Penyagolosa gegant de pedra...

Crònica d'una acampada "jipiosa" a les faldes de la muntanya mes emblemàtica de Castelló. Tal com si forem el profeta eixe Crist i els seus deixebles 13 persones ens n'anarem a fer bolets a Vistabella i els voltants del Penyagolosa. Podia ser tranquilament l'últim sopar, de no ser pel Jimmy, que si bé no és un expert micòleg si que te molt de seny per a segons quines coses i feia tria tria d'alló que anàvem agafant sense criteri la resta de gent per eixos camps dels voltants del gegant de pedra.

Voliem eixir a les 3 de La Vilavella, però no va ser fins les 4 que ho vam fer, jo tinc una part de la culpa, però bó, son coses del directe. La frago del Jimmy, amb ell, jo mateix, la Lliber i l'Alexis, que ja te el 3er grau i a Borriol pujaria el pudent del Rivera, que quan es va posar el cinturó va descobrir que tenia fongs al sobaco... Total un viatge d'alló mes entretingut fins a Adzeneta, ja que el Xavi havia agafat la frago del company de la seua cosina o algo aixina, i era d'alló mes cantosa. Moraeta, amb flors i només 3 places... aixó si, llit, cuina i generador elèctric, i un cobrecàrter penjant que rascava l'asfalt, sumat a que el Xavi feia una burrada de temps que no conduia.

Apleguem al voltant de les 6 i poc a Vistabella i el Jimmy vol possar-se ja mateix a fer bolets, només hi ha un problema, la resta no sabem que òsties hem de buscar. Per tant, tota cosa semblant a un bolet va dins la cistella, això qui en tinga, ja que el Sid va amb una paperera de plàstic... i sense ganivet; jo per la meua part porte el punyal de bucetjar... Com es pot vore anem preparadíssims per a l'event. Com que no trova (Jimmy) setes de card anem a un pinar a per camaseques, i ne trobem burraes, jo mateix faig una cistella d'allò mes arregladeta i de foto en menys de 1 hora, que poc a poc ens quedem sense sol. Ens n'anem cap a la zona d'acampada per tal de plantar tendes amb un poc de llum i intentar cuinar el cous-cous i les setes per al sopar. Rises mentres fem el sopar, i sorpreses per a la sobre taula, com el meu pastís de xocolata i les llimonaes de paperet per a fer carases, les herbes mallorquines que porta l'Ana o que no hi han pujat prou llanternes... Si, qui mes utilitzen la paraula llanterner no en pujen cap, tot el campament ple de ciris i les llums de la frago del Jimmy. Mentres el pastís va fent efecte les hores pasen i el fret s'apodera de molta gent fent que "se retiren a sus aposentos" Pets i ronquits fins hora d'alçar-nos i cap al sanctuari a esmorzar i vore les rèpliques de cames i braços de la gent que està malalta i demana sanació (Nat, quan te pregunten si és greu digues que els ho pregunten als sants i que no destorben si no confien en tu)
Amb la panxa plena i el sol pegant fort pasem olímpicament de pujar al pic i ens n'anem altra volta a fer camaseques, ja que amb les que van sobrar d'anit no hi ha prou per a sopar, tornem al mateix lloc per a acabar de expoliar les poques que quedàren i baixem cap a Adzeneta, que allí feien una fira de caça i natura... Tot cacera i poc mes, exposicions de plantes fetes per l'alumnat de l'escola i tot tipus de material per a exterminar la fauna de la contornada, hi havia també una exposició de gossos i faltava una exposició de com els malparits dels caçadors els penjen una voltan es fan vells o perden l'instinct, com a ponent nosaltres proposavem al Felete, i com qui no vol la cosa ens vam anar a casa a duxar-nos i a fer el sopar al Poli.
Colorín colorado, este cuento ha terminado. No vaig haver de fer de xamàn ja que tota la gent es va comportar, supose que com que no hi havia lluna ningú no s'aventurava a caminar fora de la taula del sopar so pena d'obrir-se el cap, no vam vore cap tipus de nan, ni vam conseguir cap tipus de seta de els de riure i els arraps de les cames paguen la pena per que les setes estàven que te cagues. Ara estan proposant repetir l'acampada, però dubte molt que es puga fer, el Jimmy ja treballa (i fins març-abril no pararà ni un cap de setmana), jo no puc fins ben entrat Novembre i ja l'estic ocupant, els altres no tenen ni tendes, ni foguerets, ni res de res... potser a la primavera!

PS: A la próxima entrada potser hi han novetats a vore amb la festa de Castelló i un local en particular