Conta la llegenda que l'heroi grec Ulises es va enfrontar amb Polifem, un cíclop, i que amb la seua astúcia el va vencer on tota la gent havia fallat i mort en mans del monstre. De fet el va vencer i li va xulejar en la cara dient-li que si tenia ganes que el buscara, que li ho havia fet ningú, (ahí es ná les ensenyànces dels grecs, que n'aprenguen els ninis). El pobre bixo, cíclop i ara cec es va tornar boig preguntant la gent si havien vist ningú, i clar la gent el va ajudar bastant a trobar-lo.
A dia d'avuí és "l'heroi justicier" qui busca al cíclop "Ningú", també conegut com "no Ningú" i es torna boig preguntant per ell. Resulta que el nou cíclop s'ha menjat la tripulació, les naus i per tal d'engolir-ho s'ha begut la mar... i el nou Ulises no pot mes que plorar demanant que vinga sa mare; i es que aixina no es pot fer història ni ser llegenda digna, per favor!!!
I es que sembla que la Plana s'ha convertit en la nova Arcàdia, on els salvatges son cults i conviuen amb les bèsties que son educades i fines, o això o es que s'ha transformat en l'Inòpia i el que hem aconseguit és la pau social i la resta de planeta no s'ha enterat.
PS: Si, la foto està torta, i? 1kg de paella andalusa per a escalfar en microones... què importa que la foto estiga torta si el mal ja està fet?
2 comentaris:
Solament una cosiua que has amagat:
De fet l'orgull (sempre l'ego) perd a l'últim moment a l'ODIsSEU, i quan es veu lluny de la costa, li amolla com es diu vantant-se, per la qual cosa el ceg Polifem li remaleïx la sang i haurà de vagabundejar encara anys i anys pel "món fóra del món" (bonica metàfora d'internet, no creus?, segons la traducció catalana de Ginjoles), pidolant el retorn que solament vol com a mitjà d'immortalitzar el seu EGO a la llegenda (de fet pot quedar-se amb la ninfa de l'oblit a la última illa del món fóra del món abans de l'oceà, sempre jove, sempre etern, follant i assedegat.. però ell vol retornar per a ser recordat, no per sentimentalismes o amor, no, per ego).
Però bo, la història sempre depèn de qui la conta, i com a metàfora la teua no està malament, i com tota llegenda té part de raó i aìxò estic fent: reconeguent l'odre de les coses per a recoronar-te rei d'Itaca, pàtria de porcaters i visentesmanuels. Salut, TERRA i llibertat !
Jo a la Plana la identificaria més amb la pobra nimfa Galatea, que a més d'haver de vore com el pèrfid Polifem li esclafa el novio i el futur amb una pedra ha de parar-li el cul fins que el monstre estiga satisfet. Si afegim que la història passa a Sicília....
Publica un comentari a l'entrada