Tot "lo" bó s'acava

Iepa que s'acava el mes i se m'acaven les vacances... Ara mateix encara em queda un poc de desfase amb les festes del poble, però com que el sopar de germanor no me mola, i el sopar d'antigermanor enguany tampoc es podrà fer... pues eso mesmo.
El Paco no baixarà de Barcelona, (T'han castigat per fer el perdut a festes de Gràcia?), mr Tarson Turner no estarà per ací, el Moll te ganes d'acabar l'esquelet i mes coses de la pàgina (mil gràcies) i el panorama de gent que queda per ací és paupèrrim. Al cabut li ha entrat un "sincdecopes" i està a l'hospital des d'el dimarts-dimecres, possible úlcera a la boca de l'estomag; al Ximo Pi li han operat de la vista per un desprendiment de retina, i te fins a final d'Octubre, em tocará fer de xofer per a la boda que tením a Girona la setmana abans de les carreres. El Gavara operat del genoll pel tema bicicleta està un poc fastidiat, de fet anit en acabar de sopar se'n va anar a casa a possar-se gel al genoll i a gitar-se, la cama feia por de vore-la tota unflada, ja vorem que tal hui per la nit. Del Pelao no en se res des que es va posar a treballar, a vore si hui apareix. Els llanterners de La Vilavella fa unes hores que son a Dublín, jo encara tinc resaca ... Què no me'n tornaré a Menorca?

Vaig a dutxar-me i cap al casal, a vore si hi ha algú i comence a bufar-me que tinc ganes de farra joer, tot no pot ser tan roïn.

De todo hay en la viña del señor...

... el que no diuen és de quin senyor es tracta. Havent tornat ahir de la primera part de les vacances i encara sense haver posat la llavadora mira per on em venen ganes d'escriure sobre les coses que he vist allà per les terres encara no cremades d'Asturies.
Per tercera volta vam anar a Llanes com a centre neuràlgic de totes les nostres incursions a la natura del voltant i coses d'eixes de turistes.

Anàvem el brut de l'askerrit, el pelao, la seua senyora i com a guest star "Rudie" el que mes amics i amigues va fer. El dia que vam aplegar al càmping teniem com a companys de parcel·la a uns gallegs i a una gent de Logronyo, gent molt maja de veres, amb els de Logronyo vam estar fins dissabte, varen baixar el riu Sella amb nosaltres i van vindre de borratxera el dijous nit. Dels altres se'n van anar sense dir ni mú (una llàstima perquè eren bona gent i ens haguera agradat despedir-nos) i la gent que va anar ocupant eixe troç va ser d'allò mes i mes extrany i freak. Un orso que va estar una nit, dos parelles de Vitoria que van aguantar amb estoicitat com el Rudie s'enganxava a la seua cameta... i per últim altres dos parelles d'Aldaia que eren per a donar-los de menjar apart. La gent de les comarques de València que llegisca açò no se m'enfade, però és que eren tots els tòpics dels mitjos ouets junts. Parlaven el valencià a trocets, què com es fa açò?
->Fàcil, el primer que has de fer és despreciar la llengua catalana que és la que parlen els teus pares, això només ho fan els de poble i els garrulos.
->Expresat sempre en castellà, ara bé, no pergues eixe accent de Don Pio, que es note sempre d'on vens, no siga cosa que te puguen comfondre amb un diabòlic catalufo, o amb un vulgar castellonero pudent.
->Amolla espardenyaes per a expresar alló que vols dir, o utilitza frases com si foses Ned Flanders: "Que te duele la panxeta?" "Vamos a hacer una torrà, no se si sabes que es eso?" "Somos una multitud enfurecidita!" "Felipe! Hay una araña dentro de la tienda, y es patuda!"

Menys mal que Felipe, Amparo i els altres dos es van quedar allà, contant una volta i altra pel mòbil a crits (sembla que la gent no recorda que la tenda de campanya és un troç de tela) que havien estat a San Vte de la barquera fent-se fotos davant la casa del triufito eixe que canta/patrocina el turisme a Cantabria i a Espanya i resulta que viu a Miami (EEUU) per a pagar menys impostos, això si, que la innombrable no deixe de donar-li els seus leuros.
En fi, que no hi ha res com el viatjar, sobre tot si te pots unflar a sidres com vam fer, deprens idiomes, ara ja sabem dir NO en riojano (Si por los cojones!) i hem recuperat allò que vam perdre amb tant d'esforç al gimnàs.
En uns 10-12 dies la segón crònica, la part insular, sempre i quan el final de festes no em mate, no cregau que us enssenyaré les fotos, a no ser les que vaig fer a un gat pollós de Llanes. Au cacau

PS: El Rudie per a qui no ho sàpiga és el bulldog del Pelao

Afortunat que soc...

Anresulta que jo soc d'eixa gent que poseeix tot un mes seguit de vacances, el mes d'Agost, el mes per excelència de les vacances, o de tot allò que representen, per a bé i per a mal.
Allà on vaig sempre és temporada alta, amb el conseqüent augment de preus i la també fastigosa masificació. Com que soc l'únic que les te fixes, tots els anys els col·legues han de pillar també part o la totalitat de les seues vacances a eixes dates... sempre i quan vullguen fer plans amb mi clar.

Enguany un viatge serem 4 persones mes un gos i d'altre només dos.
Com dic no em puc queixar, en part, ja que si no fos per la meua germana el segón viatge no el feia ni de conya, només, dic només 24o leuros el bitllet d'avió, i comprat 2 mesos abans, ara només ens cal una vaga d'iberia, aviaco, o fins i tot tabacalera per a que pergam l'avió i ens toque anar nadant a ses illes.

Només espere treure prou fotos per al muntatge del primer aniversari pudent, i avore si esta nit al cinema podem treure en clar un camvi d'administrador per a la pàgina mare, que cada dia que pasa em crema mes i mes el no tindre-la.

Si per un casual poguera triar dades els viatges que faria serien l'hòstia, no és que els que faig ara no ho siguen, però poder anar a certs festivals europeus en dades primaverals, una Oktoberfest com cal, un san Patrici com10 mana (festival de l'humor...) baixar al desert al novembre, Còrsega al Setembre, i mes i mes llocs que només puc vore en postal si continue treballant al mateix lloc.
Això si, no vaig a Benidorm ni fart de vi, que una cosa és tindre vacances a l'Agost i altra no tindre ni gust ni dignitat, ni memoria, que per a mi això de Spain is different continua viu i és ben cert