22 de febrer 2007

Orden en la sala!


Hui he anat a Castelló per tal de donar suport a uns 10 companys que anaven a ser encausats per defendre la natura i evitar un delicte mediambiental. A les 9 del matí teniem la concentració davant de "la ciutat de la justícia" eufemisme de Miniver, ací al nostre estat. Fora ja ha començat el caxondeo, per a variar els de verd uniformats ens han volgut tocar els nassos, totes les voltes igual, total per a fer el que ens dona la gana, plantem les pancartes al jardí, i ens fan totes les fotos que volen. Gent preguntant-nos coses, molta gent de fora de la plataforma... Allà mateix ens hem trobat amb el Borjita, que venia d'arreplegar una sentència favorable a ell, un cerdo li ha de pagar una pasta per unes lesions que li va fer, i a sobre ara te informació personal d'ell donada pel jutge... pinta be el dia.

Ja per passar per l'arc detector tornàvem a riure, els pantalons se'm queien al terra... i si fem un full-monthy? El Iosu anava a bacs, els de verd havien demanat suport a la madera per si de cas, i aquests ens miraven i s'estranyaven, com que estava xarrant amb 2 persones de La Vall que ens animaven a seguir el que estàvem fent i ens donaven info sobre el pla hidro il·lògic nazional al seu traçat per La Vall... Agua para todos? una merda, el 23% del trasvassament era o es, per a Marina d'Or, quan pillarà Terra patètica?


El judici ha estat dels mes lamentables que he vist mai, he de dir que n'he vist pocs, però açò pareixia per moments una peli de Fellini. Se suposa que dins d'una sala ha d'estar present advocats, jutge, fiscal, acusats i públic, si escau, però no testimonis fins que se'ls requerisca. Els advocats de l'acusació eren infames, de fet el de la Barbaritat Valenciana s'ha quedat dormit mentre parlava la nostra advocada i fins i tot quan parlava el jutge, com que hem aconseguit que no poguera parlar es veu que ha desconnectat. Els picoletos han fet el ridícul, el capità no coneixia la seua firma, mentre li preguntava el jutge li ha sonat el mòbil... els altres no recordaven res, que es quedaven amb el que havien reflectit a l'informe, i tot ell era d'allò mes llanterner, igual es contradeia com que era ambigu, un que anava uniformat estava tan insegur d'ell mateix que sempre que podia tocava la pistola amb la ma (sientes el frio acero en tu piel? eso es poder!), si el jutge haguera vist com se la tocava quan s'ha acostat a reconèixer la firma no se jo si haguera estat tranquil amb una mala caricatura de Harry el sucio.

De les 10 persones encausades només 7 eren presents, i ara fa un moment m'ha cridat un d'ells des de Barcelona perquè mirant Indymedia ha vist que li tocava baixar pel judici... total, el jutge no ha preguntat per ell ni ná i pel que s'ha vist a la sala, tot quedarà en absolució i sobreseïment del cas si tot va bé, a una mala, una multa de 6 leuros persona dia, que segur que no s'aplica, ja que l'empresa no va posar denuncia al seu dia i no va presentar factures ni pressupost del que va deixar de guanyar o va perdre pels retards.

El dissabte a la plaça Maria Agustina es farà la presentació de la Coordinadora per la terra, i es muntaran tauletes informatives de totes les plataformes, assemblees, grups i ciutadans contra les barbaritats urbanístiques/mediambientals que s'estan cometen a Castelló dels PAI's aka Castelló de la Plana. Jo per la meua part no aniré, supose que mes gent de la Plataforma Salvem el desert serà la encarregada de informar sobre els vora 7 anys de lluita que portem i que una carretera es pot parar, que la gent deu de prendre ànims i lluitar, que encara que et facen seure a un banquet d'acusats, el culpable no és el ciutadà que protesta i fa valer els seus drets, si no l'administració que està al servici de constructors, grans propietaris o Darth Vader si descuides.

Ara i mes que mai, NO MES CIMENT AL DESERT, NO AL VIAL CABANES-ORPESA.

18 de febrer 2007

A la taula i al llit...


Vull escriure sobre una cosa que he descobert esta setmana, no res filosòfic ni res que canvie el mon, però que m'ha fotut un poc, ja que ara em tocarà escoltar subnormalitats a tutiplen i rises cíniques per part de gent que no te molt clar que la gent puga/vulga ser distinta.

Fins que no recupere uns 4 quilos he decidit per a la meua salut tornar a menjar animals no humans.

Supose que només seran uns 2 o 3 mesos com a molt, ja que també baixaré la intensitat i la quantitat de classes del gimnàs, al treball no puc baixar de nivell, que si no seria el primer damnificat. L'alarma va saltar esta setmana, ja que a Andorra vam fer el cafre sense límits, i de dinars cap ningun, això mes 2 nits al treball on me van tocar 2 de les pitjors feines dilluns i dimarts mes la contractura que portava a l'esquena van fer que s'encenguera el llum de la reserva. Un esgotament físic com mai havia notat, dormint mes de 10 hores i continuant cansat, una astènia brutal. Menys mal que certa persona em va dir que estava amainant molt ràpid i que havia perdut cama, al preguntar-me si feia dieta li vaig dir que no, que el que passava era que moltes voltes passava de menjar, que com tenia "reserves" de sobra no passava res. Doncs si que passa, entre el treball, el no parar mai i menjar mal, el que havia guanyat ho estava perdent per menjar poc i mal. Mai he estat de controlar-me la dieta, però he de dir que era prou equilibrada al ser ovolàctea no tenia cap mancança, però resulta que es veu que si. Mirant-ho ara potser per això havia estat xungo al nadal (lumbàlgia) i tot eren alifacs que anava campejant com podia.

Me fotrà, però passe de prendre multivitamínics d'aquests, res millor que la fruita i la verdura, el que passa és que no t'omplen d'immediat, però a qui l'importa? Part del viatge és el trajecte i sempre aprens coses noves d'ell, quina mania te la gent en eliminar-lo. Quan torne la meua dieta habitual hauré d'evitar tornar a caure als mateixos defectes, i controlar l'ingesta de proteïnes, hidrats de carboni, grasses i la resta de components de les necessitats del cos respecte a la meua activitat, això i no parar d'escoltar al cos, que és qui millor sap el que li passa.

13 de febrer 2007

Ladies and gentlemen, wellcome to the freak show!


Sip, aquesta volta tire com a títol de l'entrada una cançó dels viguesos Killer Barbies, i es que sempre he dit que soc/som un imant per a frikis, i és de veres, si un dia veniu amb mi, qui no em coneixeu flipareu, qui ja em conega no cal que diga res. I es que al nostre viatge a Andorra a vore la meua germana no podia ser cap excepció.

Ella tota innocent em diu que els divendres al local anomenat "El cau" es porta fent una festa setantera, que ens portarem disfresses i perruques, tot groovie... quan em va vore aplegar amb el meu bigoti, els pels llargs i les patillotes ha flipat, per a arrodonir-ho portava una camisa "hawaiana" i una corbata, en fi, tot un galà del Bronx, el brut de l'askerrit anava amb la seua habitual versió de Lennon, fent que la festa fora nostra i no dels anglesos que estaven allí; nostra i d'una gent que coneixia la meua germana, gent que portaven una samarreta de la Gatxan i un jersei dels Space Invaders de llana...

Vam canviar de local per tal de canviar d'aires i poder ballar música un poc mes moderna i ferem cap al Surf i allà que vam estar prou de temps per a cansar-nos, i quan anàvem cap a casa ens van assaltar uns xavalets demanant foc, cosa que només portava la meua germana, ells ens van dir que eren els representants d'Andorra per a l'Eurovisión... El seu nom: Anonimous i volem que els votem el dia 10, dia del concurs. Total que ens n'anem a dormir i passem 2 dies fent snow, i quan baixem a comprar per tal de fer la paella i la picadeta reglamentaria ens assalten 2 periodistes, mp3 en ma i càmera al muscle, resulta que la música es la dels xavals aquests i la veritat siga dita, sonen com Offspring, ja vorem els videos i si votem per riure.

07 de febrer 2007

GUGBI reloaded, "bigger than the best, better than the rest!"


Això mateix, que ja tenim de nou i en un temps record el nou server funcionant, i mira que és xulo el fill de perquins, mireu les fotos que del mateix que ha penjat el sinyó Moll, a que se li sembla a son pare?

Tot son alegries, festa, sexe i servidor nou, mira com està el tema que el brut de l'askerrit vol canviar el nom de la pàgina i dir-li "La Plana folla" i està escrivint al seu blog, no te digo ná! El senyor Moll diu que ara soc jo el que pot heretar eixe mot si comence a fer "mollaes" per culpa de la senyora de Monreal del Campo, i es que mai un viatge a vore grulles ha estat tan divertit, ens han de fer un monument a eixe poble! Que gent mes maja, l'alberg pareixia que fora nostre, i sense pagar un cèntim; que jo em guanyara un llit es cas apart, que els meus mèrits vaig fer; però es que convidar a unes madrilenyes a dormir amb nosaltres (2 persones mes sobant gratix i perquè ho vam dir nosaltres) va ser de les coses mes fluixes que vam fer.

La meua nit la recordaré per sempre, no com d'altres que es van despertar a l'interior de l'alberg tirat per terra, gitat amb només la roba posada, mort de fred i ple de morats i arraps, fruit del seu estat etílic, sense saber ni com, ni quan, ni amb qui va aplegar. Enguany no hem vist cap grulla, perquè les llacunes estaven prou seques, la veritat una llàstima, però bo, qui anava a vore pardalots? Jo no, de fet si aneu al youtube voreu que vam fer, mireu l'autor dels vídeos, que no tots son meus, ni tots estan fets amb el meu mòbil, que per la nit ni me'n recordava que en portava, ni quan askerrit ens cridava desde Castelló sity per tal d'informar-nos que havia trobat el mòbil del Janif (el bélgico segons Arcadio)

Ara toca pujar a Andorra a vore ma germana, fer un poc d'snow, relaxar-nos, unflar-nos a bacs i riure, que fer una paella per a 12 a -5ºC a 2000 i nosequants metres amb neu pel costat mirant com arreglen les pistes és l'hòstia, però no avancem festa, que demà hi ha sopar del senyor pelao, que vol fer-ne un de gran, que demà li faran un paper pel qual se'n pot anar estan de baixa a l'estranger, i que l'empresa vaja a buscar-lo, que és la primera en sinistralitat de tota la província, com la peli eixa, coge el dinero y corre.

PS: El títol de l'entrada l'agafe de la cançó dels Clawfinger, coneguts mes per la cançó eixa del "Do what I say" si podeu busqueu eixe vídeo, està curiós i és d'allò mes macarra.