Confesions d'un que passava per ací

Anit vam fer un soparet "pudent" ja que sense voler ens vam juntar 4 de l'equip de La Plana fa olor, cal dir que els mes actius i amb ganes de continuar el catxondeo pudent i vam coincidir en com ens costa fer blogs personals, no és tan fàcil com semblava. Això d'escriure sobre el que et passa al llarg del dia per a que d'altra gent ho puga llegir ens pareixia a tots pretenciós. Açò no vol dir que amb aquesta excusa aquest blog queda tancat, però si confirma el que a mi em semblava i el que la poca gent que el poguera llegir li podia pareixer: "... en lo que ascrivia a la plana fa olor i lo poc que ascriu ací..."
No és que tinga sequera cerebral, ni res semblant, el que pasa és aixó, que no em va l'escriure sobre mi com a eix central de les històries, l'egocentrisme de la meua personeta no és tan i tan gran, les històries pudentes continuen succeïnt al nostre voltant, però no és el meu blog el lloc on volcar-les al "públic". No vullc ni soc la part mes ingenyosa de la Plana fa olor, ni era intenció que açò fora una versió .2 d'aquella. La resta de redactors fan el que poden als seus respectius blogs, però com em pasa a mi, tampoc es prodiguen molt, tot i aixó encara pensen articles per a la pàgina mes pudenta de la contornà, tant singulars com fets en grup i pel que sembla potser, dic potser a l'Agost tornarem a tindre operativa la pàgina, sempre i quant el servidor vullga clar, que el pobre està molt cascaet.
PS: Mireu com està el tema de la pàgina que estem pensant en fer una festa del primer aniversari...

Benedicto: acaba con los drogadictos....!!!

Iepa, que un poc mes i pasa la setmana i no publique el que ens va passar amb la visita del pope, B-16, el del nom de vitamina eixe.

Anresulta, tal com soltava Don Pío, que el dissabte, abans que el redactor Askerrit se'ns n'anara de farra per terres ocupades a l'estiu per gent meset-ÀRIA, que vam anar a la platja de Moncofa.
El redactor Tarson Turner havia fugit de les Valències per tal de no patir els inconvenients de tant de beato i policia pel carrer, i com que nosaltres no teniem res millor que fer li vam dir que deixara les traduccions i se'n vinguera a fer el gos i a possar-se morenet. No és que sigam uns fashion victims, però tampoc ens agrada anar blancs com les sepies....
Total i per resumir, que no ens agrada la platja de Nules per a fer segons quines coses (volar el freesbee malpensats i malpensades) i preferim una amb un poc de sorra baix els peus, encara que no molta, a menys pedres mes gent, i com que som un poc antisocials, ens tirem pedres uns a altres per tal d'estar amples, és el que té ser de poble amb mar de pedres.
Però no avancem esdeveniments (òstia què wapo m'ha quedat açò, a què si?), pel matí cert personatge que cobra per fer-te mal em va despertar, culpa meua per tindre el mòbil encés, i una volta desvel·lat, vaig pegar una volta per la mar, quina casualitat pujant al poble vaig darrere del Pelao , que va a ca l'Askerrit per tal de fer un poc de jardineria, em convida a dinar a sa casa i quedem per tal d'anar a la platja tots junts.

És l'hora, pasen per mi i anem a pel "pocopelo", corseta plenet i cap a les platjes de blavons amb bandera blava i ISO de gestió mediambiental de la vila dels PAI's abans coneguda pels seus melons. Com no el comentari principal és el pope i tot el seu sèquit de fariseus, mira per on veiem uns quants dels suposats pelegrins, amb el kit oficial (motxilla, gorreta, hemoal, paper de plata per al xino, etc etc etc...) i els cridem 2 bovaes que ens naixen del mig del fetge, era massa tentador no dir-los res, encara que no fora ni el lloc ni el moment, però si no ho feiem reventàvem. Total, que avancem per l'avinguda i quan apleguem al lloc que ens molava aparquem. Fent apol·logia del puto fumbol, reconvertim alguns càntics per al pope : "El papa, el papa, el papa es cojonudo, como el papa, no hay ninguno!", o el que mes ens xanava "Benedicto, acaba con los drogadictos!", "Futbol club Vaticano"... tot corejat de "lolololos" of course. Davant nostre hi havien unes dones que anaven rient-nos les gràcies, no serien molt beates, i estavem preguntant-nos si seria molt dificil cridar al paper eixe fet a València per l'infame Paco Nadal que es fa anomenar prensa deportiva i de nom te Superdeporte, per tal d'aconseguir una d'eixes samarretes de futbol amb el nom darrere de Benedicto i el número que porta imprés és el 16... què catxondos els periodistes aquest del Blavensia fumbolclú...

Només entrar a la platja mirem la bandereta de la creu roja i esclafim a riure, està groga, una damunt de l'altra fan groc i blanc, els colors del Vaticà, som a la platja privada i no ho sabiem, juasjuasjaus. Moments de prendre el sol i al poc de temps ens posem dins l'aigua que el sol apreta, quan estem fent el burro amb el frisbi apareix Benet... els ulls com a plats, ens ha reconegut i ens crida pels nostres noms... nosaltres l'animem a que entre amb nosaltres i li corejem els càntics abans assatjats, es possa roig com una tomata i entra per tal que callem. Juasjausjaus, no et pots dir com el pope segons quins casos i segons quins amics, com qui no vol la cosa es posa a jugar amb nosaltres i la gent ja pasa d'ell, quin papa mes campetxano diuen!!!

Total, que l'home se n'ha anat, no ha deixat diners, ens havem gastat una fortuna i mai sabrem exactament quan, i els que només demanavem cordura som uns terroristes-talibans-homosexuals... ara ens queda una pancarta molt xula que reutilitzarem quan ens vinga en gana i contra qui vullgam, o és què tu l'anaves a tirar?
No faces com els nostres polítics, enssenya'ls com les coses es poden reutilitzar i no malbaratem recursos com si fosen infinits.

JO NO T'ESPERE, NI ARA NI MAI

Lazy sunday afternoon...

Les vesprades d'estiu es fan mes acceptables si hi ha gent que t'alegra el dia, a mi m'ha aplegat en forma d'enllaç de correu electrònic, ací us el deixe per a que poseu la música que vullgau mentres van caent les hores de canícula...
http://www.planetdan.net/pics/misc/georgie.htm
PS: Si s'enganxa, arrastreu-lo amb el ratolí fins que torne a caure

Viaje con nosotros...

Aquest dissabte he estat al Reggus, festival de música ska i reggae a Reus. En un principi anavem a anar amb cotxe particular el pelao i jo mateix, ja que ens havien dit que el bus de Castelló estava plenet, aixina que vaig reservar les entrades sense preocupar-me de res mes, però el dijous el Borja em va localitzar i em va oferir la possibilitat d'anar amb "la élite del reggae de Castelló" i ni m'ho vaig pensar. Aixina que el dissabte a les 4 i poquet aparcavem el meu marbelleta prop de tràfic i anavem cap a la plaça de la farola a esperar el bus. Salutacions a la gent que allí estava esperant i a esperar al bus que no aplegava... Som una bona colla, rondem la pràctica totalitat de les places del bus i això vol dir unes 50 persones, personatges o homínids, com vullgau dir-nos. Pelaos i gent de tot pelatge formem l'expedició per tal de gaudir d'un concert que promet molt.
Només arrancar el bus les birres ja van que volen i als pocs quilometres ja hi ha que està pintant, càntics futboleros i un cd de ska yeyé, el xofer ha de flipar amb la gent que porta, ja que ell mateix pot cantar totes les cançons que escolta.

En aplegar a Reus ens perdem perque estan en obres i peguem una volta increible, desde fora el recinte pinta molt però molt wapo, arbres i terraceta, mmmmmm, meleta. Entre a preguntar l'ordre i horari d'actuacions perque al cartell no el possa la qual cosa fa que ens separem del grup, perdent-nos i trobant una bar on omplir /buidar la panxa... Quan se fan les 10 i poc anem a la terraça del concert per a fer un café fins que comence el mateix, girem carrer i esperem que la cua amaine per tal de no esperar drets a entrar. El lloc em sembla genial, pareix un cinema d'estiu, una espècie de pista de circ/ball, l'escenari i te arbres, després la zona coberta on es punxa non-stop te una pinta que te cagues també; pots triar música en viu fora o en llauna dins, genial, simplememnt genial, 3 sound systems front a 5 bandes, van haber moments increibles amb "temazos" dels Toots and the Maytals, Desmond Decker, Skatalites... si en eixe moment hagueren vingut maquinetos hagueren flipat com estavem ballant i cridant amb eixes cançons tant antigues, el feedback amb els dj's era increible.

El concert en si comença i la festa ja no es pot parar, van passant els grups i les hores, jo personalment tinc un conflicte amb el meu propi cos i no puc gaudir com toca d'un concert aixina, per què no em posaré malet entre setmana i pille la baixa? Demane d'anar a dormir al cotxe d'uns col·legues i allà que vaig fins que venen per mi per que ja s'ha acabat el concert, encara que els soundsystems continuen, son les 7 i estic destroçat, el pitjor ve ara, la tornada amb el bus; el viatge d'anar va ser roïn, però el de tornada és un martiri.
Prova a dormir a un bus plenet d'skins que venen de festa, i prova a fer-ho després que minuts abans de pujar al mateix han ostiat a un nazi català d'eixos de 33, damunt aquest subnormal en la lluita va perdre el seu mòbil, i els del bus estaven cridant als seus amics per tal d'amenaçar-los i dir-los que no provaren de vindre a Castelló, que encara en rebrien mes d'òsties. Comencen a copiar l'agenda per tal de difondre els telèfons d'alguns malparits i van callant-se. Amb el sil·lenci la gent intenta acomodar-se com pot per tal de dormir un poc i descansar, error, error molt perillós ja que no se com ni per que però un dels mes macarres porta un rotulador permanent... Unes 5 persones van ser pintades dins del bus, un d'ells portava pintats els llavis, una dent, el nas, el pit, braços i perque no anava amb pantaló curt, que sino també li pinten les cames.
En un bus d'una "despedida de solter" hi ha mes droga però aplega un punt que la gent mor i la tornada es fa tranquilament i sense sobresalts, ací no. I jo què pensava que no hi havia res mes demacrant en transport per carretera!
En definitiva, feia anys que no anava en bus a cap festival, i ara recorde perque era, els seients son una merda, estrets i no es reclinen el suficient per tal de dormir, sempre se fa un "submarino" i que vols que te diga, jo no fume..., la persona del costat o és una mala persona que te farà una putada quan te dorgues, o com el meu cas, ronca que te cagues. Les parades per a pixar/cagar o estirar les cames sempre son d'allò mes justes si vas apurat i excesives si no et passa res.
No m'imagine fer un viatge d'una setmana amb bus, de bojos, encara que no siga ni amb pelaos ni de despedida; a un tren tens wc's i pots estirar les cames; un avió és mes estret, però vas mes ràpid i mes lluny, i al vaixell si bé és lent i et pots maretjar mes fàcil, tens molt d'espai. En definitiva que el festival ha estat be, encara que haguera pogut estar millor, però el viatge... a vore quan s'inventa la teletransportació que el bus és un martiri!