Anem a treure punta a la mala hòstia...

Ei què pasa? Discutint que estava amb el llanterner de l'askerrit per vore on anem a fer la festa de sant Joan, on sopem i on anem a vore botar foc unes fustes que simbolitzen, en el millor dels casos, allò que és prescindible.

Com que només eixir del treball m'ha cridat un dels redactors a l'exili la cosa ha camviat de la proposta que ja teniem, o millor dit, tenia en ment. La parelleta ve per a una boda, de fet ara només baixen per bodes, i es perdran la revetlla al seu barri, jo em perdré la foguerada mísitca en el seu esplendor, però que vols que te diga, m'estiem molt mes sopar amb ells 2 i el Moll, que ha dit que també vindrà a sopar i de festa. La foguera mística pintava ideal per a possar-se fins el cul de substàncies tòxiques, i amb una guia ideal, almenys per a mi, la Lliber, també he de dir per a ser sincer que la resta de llanterners místics que son la seua colla em semblen cumbaiàs, ni Jah ni Iaveh, ni Yemayà ni la mare que ho ha parit. Qualsevol religió em sembla un insult a l'inteligència, encara que l'amaguen darrere de mil drogues, i aprofitar una fita astrològica, que segueix unes normes físiques i no divines per a possar-se fins el cul, pues como que no...
Sembla una contradicció, però és la veritat, qualsevol nit , o dia, és bona per a probar reaccions del teu cos i/o ment, esperar amb ansia cert dia, cert lloc i hora pot condicionar el resultat, qualsevol persona que investigue t'ho dirà. Has de controlar les variables per a obtindre un resultat fidedigne... si tu fas que tot siga de color rosa, el resultat no pot ser blau, i per a vore-ho tot rosa quasi que no calen les drogues. Pastilla azul y a seguir tu sueño, no recordarás esta conversación (remember Matrix?)
Anar a la platja a botar-li foc a uns troncs, pallets, caixes i cantar "te alabaré te alabaré versió ying-yang no me mola"
Que no te dic que jo no em pose, però ho faig pel tema de estar junt la meua gent a un lloc wapo, no em cal cert dia en concret, simplement la meua gent, i si no els abellix, fem bondat i no en prenem, que hi han mes dies que llonganises, o no? O és que son mes importants per a tu les drogues que les teues amistats?
S'està reivindicant la festa de sant Joan com a cosa pagana i no cristiana, ara bé, se li posa el ritual de la foguera, el banyar-se els peus, contar les onades, tirar un ou dins la foguera, i com no, aprofitar per a colocar-se. Si no fas aquest ritual eres un puto cristià de merda, un reprimit. No m'agraden les falles perque has de ser faller per a ser part i tindre dret a festa, això si, tens carta blanca per a fer despertaes, tallar carrers, fer verbenes i fer 5807458475094 errades ortogràfiques i que te subvencionen amb diners públics (concursos de bandes, llibrets, ninots....) les fogueres eren la festa de la gent pobra, ja que només calia tindre ganes de cremar "trastos" si és que en tenies, i l'oratge sempre sol acompanyar, 2 en 1 pel mateix preu.
Fogueres alternatives? però és què hi han oficials?

Prova de camvis

Això mateix, que estic mirant la merda d'Antena3 ifent camvis al blog...

Café i calor

La cosa remunta, un cap de setmana de desconnexió i les piles a tope. Divendres quasi envie a cagar el treball per culpa del filldeputa de l'enginyer, ahir dilluns la vaig tornar a tindre, però venia mes finet i la cosa no va anar a menys, apart supose que el subnormal de l'encarregat i la gent de qualitat alguna cosa li deuen d'haver dit, perquè anava amb peus de plom, intentava ser graciòs però sense passar-se, i va acabar demanant-me les coses amb educació i provant de destorbar-me el menys possible a la meua màquina. No se jo si acabaré l'estiu treballant a la fàbrica o serà un nou camvi a La Plana fa olor crew, que soc dels pocs que no ha camviat de treball des que l'inaugurarem, ni de casa ni de poble de residència, ni ha trobat parella...., vamos, que per a mi tot és igual, la pàgina ha camviat segons quines coses, però les mes rutinàries no, aquelles que costa mes de tragar segueixen aspres i estopenques.
Potser és el motiu pel qual tire tant en falta la pàgina, em descarregava moltísim d'això que en anglo se'n diu "stress", i ara ho estava notant prou.
En fi, que com aquest cap de setmana és la nit del solstici, i la meitat de la banda se'n va a un akelarre a Nafarroa, i d'alres ens n'anem al festival d'AldaJAH, a vore bon reggae, tot pinta be.
Ara mateix me'n vaig a fer un café amb els viejos i si tinc sort amb el meu nebodet, a per un café plé d'optimisme, ens veiem.

Me'n vaig a vore el mundial...

Si senyor, aquest dissabte me'n vaig en companyia del Ximo Pi, a les 8 i mitja baix de ma casa, cotxe plenet d'il·lusió i un poc de son perquè vaig de nit i farem camí a vore els amics que vam fer ja fa uns quants anys allà pel nord.
És ben certa la dita, amics? fins i tot a l'infern! No els veiem des de Novembre, al pont de tots sants, que vam poder pegar una escapada i coneixer uns llocs increibles, i unflar-nos a menjar clar, cada volta que pugem allà dalt engordem uns quants quilets, i encara sort que jo no menge animals, que si no ens matàven un cèrvol o senglar per a fer festa, per no parlar dels litres i litres de cervessa que cauen, si jo arribe a tindre a ma casa una manxeta de birra tal com ells i els seus amics tenen acabaria panxut que te cagues.
No ens arrimarem a vore ni entrenaments ni res de res, això t'ho asegure jo, és mes enguany com que en teoria aplegarem tardet, a berenar, fins hora de sopar, moment que començaran a vindre tots els familiars i amics i farem la taula encara mes gran, a vore si hi ha sort i el veí també s'ajunta, que l'última volta s'ho va pasar en gran, encara que la seua dona no pensara el mateix...
Per a rematar hi hauran trufes, cóm no?, ja me les han demanat i a flipar fins l'hora de dormir, a no ser que vullguen fer un mundialet a la plei, cosa que a mi no em fa gens ni miqueta, però si me deixen al llit de baix ni m'enteraré.
El dia grós serà el diumenge, que si tenim un poc de sort encara ens alçarem per a anar a esmorçar amb el Martínez, i en acabar, a la piscinai a vore la tele, que és al que hem pujat, o què et pensaves?

Vaig a vore el mundial de motociclisme, a Montmeló, encara que ni ens aproximarem al circuït, la gent de la que parle la varem coneixer fa uns quants anys a Asturies, a una concentració que ens va marcar a tots i totes, i amb una baixada al riu Sella que serà recordada al riu durant anys, si no que li ho pregunten als pescadors que van treure una truita amb les ulleres del Ximo Pi, o a l'helicopter que va ser assaltat per 2 descerebrats amb una canoa, o al duenyo del primer bar de dins del riu quan la seua senyora, propietària del 2n bar del riu, li va preguntar quantes copes d'orujo li havien furtat? Enssenyant-li les que ens havia confiscat a nosaltres, i d'altres mes.
En fi, un cap de setmana on l'excusa és el mundial de motos, de l'altre s'en parlarà, però poc, ja que encara que el germà menut de la Glòria juga al Barça de no se quina categoria i tots son culés a muerte, l'ambient és 100% motard, per elles ens vam coneixer i per elles ens continuem veient.
Espere que em servisca per a omplir-me d'optimisme, i que torne a agafar forçes per a la recta final que és Juliol, com trobe en falta el poder submergir-me a la mar, cóm és possible que la bassa aquesta que és la Mediterrània puga estar quasi 2 mesos bruta i amb maror? Fins i tot a Menorca hi bufa el vent que te cagues, res que fins el 15 que anem a les Columbretes supose que de mirar peixos nadar res de res.
Ara només queda esperar un bon espectacle a l'asfalt de Montmeló i confiar en que aquesta volta si, la Ducati siga efectiva/fiable al 100%. FORZA DUCATI

Anit vaig fer un passeig baix la llum de la lluna, i faltaves tu

Sip, hi havia una lluna plena increible, i portava trufes de les meues. Com que la nit de divendres vam fer el salvatge a la siti de Castelló i l'alcohol em va acompanyar fins hora de dinar en quantitats dignes d'un cosac, vaig decidir que dissabte nit seria d'allò mes tranqui i a ser possible sense alcohol.
Dit i fet, sopar al poli de la Vilavella amb ganes de passetjar per la muntanya aprofitant la lluna amb la Lliber, si es que podia i volia clar. Només aplegar al bar ja em diu amb una sonrisa a la cara si he vist la lluna..., jejeje, sonric i li dic que des de la mar estava flipant, i li dic que porte trufes, somriu i diu que ara que ho està deixant tots li portem de tot!
Sopem i esperem que puje el llanterner del Tarson Turner a fer el café, al bar també està una penya fent una especie d'assemblea i aniversari tot junt, de fons el puto futbol. Als cafes ja ens fem la mitja trufa i la Lliber ens diu que si volem anar a caminar quan tota la gent se'n vaja, per mi perfecte, queda convencer a l'askerrit i al Tarson, que un poc de mala gana accepten. Mentre fem temps veient la tele, això del satèl·lit si vas drogat és l'hòstia, quina muntonà de canals i quin mes roïn que l'anterior!!!
Total que fins i tot van tindre temps de vore La Hora Chanante, per a atrapar-nos mes i tot si calia. Patinades de cervell intentant adaptar una escena qualsevol d'una peli qualsevol de pelea en bar de carretera a la Plana-way-of-live.
Per fi ens movem i comencem a caminar cap a la muntanya del Jou, totalment drogats (mira que tinc ma amb la brossa a la cuina!), jo amb pantaló curt, l'askerrit amb sandàlies i el Tarson Turner atrapat cosa mala. Lluna plena si, però no haviem contat amb les ombres i els "albarcers", ni amb les pedres del camí ni els clots... una aventura el caminar muntanya amunt, rises, malediccions i per fi apleguem al camí, primera parada i visió de la Plana sense cap cable electric pel mig, sil·lènci només trencat pels pardals i bitxos nocturns. Quina passada estar tan col·locat a un paratge aixina! Feia anys, però molts anys que no anava allí i pràcticament no recordava res, poc a poc em venia algún rercord d'alguna pàsqua, d'una escapada en dissabte per a berenar amb els amics de clase, a furtar fruita ... Cóm pasen els anys i que ràpid ens camvien els nostres llocs dels records, la maleida autovia omplia de soroll tot, ara encara era mes odiosa que de normal. Tal i com anem avançant per la muntanya van eixint records i pensaments nous fins que en un moment donat veiem com puja un cotxe cap al poli, tornem a buscar-lo ja que haviem quedat amb una parella i creiem que son ells. Fem cap tots a una caseta de dalt de la muntanya i allà comencem a parlar de la merda de la situació de Lliber i d'Alexis i de la merda de les presons. La parella nouvinguda no mai s'havien plantejat res al respecte, i ara amb l'Alexis al trullo comencen a vore distinta la presó.
Total, que en un sol viatge físic vaig fer 3, el del temps, quan feia almenys uns 24 anys que no pujava a eixa muntanya; el sentimental, quan va eixir el tema del talego i el psicotròpic, gaudint d'una natura que està ahí, darrere de tot el ciment que ens imposen, però que no li solem fer gens de cas.
Volia haver pujat a eixa muntanya de setes, però la situació ara no és bona, tot està recent i no crec que Lliber vullga enfrontar-se amb les setes fins que no pase almenys 3 mesos de la separació forçada d'Alexis i tinga els seus sentiments ordenats i no li aflore la tristor tan fàcilment.
És la volta que mes m'ha afectat que tanquen un/a colega meu/a, i tot s'ha de dir que és per l'acte menys revolucionari, ironies de la vida. Ara queda fer-li una visita a Picassent, hauré de fer bondat i procurar un dissabte no eixir per a quedar amb la Lliber i anar tots cap allà, a vore'l com si fora una animal engabiat, cada volta que ho pense em dona mes i mes ràbia, son uns malparits.

Que les presons no son cap sol·lució és obvi i no em calia estar drogat per a vore-ho clar, la seua força l'havia notada a les marxes contra Picassent, la ràbia l'havia viscuda amb Amanda morta de fàstic a Villena o a Soto del Real, però vore a la Lliber amb la vista perduda quan deuria d'estar somrient, em va posar de molt mala òstia, supose que el Nebari encara no és prou conscient d'on és son pare, però segur que li queda marca, i segur que al poble encara els senyalen mes, un poble on el flan va a cabassos i on la meitat d'ells li van pillar a l'Alexis ja fa uns quants anys, però que ara ho neguen i fugen de la seua presència. Fariseus de merda.
Només espere que tinguera una cel·la que donara a l'exterior i puguera vore eixa lluna tan guapa que hi havia ahir, sobre tot després de la tronada tan gran del matí, que va netejar l'aire de merda en suspensió.
Crec que estava gaudint-la tant o mes que nosaltres, ja que allà dins, no cal estar gens drogat, per a gaudir d'una cosa tan inmensa i bonica com és la lluna, és el teu bitllet cap a l'exterior, és el vehicle que et torna cap als teus, que et fa fora d'eixos murs, que fa invisibles als filldeputes dels carcelers i que cura les ferides.

¡No estamos todxs, faltan lxs presxs!

Jo volia parlar de coses serioses, i acabe parlant de cinema porno...

És extrany, però publicar ací se'm fa com a mínim dificil. Fer una nova pàgina per a publicar només el que a mi se'm pasa pel cap ho trobe un poc egocèntric, ja que no tinc a ningú amb qui mirar-me dins la mateixa pàgina exepte a mi mateix, i per a ser just, és prou dificil sincerar-se amb u mateix davant la possibilitat de que t'estiguen llegint gent que no conegues de res. Com diuen certs actors i actrius, és com fer una escena de sexe amb tot el plató ple de gent, clar que també hi han d'actors i actrius porno que viuen perfectament d'aixó i demostren que es pot fer i no passa res de res. Si el porno cassolà està triomfant, per què no un blog personal amb regust de La Plana fa olor?
En fí, que intentarem fer una coseta que ens ompliga, divertisca i siga suficient per a que el vòmit diari, el trunyo eixe que dia a dia ens hem de menjar siga mes fàcil de digerir.
M'acompanyes a taula?