Jo també vull dir alguna coseta sobre el que va massacrar al poble xilè durant molts anys.
Diumenge quan tornava de terres catalanes vam escoltar a la ràdio que Augusto Pinochet havia mort després d'una setmana a l'hospital militar de Xile on estava. Sobra dir que és una llàstima que no haja estat jutjat pels seus crims, però no és el primer cas de dictador que mor "a la tranquil·litat del llit". Videla, Stroessner... o és el caràcter hispà o no s'explica, ja que Ceaucescu va ser afusellat junt amb la seua dona Irina a la Romania, Mussolini "il duce" i la seua companya, Clara Petacci, van ser apallissats, arrastrats i penjats per una burrada de partisans i gent anònima. És dificil d'imaginar que l'Hugo Chávez i el Fidel Castro siguen portats a tribunals, ni que el poble es prengui la justícia per la seua ma.
Només recordar que el fill de puta de Franco va morir al llit, i que la suposada normalitat de la transició va tan simple com tancar els ulls i oblidar, a la força, que hi havia fet el malparit aquest i els seus amics/diputats/militars/familiars, a l'estil que ara critiquen a l'Argentina, una llei de "obediencia y punto final" Que el Pinochet te no se quants conters bancaris? Per què no diuen els que tenen els Franco/Martínez-Bordiu/Cabezas/Suñer?
Crec que amb açò queda tot dit sobre alguns fills de sa mare, i el que es pot esperar de l'orgue que administra les lleis, que no la justícia en aquest país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada