Back to black

Cantava l'Amy Winehouse, tornar a la foscor, a la depressió, sentir que res té sentit; i això sembla La Plana.

També com cantaven els de Zoo, "vam allunyar-nos pel gustet que fa tornar" i es que és tornar als nostres pobles i és redescobrir eixa rancietat, eixe "savoir faire" cutre que atesoren i llueixen els Vicentemanuels i de seguida caure'ns la llonganissa a la cendra.

D'altra banda no podem evitar-ho, ens fa ràbia i volem denunciar-ho al nostre estil, si es que en tenim, perque criticar és fàcil, però fer-ho bé no tant; si confiaveu en nosaltres per a guiar la revolució, heu begut oli. Ens vam divertir fent allò, però bo som nostàlgics, en cap sentit de la paraula (inclosa la de fatxa) i no volem repetir estil, tampoc volem semblar eixe grup de música que es nega a desaparèixer i del qual no queda cap membre original, que fan més pena que altra cosa.

Farem el que podrem, tampoc vos cobrarem, i si teniu cap suggeriment, digau-ho, total, esteu a una xarxa social amb menys públic que la fulla parroquial, i en una llengua minoritzada, de segur que no serem espiats pels genocides del poble elegit...

Caldria?

 Que cada cop tinc més i més necessitat d'escriure per tal de fer fora l'angoixa i alhora riure'm d'allò que està passant.

Que ja hem parlat més d'un cop de tornar a reobrir LPFO, i sembla que no hi ha temps, ganes, o que estem fent d'altres coses que ens importen més.

Que no ens acabem de posar d'acord en com deuriem de fer-la.

Que al cap i a la fi, no ens genera benefici, i ara, si sembla que tením alguna cosa a perdre.

Que tinc dins un nosequé, que queséjo...

Au, vos deixe un esboç, a qui encara tinga el "feed RSS" activat, a qui per error caiga ací després de 10 anys sense penjar res, o a qui busque amb ànsia qualsevol mostra de, no sé com dir-li sense que sone presuntuós, "resistència"? "Contracultura"? "Humor"?

- Marina d’Or comprada pels dels embotits “El Pozo”. En declaracions al nostre mitjà assegura que: “Lo voy a convertir en un macro secadero de jamones, además así de paso ayudo a mis paisanos de Polaris Güorl”

Taronges podrides, taulellets trencats i ètica electoral

Quan me pregunten d'ón soc, dic que de la provincia de Castelló. De seguida ixen els comentaris de l'aeroport, Fabra, Rita Barberà (no se perquè?) i la corrupció, o la mega corrupció que tením i que no s'expliquen perque eleccions darrere eleccions guanyen sempre els mateixos corruptes.

Ahir llegint un recull de premsa em sembla, em sembla, que per fi ho he entés i ho puc explicar.

Fins ara deia que era cosa del caciquisme/servilisme provincial. D'això en sap molt el que fins fa poc era el president de la Diputació, ja que ell mateix ho reconeixia a unes gravacions on amollava allò de: “no se a cuantos he colocado”, com que una ma llava a l'altra i les dos juntes la cara, el favor era retornat en forma de vots; vots que a voltes eren per correu i empadronats en altre poble, on la llei d'Hont afavoria al “padrino”

Matemàtica elemental, que no obstant no acabava d'explicar del tot el misteri. La cosa es complica quan gent que no suporta la situació, i és víctima de la mateixa vota també aquesta gent. Per què?

Bous, vaques i gallines amb sabates. La dita ho explica fàcilment.

Els partits “opositors” han estat incapaços d'acabar amb la barbàrie, no per manca de recursos ni oportunitats estant al poder, no. Ha estat per por a perdre vots. Qui no ja prohibisca, símplement reduïsca els bous serà cremat viu, qui clausure els paranys serà acribillat. Els suposats partits d'esquerra no faran front mes que de boquilla i portes endins, qual dirigent jove socialista a Portugal, per por a perdre mes vots.

Incapaços de ser coherents, perden tota legitimitat, i com que els altres son de fer encara mes bous al carrer tenim panem et circensis, i de rebot misèria i companyia.

Com que durant anys la ruta del bakalao ha estat mitificat, els que han vingut darrere s'han unflat a tot tipus de drogues al seu abast (m'ha de dir a mi un awelo lo que és drogar-se...). Junta bous i marihuana i estàs a qualsevol poble del país valencià. Pregunta als joves que si preferirien legalitzar la marihuana a canvi de prohibir els bous i voràs com te dirien que ni parlar-ne!

1+1= caguerà de bou

I+D+i = idiota?

Dificil panorama tenim damunt, i pitjor m'ho poses per a buscar-li sol·lució amb els "jugadors" que tenim.

Que hi ha crisis i que ha vingut per a quedar-se no és notícia, o no deuria de ser-ho, però com que sabem que La Plana Fa Olor... Resulta que VisenteManuel havia viscut per damunt les seues possibilitats, i s'han donat conter ara! Què el que treballava al banc havia estudiat amb ell? Se suposa que el del banc té estudis! No jodas! 

Ara toca aguantar diuen, treballar i callar (vinc escoltant eixa frase moooooolts anys, potser massa) i VisenteManuel treballar el que es diu treballar, justet, no li demanes mes i per parlar com no parles de futbol, de farlopa i/o de bous, no tingues pena que no montarà cap sindicat ni res paregut, el que li preocupa és no saber on te amagat el gram de l'última festa. Continua culpant als estrangers de tot, sense entendre que qui va fer la llei eren els polítics que ell havia votat. Continua creient que qui no treballa és perquè no vol, encara que tinga amics, coneguts i familiars a l'atur, algun d'ells cobrant els 400€, d'altres no. Continua creient que la culpa és de Zapatero, i que Rajoy és bó perque planta cara als catalans/dimonis. Continua creient-se tot el que diu canal9/la1/Antena3/intereconomía i és incapaç de contrastar cap notícia. 

Continuem igual, però eixe no és el problema; coneixem de sobra a VisenteManuel i el seu inmovilisme natural de la Plana. El problema es que ha tingut fills. Si, fills i filles. Gent que no tenia cap criteri, ara està criant les noves generacions. Generacions nascudes d'errors, errors que no s'accepten, i que per tant, tornaran a equivocar-se en el mes elemental.

Entendre el teu voltant; respectar les teues limitacions i les dels demés; escoltar; opinar...

Si el nostre VisenteManuel era incapaç d'estudiar, però podia treballar en treballs senzills, els seus fills no, son els ni-nis, ni saben ni volen, ni estudien ni treballen. Atrapats en la seua inòpia no podran fugir del forat on estem. Emigrar? On, si no saben ni escriure bé ninguna de els 2 llengües d'ací! Treballar on? Qui donaria la cara per ells? Ho tindran difícil, molt dificil, i de retruc, tots, perquè si uns quants (els que tenien estudis superiors) ja se n'han anat, d'altres estem pensant'ho i els que es queden ja ho tenen complicat, la crisi va per a llarg.

Ells i elles només saben d'iPhone, de BlackBerries, Tuenti com els seus pares sabien de Nokia, PlayStation i votamicuerpo i badoo. Els seus pares han tingut de tot, i els seus fills no tindran de res, i a sobre els seus pares ni tindran paciència amb ells ni tolerància. Intolerància al cuadrat! Al pas que anem açò serà un Bronx post-nuclear, on ni el Mad Max mes xulo podrà entrar a Negociudad, ni evidentment eixir viu de la cúpula del tró. Amb la mar com a escull important per a fugir i la frontera natural dels Pirineus, potser, potser les restes de la civilització capitalista de la vella Europa es plantejen fer un parc zoo-I-lògic amb els que es queden ací, mirant de tancar en zoos locals a la resta d'habitants que hajen emigrat de la península.

 PS: No pregunteu per LPFO, no sabriem que respondre

Que se jodan

És encoratjador que siga açò el millor que puguen dir qui ens governa

La Plana Fa Olor

Hòstia si en fa!

No fa ni 4 mesos que torne a ser per ací i flipe, de veres. Quan després de despegar l'aterratge és d'emergència, si sobrevius se suposa que aprens alguna cosa. Està clar que açò és una metàfora, però per si de cas la explicaré. Si vius per sobre de les teues possibilitats, i degut a les circumstàncies has de refer la teua vida a nivells inferiors (parlem de despeses inútils però "molones", vacances pagades en 3 anys, hipoteca pont, incloure el cotxe a l'hipoteca, etc) si no t'ho treuen tot, i has de dormir sota un pont menjant a Cáritas, alguna cosa segur que penses que hagueres pogut fer per tal d'evitar-ho. No val pensar amb loteries, ni herències.

Parles i ningú no sap que fer, alguns símplement continuen esperant el manà del cel, i et diuen quan afortunat soc per haver hagut d'emigrar... Amics als quals el banc està a punt d'embargar-los el camió (la seua eina de treball) i la casa i que continuen fent-se birres tal qual, com si la cosa no anàra amb ells, ningú no es rebota, ningú al carrer, tot el mon a casa.
Mentre la gent mire el seu voltant per la tele o per l'internet continuarà essent espectadora i a la Plana, sembla que quants mes canals, millor; res importa la programació, importa tindre un plasma de 42" o un ordinador super potent amb conexió de 6Mb per vore que fan al carrer; i clar si tots estem mirant qui hi ha al carrer? Ningú, pau, la pau de la mort, ja que per no tindre, no tenim ni zombis al carrer...

Si los cerdos volasen

Polla republicana violant l'espai aeri (1)

Ara què? Què vols que fem, dis-ho! T'has volgut lluir i ara que ho arregle un altre, tat? T' has quedat a gust!
Frases com aquestes son habituals a les nostres terres, i son part de l'idiosincràcia nostra. La terra fa a la gent, i la gent fa el paissatge; encara que sembla que últimament mes que paissatge el que fem és urbanitzar i asfaltar, i aixina poc pot fer la terra per defendres. Ón estàs ara capità enciam?

Una volta fet l'empastre, només queda minimitzar els danys i engolir la roda de molí que ens ha tocat aquesta volta, i senyors i senyores, aquesta volta l'hòstia amb la que combreguem és l'aeroport.

Un aeroport que no te avions, cosa habitual i normal, que no és cap problema, ja que els avions NO son propietat dels aeroports, sino de les companyies aèries, que quede clar. El problema es que no s'ha contactat abans amb elles per tal de fer-lo-seu fàcil, però una errada la te qualsevol, i segur que quan facen el segon aeroport, això estarà mes que superat, no es pot fer tot be a la primera! Som d'un tiquismiquis!!!

La cosa es que està fet, i ara s'ha d'aprofitar. Si no se poden fer raves, que es facen altres coses, la qüestió és donar-li un ús, punyetes. Des d'aquest humil blog donem algunes idees:

- Aeroport de Zeppelins, son aeronaus, i son espectaculars, què mes volem? L'enveja de tot l'estat; des del 29 que no han creuat l'aire borinots tan grans, i si se cremen, les nostres falles serien mes grans que les de València. A vore si tenen collons de superar-nos els mitjos ouets!

A Manises ho van provar, però van dir que els autogirs molaven mes i van desestimar l'idea

- Camp de proves de caxirulos, les cometes o estels son un art, i a l'aeroport no hi han ni cables ni arbres ni res que els puga destorbar al seu vol, i a la pròxima pàsqua les criatures contentes.
- Concentracions d'aeromodelistes, fliparien amb l'infraestuctura i els seus caxarros volen... els sobraria pista pels 4 costats i tot serien elogis cap a qui el va manar fer.
- Carreres de dragsters; aquests bòlids necessiten pistes llargues, i els aeroports els van de conya, aprofitem'ho i demanem que els ianquis vinguen a fer una cursa per a promocionar-lo.
- Exteriors de película, què fem que no rodem una peli d'avions? Tenim el lloc i no cal demanar molts permisos, què estem bobets?
- Pàrquing, mare meua quant d'espai desaprofitat!
- "Desgüase" de cotxes, motos, camions, avions i barcos si cal.
- Cinemes a l'aire lliure, dels típics americans, eixos que entres amb el cotxe.
- Base ultrasecreta, al seu subsol hi han una megaconstrucció amb alienigens congelats, virus mortífers, l'Elvis i avions de la 2ª Guerra Mundial que apareixeren pel triangle de les Bermudes.
- Visites del Papa i d'altres ja es podran fer sense cap problema, els pelegrins amples i els peluts fora, no me direu que no està ben pensat?

Manifestodrom o camp de re-educació?

- Mítins, amb la de regidors, alcaldes i diputats que han tret, segur que l'omplen.
- Opositódrom, ja que cada cop és mes habitual vore com 9999999999999 persones opten a 4 places, millor que ho facen a un lloc controlat i ample.
- "Camps de concentració/extermini reeducació" per a l'oposició, tots a vestir com "el niño del pijama de rayas" i recordeu que el treball us farà lliures.
- Manifestódromo, no voleu protestar?, tingau lloc, ben amples, i a vore si sou capaços d'omplir-lo, templaos!

Amb un poc d'imaginació posem a Castelló al mapa, encara que els avions no aterren al nostre aeroport, que per cert, quin nom tindrà?????

Charles de Fabra? Las gaviotas? Allà on brama la tonyina? Aleta de mosca? Ripollesódrom? Marina d'Argent? Kiwi, estruç, pingüí (per això que no tenen ales per a volar)?

Jo propose el nom de Tux

(1) Les polles aèries varen violar l'espai aeri de Madrid durant la celabració de la boda del príncep Felip i Letízia Ortiz, tancat per "motius de seguretat"

¡POR UNA MONARQUÍA REAL, YA!

Hartos y hartas de tanta tontería y tras respirar los nuevos aires, que de todas las plazas de España está surgiendo, nace éste movimiento, necesario a nuestros ojos, para decir aquello que nadie se atreve a decir.

Exigimos normalidad y formalidad en la mas alta representación del reino de España, el rey.

Vivimos tiempos confusos, y parece que todo vale, acampadas para pedir cosas nimias y nadie se preocupa por algo tan importante. Nuestra casa real se remonta a la primera mitad del siglo XVIII, y en los últimos tiempos ha ido desdibujándose y perdiendo parte de su idiosincrasia, fruto de una dejadez, reconozcámoslo, de sus propios siervos.

Un rey no es rey por voluntad divina, sino porque sus antepasados se lo montaron divinamente, cantaban La polla records; así que pongamos coto a toda esta tontería y hagamos que la monarquía sea tenida en serio y no sea motivo de chanza y escarnio.

Una institución de tan rancio abolengo debe seguir unas normas para afrontar el nuevo siglo con garantías de continuidad, o no, pues siempre pende sobre sus cabezas las inevitables guillotinas de las revoluciones, repúblicas, o las cada vez mas extrañas abdicaciones por amor.

En nuestro deseo de poner en su lugar a la monarquía, hemos redactado unos puntos para el mejor disfrute del funcionario que nunca opositó, ni se cuestionó su necesidad.

• Obligación de llevar las señas identitarias siempre visibles. Se reconoce a los reyes por su corona, y ésta es el símbolo de su poder. Siempre sabemos que un juez es juez por su toga, o la graduación de un militar por sus galones. Pues bien, como tal el rey y su séquito también deberían llevar siempre, repetimos, siempre la corona en su real cabeza, so pena de ser sancionado; la sanción aun está por discutir. Nos preguntamos cómo es posible que en la ONU se posible ver a los mas altos dignatarios de los países africanos ir como si fuesen una versión mal vestida de King África y en cambio, no se exige lo mismo a los europeos. Dignidad, si tenemos rey lo queremos lucir, que se vea en que nos gastamos el dinero! Ya está bien de esconderlo como si nos avergonzáramos, hemos de sacar provecho de nuestra historia. Pero no podemos hacerlo a cualquier precio, no puede ir vestido de cualquier forma, así que para reafirmar su magnanimidad, debe llevar todo aquello que como tal lo identifique, a saber: Capa regia, armiño, cetro, mallas de terciopelo, enanos, bufones y cualquier otra cosa que se demuestre oportuna.

• Anulación de los matrimonios no regios. ¿Qué es esta modernidad de desposarse con gente plebeya? Las familias reales son y deben ser de sangre azul, con todo lo que ello conlleva. Si nadie puede presentarse a rey, ¿por qué se acepta introducir a gente del vulgo? Si quieren seguir siendo príncipes, princesas, infantas y vivir como tales, como tales se han de comportar. Si se han de casar con sus primos, primas, tíos o tías, es algo que durante siglos han hecho y han promovido. Sólo ahora, que la carga genética se ve empobrecida deciden “abrirse al pueblo”. Decimos no, si no ven con buenos ojos casarse con sus familiares, que abdiquen y se casen por amor. Quien algo quiere, algo le cuesta, así que si no creen en su trabajo que abdiquen, y si no es así que apechuguen. Creemos también que no debieran casarse con monarquías no reinantes, ¿pues de que nos vale que se casen con alguien que no puede reinar en su país? Antes los matrimonios reales eran para construir imperios o afianzar alianzas; si esa unión no tiene ese fin, no tiene cabida actualmente. Pues casarse con el rey de Bulgaria, por ejemplo, tendría el mismo valor estratégico o comercial que casarse con el rey del pollo frito, a vivir del cuento a otra parte. Se les abre la posibilidad, eso si, de desposarse con reyes de tribus africanas, de oceanía o americanas si las hubiese. Así pues se anularían la totalidad de los matrimonios que no cumplan ésta norma, todos. Con los y las consortes así como con la descendencia que hayan tenido, se les recolocaria en alguna ONG donde cobrarían el salario mínimo interprofesional, hasta que demuestren su valía, o si aun dura su excedencia recuperen su antiguo trabajo. En caso que demuestren interés también se les podría incluir en alguna rama de FP para su completa re-inserción al vulgo y su auto manutención. Se instauraría un régimen de visitas, pero la patria potestad sería para la persona plebeya, pues los hijos/as no cumplen con el mínimo exigible de sangre azul, y no se les debe dar cabida en la monarquía, pues en ese caso, cualquier bastardo tendría el mismo derecho, y eso no es sostenible económicamente.

• Fin de algunas dádivas y costumbres insultantes. Creemos que es necesario que el rey y su cohorte deben tener las herramientas necesarias para llevar a buen puerto su trabajo, en los tiempos que corren no sobra dinero, así que la mejor manera que la monarquía disfrute de su condición es rodearse de su gente, gente que le quiere y le hace sentir bien, y es que la monarquía necesita de la nobleza y viceversa. ¿Acaso no hay nada mas bonito que ver bailar a todos los grandes de España un vals en compañía de los reyes? Así pues, todo aquel que quiera conservar su título nobiliario debe estar a las ordenes de su monarca, y si éste le pide que le acompañe en sus vacaciones a Mallorca, que mejor manera que demostrar su vasallaje que remando en el trireme real? Si, trireme o vela, ya que eso de navegar a motor no es de marinos, y allí solo se desperdicia el cava y el caviar. En cuanto a sus aficiones, deben estar de acorde a su estatus, y por tanto debe de engrasar y pulir sus armaduras para las justas; los halcones para la cetrería serían los que hay en los aeropuertos, por economizar; no creemos necesario aumentar el gasto público por un hobby.

• Puesta en vigor del derecho de pernada. Su cargo conlleva derechos, y ésto es así y punto. Así que creemos oportuno que se vuelva a aplicar, pero con todo el mundo, hombres o mujeres indistintamente. De nada.

Para ti que eres joven y rebelde...

... Coca-Cola te comprende.

Que si, que s'ha de fer una assemblea per a fer una coordinadora, per a mirar quines directrius s'han de seguir per tal de protestar (sense violència, clar) per les últimes reformes (i les que vindran) sobre les pensions, el treball, internet, les primaveres del món àrab i no se si me'n deixe alguna per ahi. DISIDENTE!

Propose fer-ho com només en aquest país sabem: botellón, grup de facebook, SMS, i kdd; jo voldria afegir una que em va fer gràcia, una espècie de Habbo-manifa, i acabe de descobrir una altra que és la que els polítics d'aquest país la voldrien instaurar, la virtual

En fi, que només ens queda SIDA, talco y bacalao...

PS: Serà que tinc la vena punk perquè la meua germana m'ha regalat una recopilació de punk?

"D'odisees i liades"

Conta la llegenda que l'heroi grec Ulises es va enfrontar amb Polifem, un cíclop, i que amb la seua astúcia el va vencer on tota la gent havia fallat i mort en mans del monstre. De fet el va vencer i li va xulejar en la cara dient-li que si tenia ganes que el buscara, que li ho havia fet ningú, (ahí es ná les ensenyànces dels grecs, que n'aprenguen els ninis). El pobre bixo, cíclop i ara cec es va tornar boig preguntant la gent si havien vist ningú, i clar la gent el va ajudar bastant a trobar-lo.
A dia d'avuí és "l'heroi justicier" qui busca al cíclop "Ningú", també conegut com "no Ningú" i es torna boig preguntant per ell. Resulta que el nou cíclop s'ha menjat la tripulació, les naus i per tal d'engolir-ho s'ha begut la mar... i el nou Ulises no pot mes que plorar demanant que vinga sa mare; i es que aixina no es pot fer història ni ser llegenda digna, per favor!!!

I es que sembla que la Plana s'ha convertit en la nova Arcàdia, on els salvatges son cults i conviuen amb les bèsties que son educades i fines, o això o es que s'ha transformat en l'Inòpia i el que hem aconseguit és la pau social i la resta de planeta no s'ha enterat.

PS: Si, la foto està torta, i? 1kg de paella andalusa per a escalfar en microones... què importa que la foto estiga torta si el mal ja està fet?

¿NOTAS ESE OLOR MUCHACHO?

Tornar a fer una entrada al blog després de tant de temps i de fer-ho amb un escrit amb el segell de LPFO encara mes extrany, aixina que sense pensar mes en que suposa o pot supondre, allà va, si encara queda qui el puga llegir seria interesant que diguera cosa, ni tinc google analytics ni contador ni res paregut, i no pense ficar-lo ara.

És necessàri tornar a obrir La Plana Fa Olor? Teniem tanta raó en aquell moment que tornem per a dir “Te lo dije Marcialete!”? Ni idea, no erem visionaris de gran envergadura, ni de xicoteta tampoc, és mes, la major part dels articles o eren creats estan cegos, o la idea venia quan no estavem serens... Gente sana!

Tenin en conter que cada dia el sol naix i es pon, mirar els nuvols que es cernien sobre nosaltres, qualsevol podria adivinar la tronada següent; això o mirar cap a altre costat, com la major part de la gent de la Plana ha fet, polítics, empresaris, banquers, colombaires, paranyers, etc etc etc.

Si tornem a fer-ho és perquè ens avorrim, i que com això d'anar a tirar pedrades als gossos no ens agrada perdem els diners i el temps en açò. Som mes grans, encara que potser no mes madurs; han canviat les nostres condicions personals, sentimentals i laborals... la Plana també ha canviat, ha passat de ser el Castellón del pleno empleo a semblar Sagunt després de la “reconversió” d'AHM o La Vall d'Uixò després de tancar Segarra-Imepiel.

Pel que es veu toca obrir portes i finestres per a ventilar, perquè la Plana encara fa pudor, i no se jo si allò que diuen que la flor mes bonica creix en la muntanya mes gran de merda és de veres, perquè com enterres qualsevol planta en gallinasa el que fas és socarrar-la, tal i com resava l'anterior article: merda pa tots.

merda pa tots

lo dicho, que sus den

Novetats

Volem una furgo, vull pillar la taula i esquiar com toca, vull una càmera nova, vull morirme i després sopar!

PS: Qui vullga vindre a casa ho te difícil, per què? símple, NO VOLIEM COMPARTIR CASA! i mira per on, TOTES i dic TOTES les habitacions de casa estan ocupades, una per una amiga de Puri del seu poble que ve a currar en cap de setmana i festius, i l'altra per una xica de la Plana, mes concretament per una nulera, una que te una discoteca a la mar... si la que vos penseu, curra amb la meua xiqueta i viu amb nosaltres. Ja us contarà ella mateix que tal li va la experència per la Cerdanya al seu facebook, si no us te agregats serà per alguna cosa en concret, eh que m'entens Ruben?

Els dilluns al sol

Ja veus, de "vacances" des de'l 18 de setembre, i sembla que fins el pont de Desembre no hi ha possibilitat de treballar; doncs mira, aprofitem per tal de fer turisme que l'any passat no en vàrem poder fer molt, mes be poc o millor dit, turisme quasi inexistent.

De moment ja han visitat la casa 5 amics/coneguts/col·legues i no sembla que la cosa vaja a baixar. No te digo ná quan comence a nevar, que ara per ara les muntanyes estan mes pelades que el cap de la cantant dels Skunk Anansie, que ja es dir. Mentres tant això, passetgem per la vall, pugem als circs, riem tant com podem i aprofitem que tením connexió a internet by the face per a estar al dia amb el facebook (Puri) i el flickr (jo). De fet hem flipat al vore que encara hi ha gent que utilitza el messenger, poca, però encara hi ha gent, i una d'eixes persones em va donar a conèixer una cosa nova, molt nova, no se si revolucionària el google wave. Si, el vídeo és llarg, moooooooolt llarg, però com que tinc temps de sobra...

L'hivern sembla que serà llarg i fred, però amb la companya que tinc segur que serà càlid i curt. Vinga ànims a tots i totes.

PS: La foto és la serralada del Cadí, des del poble de Lles, feta amb el mòbil un sony-ericsson w910i amb mode panoràmica

Bon vent!

Canvi de look i re estructuració de la bitàcola, motius? Li tenia ganes, de veres que si, però com que entre arreglar casa per tal de poder llogar-la i viatges amunt i avall, la cosa s'anava allargant sine die. Hui que sembla que ho tenim quasi tot llest i només queda netejar-la hem fet un kitkat i el veí que amablement ens cedeix xarxa encara que no ho sàpiga me pose a fer-ho.

Quasi un mes a la Plana i ja n'estic un poc dels nervis, potser m'he malacostumat o potser la vida ací és insana, o potser les 2 coses. Trànsit, contaminació en tots els àmbits (sonora, lumínica, química) fan que no acabe d'estar a gust, i mira que no he anat a les tasques o de festa per Castelló.
Anar a grans superfícies comercials per tal de rematar el que li calia a ma casa ha estat semblant, menys mal que hem tirat de reciclatge per tal d'estalviar i evitar-nos mes stress als centres aquests que fan la vida tan fàcil...

Sobre l'experiència menorquina... inmillorable, tinc sort m'ha caigut del cel un treball increible, però si no m'he n'haguera anat de la Plana no l'hauria tingut. Deixar deserta la Plana? No crec que siga la sol·lució, per a mi si ha estat, per a d'altres no. No em veig ara tancat a una fàbrica o taller, i el meu futur sembla que anirà mirant a la mar, ojalà tot vaja bé.

Ara que tota la gent està al carallibre (feisbuk) els blogs estan de capa caiguda, de fet al messenger quasi no trobes a ningú, i jo soc anti aquesta nova xarxa social. Tinc correu electrònic i flickr, me sobra, les fotos diuen que faig i per on pare, i si vull saber res d'algú en particular, ma de mòbil o correu electrònic; pase que me troben sense jo voler, si ja se que es pot crear un perfil amb pseudònim tal i com el tinc ací, però no em dona la gana, collons! En quant al senyor de l'AVL (qui t'ha parit que t'entenga) que em demanava per tal d'incloure el meu blog a la seua xarxa... si ho vol fer que ho faça, però ja fa 2 entrades que vaig anunciant la mort de la bitàcola.

Bona mar i bon vent!

No se vos pot deixar sols...

Tu te creus? Vos deixe uns mesos ahi a la Plana i quan estic a punt de tornar, "pues no va i agarra i fa" una tronada que te cagues i ho inunda tot...

Total, jo visc a un segon pis i me te igual..., no és la primera volta que s'inunda el poble, però si la primera posteriorment a les obres per tal de deixar el poble mes xulo (o no!) Menys mal de les obres de la Serraleta, que si no si que no trobe el poble.

La bruta del Ruben amb treball (l'ha recuperat) la meua antiga fàbrica continua tirant gent al carrer, d'altres no te digo ná. Pel que sembla no res ha canviat, bueno si, el Tor ha pillat caxo a l'ajuntafem del poble i s'ha fet de la "red sosial" del Ribera... que cabró.

Gentola, que a partir de la setmana que ve ens vorem, i si veniu a casa m'ajudareu a pintar-la, que és el que vaig a fer per a poder llogar-la, que ja que l'ocupe poc o res, millor que se pague sola. Ja sabeu, si esteu desfaenats i no sabeu que fer, jo vos puc contar les meues batalletes mentres vosaltres pinteu parets i mengeu coses bones de Teruel, que abans pasarem pel poble de la senyora per tal d'aproveïr-nos de bones viandes (a vore si aixina apareixeu cabrons, que si no és per un dinar i/o sopar no us moveu, perracos)

Au, ens veiem en res, després de 15 hores de navegació cortesia de la transme ;)

No estaba muerto, que estaba de parranda...

Iepa, amb una cançó del tio Peret comença un dels potser últims articles d'aquest blog. És un fet que ja no l'utilitze per a comunicar-me amb ningú, i per això logicament el xape. No el vaig a borrar ni res semblant, simplement la peridodicitat de publicació serà d'allò mes llarga, potser un article cada canvi d'estació, potser un per a l'estiu i un per a l'hivern, qui sap, però només vinc a dir allò que qui encara el visitara podria saber.

El Flickr em va mes, qui em coneix pot vore que faig i per on pare, es poden deixar comentaris i perdo menys temps... o això crec.

No pense parlar del pederasta del Michael Jackson, ni del farlopín del Caminero ni de bovaes similars, quan a les notícies omplen mes minuts que el cop d'estat d'Hondures; vergonyós, no hi ha altre qualificatiu.

Pel que toca la meua personeta, dir que estic flipant, treballar l'hivern a la neu ha estat una experiència enrriquidora, ara bé, treballar a un iot de luxe a Menorca està sent brutal. La crisi existeix, és veritat, però jo no la note, soc afortunat, m'he menejat i he trobat curro d'eixos que ni sommiant penses que existeixen.

Ara LPFO està completament disgregada i semblem mes una partida del Risk. Paco a BCN i rodalies (Mataró chiti), el senyor Tarson Turner que se queda per terres de Girona; messié Cano, el teror del insti a cavall entre Santander i La Seu d'Urgell, Askerrit a Palma de Mallorca, jo a Maó, a la Plana només tenim al nou funcionari Tor, i a Gavara li volen fer un ERE, del Dr. Moll se sap alguna cosa bona?... serà que ens volen separats per por a que tornem a fer soparots i pàgines web xungues?

Siga el que siga, si voleu res, deixeu avís, que algun dia pasarà el senor carter i donarà recao. Bon estiu

¿Hay alguien ahi?

L´'ultim escrit de la pàgina és del 22 de Gener... mira si el tinc abandonat al pobret blog! ara jo també que n'estic de preocupat!

Vinc a casa per a passar una setmana tranquil·la avançant una mudança i em trobe amb que operen a ma mare, que ve ma germana des de Graná (casi ná) i que enyore la meua xiqueta...

Joder només porte dia i mig i ja vaig de cul. Tot aquell que em trobe em diu que els coses van fatal, que la cosa está mú malitarl! No es que fórem visionaris a LPFO, però era una cosa cantada, o no?

Jo per la meua part m'he passat sis mesos, sis, a la neu, on la crisi també està, però sembla que menys, i si no que ho diga qui va vindre i va vore la catarba de Cayenne, X5, Q7, Xc90 i demés tontoterrenos que mai s'esguiten de fang aparcats al caprabo d'Alp.

Ara de nou a la Plana mire als meus ex companys i només escolte que plors, que que bé que m'ho monte, que jo si que sé... M 'en vaig a Menorca amb el mateix esperit que amb el que m'en vaig anar a la Cerdanya, trobar treball i que els números quadraren, la resta bovaes, excepte l'amor a la meua reina clar.

Si hi ha gent que és capaç de creuar un estret amb risc de mort i que té exclusió social... quin risc correc jo sense eixir del país?

Tal i com deien al còmic del makinavaja: "León manso come mierda"

La crisi l'han feta els rics i els bancs (redundància?) i qui no aplegava a fi de mes, ara continua igual, la solució no la tinc, però mentre viuré la vida; i és cosa que paga la pena, perquè després no pots fer-ho.

Me ratlle molt ho sé, però que li anem a fer!

Quien te ha visto y quien te ve!

No sé si és el fred o l'edat, o la vida en parella, o ves a saber.

Encara no he anat de festa a Puigcerdà, ni al poble d'Alp, currar a l'estació i el dia de festa a surfejar sempre que es puga. Me compre una tele i ara per a rematar-ho, aprofitant que son rebaixes i me cobren el mateix, una Wii.

Estava cantat, era l'excusa per a que la Puri fera esport, que me costa un ou i part de l'altre que s'alce del llit i vinga a esquiar, res de caminar i impossible res d'esforç físic. Ja us diré que tal la Wii-Fit, i jo mes endavant miraré de pillar el de la taula de surf, madre mia (fuma cigarrillos con el coño)

Ja teniu un motiu més per a vindre a casa, mushing, raquetes de neu, velers a la primavera i Wii a totes hores.

Cròniques de merda gelada

Sense Internet, ahir divendres primer dia de treball, marrons amb la immbiliària, una setmana fora (a Vaquèira) per tal de fer un curset fent llenya i sense tindre ingresos comprant coses tan necessàries com pneumàtics de contacte per al cotxe o tan inútils com una tele...

Açò ho escric des de'l bar on treballa la Puri, wifi gratis per als clients, ja que entre una hora i quart més tard que ella, quan en tinga'm a casa mes llarg i amb fotos.

No patiu fred, que sembla que la Plana està baix un temporal, fins prompte