30 de juny 2009

No estaba muerto, que estaba de parranda...


Iepa, amb una cançó del tio Peret comença un dels potser últims articles d'aquest blog. És un fet que ja no l'utilitze per a comunicar-me amb ningú, i per això logicament el xape. No el vaig a borrar ni res semblant, simplement la peridodicitat de publicació serà d'allò mes llarga, potser un article cada canvi d'estació, potser un per a l'estiu i un per a l'hivern, qui sap, però només vinc a dir allò que qui encara el visitara podria saber.

El Flickr em va mes, qui em coneix pot vore que faig i per on pare, es poden deixar comentaris i perdo menys temps... o això crec.

No pense parlar del pederasta del Michael Jackson, ni del farlopín del Caminero ni de bovaes similars, quan a les notícies omplen mes minuts que el cop d'estat d'Hondures; vergonyós, no hi ha altre qualificatiu.

Pel que toca la meua personeta, dir que estic flipant, treballar l'hivern a la neu ha estat una experiència enrriquidora, ara bé, treballar a un iot de luxe a Menorca està sent brutal. La crisi existeix, és veritat, però jo no la note, soc afortunat, m'he menejat i he trobat curro d'eixos que ni sommiant penses que existeixen.

Ara LPFO està completament disgregada i semblem mes una partida del Risk. Paco a BCN i rodalies (Mataró chiti), el senyor Tarson Turner que se queda per terres de Girona; messié Cano, el teror del insti a cavall entre Santander i La Seu d'Urgell, Askerrit a Palma de Mallorca, jo a Maó, a la Plana només tenim al nou funcionari Tor, i a Gavara li volen fer un ERE, del Dr. Moll se sap alguna cosa bona?... serà que ens volen separats per por a que tornem a fer soparots i pàgines web xungues?

Siga el que siga, si voleu res, deixeu avís, que algun dia pasarà el senor carter i donarà recao. Bon estiu