La Plana Fa Olor

Hòstia si en fa!

No fa ni 4 mesos que torne a ser per ací i flipe, de veres. Quan després de despegar l'aterratge és d'emergència, si sobrevius se suposa que aprens alguna cosa. Està clar que açò és una metàfora, però per si de cas la explicaré. Si vius per sobre de les teues possibilitats, i degut a les circumstàncies has de refer la teua vida a nivells inferiors (parlem de despeses inútils però "molones", vacances pagades en 3 anys, hipoteca pont, incloure el cotxe a l'hipoteca, etc) si no t'ho treuen tot, i has de dormir sota un pont menjant a Cáritas, alguna cosa segur que penses que hagueres pogut fer per tal d'evitar-ho. No val pensar amb loteries, ni herències.

Parles i ningú no sap que fer, alguns símplement continuen esperant el manà del cel, i et diuen quan afortunat soc per haver hagut d'emigrar... Amics als quals el banc està a punt d'embargar-los el camió (la seua eina de treball) i la casa i que continuen fent-se birres tal qual, com si la cosa no anàra amb ells, ningú no es rebota, ningú al carrer, tot el mon a casa.
Mentre la gent mire el seu voltant per la tele o per l'internet continuarà essent espectadora i a la Plana, sembla que quants mes canals, millor; res importa la programació, importa tindre un plasma de 42" o un ordinador super potent amb conexió de 6Mb per vore que fan al carrer; i clar si tots estem mirant qui hi ha al carrer? Ningú, pau, la pau de la mort, ja que per no tindre, no tenim ni zombis al carrer...