Vull escriure sobre una cosa que he descobert esta setmana, no res filosòfic ni res que canvie el mon, però que m'ha fotut un poc, ja que ara em tocarà escoltar subnormalitats a tutiplen i rises cíniques per part de gent que no te molt clar que la gent puga/vulga ser distinta.
Fins que no recupere uns 4 quilos he decidit per a la meua salut tornar a menjar animals no humans.
Supose que només seran uns 2 o 3 mesos com a molt, ja que també baixaré la intensitat i la quantitat de classes del gimnàs, al treball no puc baixar de nivell, que si no seria el primer damnificat. L'alarma va saltar esta setmana, ja que a Andorra vam fer el cafre sense límits, i de dinars cap ningun, això mes 2 nits al treball on me van tocar 2 de les pitjors feines dilluns i dimarts mes la contractura que portava a l'esquena van fer que s'encenguera el llum de la reserva. Un esgotament físic com mai havia notat, dormint mes de 10 hores i continuant cansat, una astènia brutal. Menys mal que certa persona em va dir que estava amainant molt ràpid i que havia perdut cama, al preguntar-me si feia dieta li vaig dir que no, que el que passava era que moltes voltes passava de menjar, que com tenia "reserves" de sobra no passava res. Doncs si que passa, entre el treball, el no parar mai i menjar mal, el que havia guanyat ho estava perdent per menjar poc i mal. Mai he estat de controlar-me la dieta, però he de dir que era prou equilibrada al ser ovolàctea no tenia cap mancança, però resulta que es veu que si. Mirant-ho ara potser per això havia estat xungo al nadal (lumbàlgia) i tot eren alifacs que anava campejant com podia.
Me fotrà, però passe de prendre multivitamínics d'aquests, res millor que la fruita i la verdura, el que passa és que no t'omplen d'immediat, però a qui l'importa? Part del viatge és el trajecte i sempre aprens coses noves d'ell, quina mania te la gent en eliminar-lo. Quan torne la meua dieta habitual hauré d'evitar tornar a caure als mateixos defectes, i controlar l'ingesta de proteïnes, hidrats de carboni, grasses i la resta de components de les necessitats del cos respecte a la meua activitat, això i no parar d'escoltar al cos, que és qui millor sap el que li passa.
Fins que no recupere uns 4 quilos he decidit per a la meua salut tornar a menjar animals no humans.
Supose que només seran uns 2 o 3 mesos com a molt, ja que també baixaré la intensitat i la quantitat de classes del gimnàs, al treball no puc baixar de nivell, que si no seria el primer damnificat. L'alarma va saltar esta setmana, ja que a Andorra vam fer el cafre sense límits, i de dinars cap ningun, això mes 2 nits al treball on me van tocar 2 de les pitjors feines dilluns i dimarts mes la contractura que portava a l'esquena van fer que s'encenguera el llum de la reserva. Un esgotament físic com mai havia notat, dormint mes de 10 hores i continuant cansat, una astènia brutal. Menys mal que certa persona em va dir que estava amainant molt ràpid i que havia perdut cama, al preguntar-me si feia dieta li vaig dir que no, que el que passava era que moltes voltes passava de menjar, que com tenia "reserves" de sobra no passava res. Doncs si que passa, entre el treball, el no parar mai i menjar mal, el que havia guanyat ho estava perdent per menjar poc i mal. Mai he estat de controlar-me la dieta, però he de dir que era prou equilibrada al ser ovolàctea no tenia cap mancança, però resulta que es veu que si. Mirant-ho ara potser per això havia estat xungo al nadal (lumbàlgia) i tot eren alifacs que anava campejant com podia.
Me fotrà, però passe de prendre multivitamínics d'aquests, res millor que la fruita i la verdura, el que passa és que no t'omplen d'immediat, però a qui l'importa? Part del viatge és el trajecte i sempre aprens coses noves d'ell, quina mania te la gent en eliminar-lo. Quan torne la meua dieta habitual hauré d'evitar tornar a caure als mateixos defectes, i controlar l'ingesta de proteïnes, hidrats de carboni, grasses i la resta de components de les necessitats del cos respecte a la meua activitat, això i no parar d'escoltar al cos, que és qui millor sap el que li passa.
4 comentaris:
Ànims!
No se'n parle més: a cuidar-se!
Salut!
****
(...però canvia la foto, cabró, que ixa dona molt mal rotllo)
Gràcies pels ànims, i pel que toca la foto... no és norma meua censurar el meu propi blog, i en ell o penge fotos meues o fotos que impacten. Puc fer una eixida per la tangent, publicar algun article mes i que "desaparega"
No fa falta que la canvies, home.
Publica un comentari a l'entrada