar-la, i després posar-li un horari, que si no et quedes fins les tantes mirant i mirant.

Una cosa també agradable es que no m'he de preocupar pel Viñarock de Benicàssim. No, no tinc l'entrada, ja que estava esperant a vore com es repartien les bandes, per pensar-me si anava cap dia i no cal; el dia que a mi m'interessava resulta que és el divendres, quan va Ben-Jaminn, amb tant bona sort que vaig torn de nit, i no només això, la meua cosina de Sueca se casa dissabte... festa caxondeo i molt, però molt d'alcohol. Allà que estarem tots els cosins i cosines, abusant dels nostres pares, que ara ja no poden fer res per a defendre's, haver pensat abans que podíem créixer i fer-nos forts, al mateix temps que vosaltres us faríeu majors i dèbils HAHAHAHAHAHA

No aniré ni diumenge, i mira que s'havien caigut del cartell (menys mal) Los mojinos i entraven per ells Los delinquentes, però res, que estaré fet pols, supose i no me fa anar a vore perroflautas ni el cacau de la general 340 amb totes les tanques per a accedir al recinte dels concerts.

El cap de setmana serà per a pensar on merdes toca anar a pasqua, que sembla que el que farem serà menjar la mona a un motor... Ni Monfragüe caminant, ni la Serra d'Irta amb bici (ni el pelao ni el Rubén tenen bici), ni fer snow a Javalambre. Acampada punky no m'abellix ni al Penyagolosa ni a cap lloc i la senyora estarà de feina fins a dalt que l'alberg estarà obert i només lliura aquest cap de setmana i ve a vore'm.

PS: Paco, utilitza un navegador com toca (res de modo texte i avant) i mira al patet de dalt a la dreta, que t'ha de dir alguna cosa...

Mind the gap? Mind the butxaca!

He tornat viu de la incursió a les terres de la pérfida albión. No vaig tindre cap problema per a adaptar-me a mirar a l'altre costat del carrer, enlloc del seu lloc natural, mira que son torts aquests anglesos! El meu cosí m'ha dit que miraria les estadístiques de quants guiris son atropellats per aquesta cosa de conduir per l'altre costat.

He caminat com un nyu a la migració de la sabana, i he vist moltes coses, però una ciutat de mes de 10 milions d'habitants és gran, molt gran, potser massa, però paga la pena. He fet tot el que se suposa que ha de fer un turista a Londres, metro a tutiplen, bus de 2 pisos, no vaig poder pillar cap dels vells, taxi del vells, perquè no teníem ni idea d'on merdes estàvem i cap no ens sabia dir per on anar, be perquè anàvem molt bufats, no tenien ni idea d'on estaven perquè també eren turistes o ves a saber. Perquè gentola, ens vam colar a una festa típica anglo, com vam entrar és molt llarg d'explicar, només dir que l'amfitrió era un asiàtic que li sobrava la pasta, La casa no estava enmoquetada, sinó amb parquet, la música era cosa d'un portàtil, i al costat per a reforç un altre portàtil, però de Mac, 14" i titani, per a passar-li música un ipod, a la pared, per on sonava la música una tele de plasma de nosequantes polsades i a l'entrada una prestatgeria amb fotos de la seua família... Paquis, hindus, noruegues, espanyolets, txeques, italians, cadascú d'una mare i tots excepte nosaltres portant alcohol, tampoc en varem beure mes que 2 fosters de mig litre entre 3, però els preus de l'alcohol son carisims allà, al super Tesco=Mercarronya si fa no fa, un pot de mig litre unes 4 Lliures, que venen a ser uns 6 €.
En fi, que he fet de guiri, he comprat algunes coses friquis a Candem, he xorat un mug del Starbugs i m'he fet una burrada de fotos, que encara no puc vore perquè el tema foto era cosa del meu cosí, genial com a Cicerone, tant ell com la seua novia.

De record també m'he portat varies targetes d'eixes que pengen a les cabines d'anuncis de sexe, una que estava al vidre d'un cotxe anunciant sexe a tutiplen i alcohol per un tub a Eivissa, les raons que dona el British museum per tal de no tornar el que ha espoliat a altres llocs, un tríptic contra els grans magatzems Harrod's pel tema dels abrics de pell, això mes la revista que et donen a l'avió de Ryanair i després te la demanen.

Això mes la pràctica oral del meu anglès, que ha estat quasi totes les voltes amb gent no anglesa... que és el que te ajuntar-te amb italians i altres espècimens mes escandalosos i agradables que els freds anglesos.

Queda dir que la meua primera impressió d'Anglaterra és que son violents, de fet només pujar al bus em van fotre un hòstia a la cara un tipo, (el bus va moure i es va llençar contra mi al perdre l'equilibri perquè encara estava dret al mig del passadís) em va demanar disculpes i em va dir "Wellcome to England" d'altra que els negrates de Candem saben parlar molt bé el castellà, sobre tot si et volen vendre skunk amigo, skunk colega...

Quant tornaré no ho se, però m'ha fet gràcia la ciutat, i em quedà tant per vore! Per cert, eixa samarreta la vaig vore però no me la vaig comprar, i mira que mola que te cagues, però em pareixia massa cara. Warn a Breda (avisa un germà)

Tu ego extiende cheques que tu cuerpo no puede pagar...

M'ha costat però per fi em pose davant la pàgina. Tenia ganetes d'explicar com em va anar pel Penyagolosa i la resta del cap de setmana i alguna coseta mes, per a donar enveja i coses aixina.

Comencem pel principi, divendres va ser el dia de la son programada, alçar-me vora les quatre de la vesprada per a dinar mes o menys fort amb Voll-Damm inclosa per tal de fer mes son, i a les 5 i mitja/sis, altra volta al llit fins les 8 i vint, sopar mes o menys llaugeret i a treballar a Auschwitz fins les 6 de la matinada. Excursió mes que interessant, amb només una defecte que no ens tornarà a passar. No portàvem cervesa perquè pensàvem que el bar de l'ermitori estaria obert... CAGADA, i gran. Tancat i ben tancat que no hi havia manera de fer-los obrir ens n'anarem a la marxa sense portar darrere cap pot de beguda per a esmorzar, si que portàvem aigua i aquarius, però esmorzar damunt la nevera del Penyagolosa sense birra ni vi... quedà trist, la veritat, això si, en acabar la marxa, ens quedàrem a dinar allà i ens vam prendre la revenga. Vinet per al dinar i després un bon cremaet per a "entrar en calor" i ajudar la digestió...

Al voltant de les sis i poc aplegàvem al poble i cride al brut de l'askerrit, que m diu que a les 9 i poc puge a sa casa que hi ha sopar, que envia a cagar a les festes de Castelló, que se'n ve demà a fer snow a Javalambre. El sopar a sa casa sempre és d'allò mes sorprenent i damunt estava el sr. Tarson, amb el qual vam vore una peli koreana de por; no aplegaven a la una i jo ja em dormia... Pel matí ens n'anàvem a Javalambre, fins que ens van tancar les pistes, que varem apurar fins al límit, amb resultats ben diversos per a mi i per al masoca del Rubén, jo feliç amb la meu taula nova, provant unes del Corte anglosajón, que encara que mes barates no son millors i a sobre son mes lletges, però això si, em van donar una samarreta per haver-la provat i donar la meua opinió sense demanar-me dades, increïble!.

Aplegant al poble els llanterners estaven jugant al bali-bala i ens diuen si anem al sopar de ca'l Jean Yves (ja se com s'escriu correctament), que el Borja havia baixat d'Irlanda i la Llíber i l'Alexis podien vindre perquè es feia a la mar. Tot rebentat els dic que no els assegure res, que com a molt als postres, quan pegue un toc de mòbil em diuen que no baixe, que se n'anaven tots al sobre o de viatge.

Dilluns ja tenim reservat l'hotel i el bus gràcies a la companya del meu cosí, la meua companya no pot vindre, cosa d'esperar mirant els preus dels bitllets i ens queda esperar altres caps de setmana per tal de tornar-nos a veure, no tot podia ser perfecte, i es que jo vaig comprar els mateixos al setembre de l'any passat, i a ella l'he conegut fa poc més d'un mes...

El gerent em dona el divendres lliure perquè no em pot col·locar divendres matí en cap màquina i em diu que ja li ho tornaré quan vinga millor, i es que ja fa un any per aquestes dades, hi ha un baixó de feina, que enguany es torna a repetir i que a mi m'ha vingut de conya, a sobre hui quan marxava de casa cap a la fàbrica em topete dos paperets de correus que m'avisen que han aplegat els gots de la Voll-Damm quan pensava que no aplegarien mai i que la promoció era un timo. Si la cosa continua aixina reventaré d'alegries, demà dijous (diga el que diga el pc, el calendari i la mare que ho va parir, fins que no em gite i m'alce, dijous serà demà!) aniré a Castelló a vore un poc l'ambient Madalenero i pel matí prontet de divendres cap a Reus a vore com merdes son les noves restriccions en el tema de facturar l'equipatge i eixes noves neures anti-terrorista/anti-llibertat, i a Londres espere trobar-me amb l'sdraba, el xic que va crear la pàgina de la sala jamaican ska del soulseek, un italià que viu fa poc mes de 2 anys allà a la city, ja m'ha dit que per a la nit del dissabte no el busque que com que és san Patrici anirà KO...

L'única cosa que me sap mal es perdre'm el concert mes groovie de la Madalena, en el qual també punxarà el Goma... i del viñarock i d'altres herbes ja en parlaré quan vinga de Londres

PS: No se si el filldeperquins del blogger em publicarà la imatge, que l'altra volta se la va menjar, el molt refilldesamare

Somewhere over the rainbow

Aquesta setmana he fet un curset de cartografia i d'orientació a la muntanya, per si algun dia em faig el valent amb les raquetes i algun fora pistes es complica mes del que deuria. El donava el curset Pascual, al qui no veia des que va deixar la fàbrica, i només per això ja pagava la pena el curset. El millor del tot és l'excursió per a posar en pràctica allò que se suposa hem aprés a classe, una ruta pel Penyagolosa. Dels 6 que finalment hem fet el curset 2 no podien fer-la aquest dissabte passat, motiu pel qual es va canviar al vinent. Per a no dir que no vaig fer res en dissabte l'askerrit, el Torio i jo ens n'anarem altra volta a fer el idiota a la neu a Javalambre. Dos planxapistes i un palillero pudents per la poca neu que encara queda allà.

Per la nit anàrem a la Vall a vore la gent de Kantamaria, que tocàven al teatre del bar de la OGT, i allà que vaig trobar molta gent a la que feia temps que no veia. Un company d'estudis, el Simón, que va flipar amb el meu aspecte i ens vam riure un poc mentre fèiem el carajillo; al trompe, un pelao d'allò mes trompellot i bona persona, el molt burro em va trencar les ulleres en una d'eixes gràcies seues, el Juanca i la Pilar, que des que vaig deixar el sindicat no els veia, ell se n'ha anat a tocar la dolçaina fins i tot a França i la casa la porten un poc abandonada, que el que els cal ara son diners i com tots i totes la cosa va apurada, els vaig comentar allò del curset d'orientació i qui el donava, ja que tenia com a amic comú al Miquel, el qual se n'ha anat a viure a Mèxic junt la seua companya la Irene, després de vendre-ho tot i estar un temps a Costa Rica ensenyant turistes a bussejar.

Torn de nit a la fàbrica, empalmaré amb l'excursió al Penyagolosa dissabte d'unes 4 hores, i diumenge a surfetjar... després dic que estic fet pols i que he de menjar bitxos per tal d'aguantar...

Per sort o per desgràcia a les festes de la Magdalena portaré torn de vesprada, el que vol dir que alguna nit podré arrimar-me a Castelló per tal de vore la festa, encara que la que me molaria i bastant és el concert del dissabte 17, Boney-M; Earth, Wind & Fire i els Blues Brothers, això si que és una festa huitantera i no la bovada d'Andorra, eixe cap de setmana seré a Londres fent el llanterner amb el meu cosí, la seua novia i no se si jo aniré acompanyat, que la senyora m'ha dit que li mire preus que si no m'importa que vinga amb mi...

Mirarem al futur amb optimisme i alegria i ja descansaré/dormiré qualsevol nit, a no ser que siga eixa la que surta el sol.